Lev Tolstoi
| Lev Nikoláyevich Tolstói | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Russa | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 9 de setembre de 1828 | ||
| Lloc de naiximent: | Yásnaya Poliana, Tula, Rússia | ||
| Defunció: | 20 de novembre de 1910 | ||
| Lloc de defunció: | Astàpovo, Óblast de Lípetsk, Rússia | ||
Lev Nikoláyevich Tolstói, conegut popularment com Lleó Tolstoi o Lev Tolstoi (Yásnaya Poliana, Tula, Rússia, 9 de setembre de 1828 - † Astàpovo, Óblast de Lípetsk, Rússia, 20 de novembre de 1910), conegut en castellà com León Tolstói, fon un escritor rus.
Està considerat com un dels escritors més importants de la lliteratura mundial. Les seues dos obres més famoses, Guerra i pau i Ana Karenina, estan considerades com el cim del realisme rus, junt a les obres de Fiódor Dostoyevski. Rebé múltiples nominacions per al Premi Nobel de Lliteratura tots els anys de 1902 a 1906 i nominacions per al Premi Nobel de la Pau en 1901, 1902 i 1910; el fet de que mai ho guanyà és una gran controvèrsia del premi Nobel.
Naixcut en el sí d'una família aristocràtica russa en l'any 1828, és mundialment conegut per les noveles Guerra i pau (1869) i Anna Karenina (1877), a sovint citades com pinàculs de ficció realista. Primer va alcançar l'èxit lliterari en la seua joventut en la seua trilogia semiautobiogràfica, Infància, Adolescència i Joventut (1852-1856), i Relats de Sebastopol (1855), basada en les seues experiències en la Guerra de Crimea. La ficció de Tolstói inclou dotzenes de contes i vàries noveles com La mort d'Iván Ilich (1886), Felicitat conjugal (1859) i Hadji Murat (1912). També escrigué obres de teatre i numerosos ensajos filosòfics.
En la década de 1870, Tolstói va experimentar una profunda crisis moral, seguida de lo que considerava un despertar espiritual igualment profunt, com es descriu en la seua obra de no ficció Una confessió (1882). La seua interpretació lliteral de les ensenyances ètiques de Jesús, centrada en el Sermó del Mont, el va convertir en un fervent anarquiste cristià i pacifiste. Les seues idees sobre la «no violència activa», expressades en llibres com El regne de Deu està en vosatres, varen tindre un profunt impacte en grans personages com Gandhi i Martin Luther King. Tolstói també es va convertir en un defensor dedicat del georgisme, la filosofia econòmica d'Henry George, que va incorporar als seus escrits, particularment en Resurrecció (1899).