Anar al contingut

Llançadora del glicerol-fosfat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Glycerin-3-phosphat-Shuttle.svg
Llançadora del glicerol-fosfat.

La llançadora de glicerol-fosfat o llançadora de glicerol-3-fosfat és un mecanisme que regenera NAD+ a partir de NADH, un subproducte de la glucólisis. Permet el transport indirecte de poder reductor des del citosol a l'interior de la mitocondria.

Les llançadores són sistemes de transport indirecte que utilisen vàries reaccions i permeten que el poder reductor entre en la mitocondria. Els sistemes de llançadora són necessaris perque la membrana mitocondrial interna és impermeable al NADH citosólico i no es pot dur este coenzima directament a la matriu mitocondrial. Com el NADH no es torna a formar en la matriu sino que es forma una atra molècula, el QH2, lo que es transporta és la seua capacitat reductora.

Este sistema de llançadora es produïx en el múscul esquelètic i el cervell,[1] i té menor importància com a transportador de poder reductor a la mitocondria que la llançadora del malato-aspartato, ya que origina menys ATP en la respiració.

S'ha trobat esta llançadora en animals, foncs i plantes.[2]

Funcions

[editar | editar còdic]

Té dos funcions:

Comparació en la llançadora del malato

[editar | editar còdic]

Les dos llançadores tenen la mateixa funció pero tenen característiques diferents.

  • La llançadora del glicerol-fosfat és unidireccional, és dir, només transporta del citosol a la mitocondria. La del malato transporta en les dos direccions.
  • La llançadora del glicerol-fosfat no origina el mateix coenzima, ya que pren NADH en el citosol i en la matriu es forma QH2. La del malato rep NADH a un costat i forma el mateix NADH en l'atre.
  • La llançadora del glicerol-fosfat és menys rendable energèticament. Per cada NADH recollit en el citosol s'originaran solament 2 ATP en la fosforilación oxidativa mitocondrial. Açò es deu a que el coenzima QH2 no cedix els seus electrons al primer transportador de la cadena de transport electrònic, sino a un atre posterior, per lo que es bota un lloc de bombeig de protones en la cadena. Com el bombeig de protones és el que crea el gradient quimiosmótico que origina l'ATP en la fosforilación oxidativa, en haver menys bombeig hi ha menor producció d'ATP. Pel contrari, el NADH transportat per la llançadora del malato cedix els seus electrons a l'inici de la cadena i produïx uns 3 ATP per molècula, donant per tant un major rendiment energètic.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Lehninger, A. (1988). «17», Principis de Bioquímica, Omega, pp. 496-7. ISBN 84-282-0738-0.
  2. (2006).Plant Cell.18(2)
    422–41.doi:10.1105/tpc.105.039750.
  3. 3,0 3,1 Stryer, Lubert (1993). Bioquímica, 3ª edició, Reverté S.A., pp. 423-4. ISBN 84-291-7575-X.