Llàntia de vapor de mercuri
Les llànties de vapor de mercuri d'alta pressió consistixen en un tubo de descàrrega de cuarzo farcidura de vapor de mercuri, el qual té dos electrodos principals i un d'auxiliar per a facilitar l'arrancada.[1]
La llum que emet és color blau verdoso, no conté radiacions roges. Per a resoldre este problema s'acostuma afegir substàncies fluorescents que emeten en esta zona de l'espectre. D'esta manera es milloren les característiques cromàtiques de la llàntia, encara que també estan disponibles les peres completament transparents les quals allumenen be en zones a on no es requerixca estrictament una exacta reproducció dels colors.
Per a la seua operació les llànties de vapor de mercuri requerixen d'un balasto, a excepció de les cridades llànties mezcladoras.[2]
Una de les característiques d'estes llànties és que tenen una vida útil molt llarga, ya que rendix les 25 000 hores de vida encara que la depreciació lumínica és considerable. En canvi, el seu trencament llibera vapor de mercuri que incrementa el risc d'enverinament per mercuri.[3]
Existixen casos en els que en este tipo de llànties les pols fluorescents han desaparegut pel pas de molts anys i no obstant la llàntia continua encesa.
Estes llànties han segut usades principalment per a allumenar avingudes principals, carreteres, autopistes, parcs, naus industrials i llocs poc accessibles ya que el periodo de manteniment és molt llarc. Actualment, les llànties d'aditius metàlics (o llàntia d'halur metàlic), particularment, les que encenen per pols o pulse start, proveïxen millors característiques a lo llarc de la seua vida útil.
Història
[editar | editar còdic]
Charles Wheatstone havia observat l'espectre d'una descàrrega elèctrica en vapor de mercuri en 1835, i va notar les llínees ultravioletas en eixe espectre. En 1860, John Thomas Way va utilisar llànties d'arc operades en una mescla d'aire i de vapor de mercuri a pressió atmosfèrica per a l'allumenament.[4] El físic alemà Leo Arons (1860-1919) va estudiar en 1892 les descàrregues de mercuri i va desenrollar una llàntia basada en un arc de mercuri.[5] En febrer de 1896, Herbert John Dowsing i H.S. Keating d'Anglaterra varen patentar una llàntia de vapor de mercuri, considerada per alguns com la verdadera primera llàntia de vapor de mercuri.[6]
La primera llàntia de vapor de mercuri que va conseguir un èxit generalisat va ser inventada en 1901 per l'ingenier nortamericà Peter Cooper Hewitt.[7] Hewitt va rebre la palesa Plantilla:US patent el 17 de setembre de 1901.[8] En 1903, Hewitt va crear una versió millorada que tenia qualitats de color més altes que finalment va trobar un ampli us industrial.[7] La llum ultravioleta de les llànties de vapor de mercuri es va aplicar al tractament de l'aigua en 1910. Les llànties de Hewitt usaven una gran cantitat de mercuri. En la década de 1930, es varen desenrollar llànties millorades, ya de la forma moderna, per les companyies Osram-GEC, General Electric i unes atres, varen dur a l'us generalisat de les llànties de vapor de mercuri per a l'allumenament general.
Espectre d'emissió
[editar | editar còdic]Els picos d'emissió de major intensitat de les llànties de mercuri són[9]
| Llongitut d'ona (nm) | Color |
|---|---|
| 184,9499 | ultravioleta (UVC) |
| 253,6517 | ultravioleta (UVC) |
| 296,7280 | ultravioleta (UVC) |
| 365,0153 | ultravioleta (UVA) |
| 404,6563 | violeta |
| 435,8328 | violeta-blau |
| 546,5460 | vert |
| 1013,976 | infrarrojo |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Electrotécnia, cicles formatius. Escrit per Peter Bastian. Pág. 443. (books.google.és ).
- ↑ «Fonts de llum i equips auxiliars». Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ (1995) Toxicologia alvançada, Edicions Díaz de Sants, p. 360. ISBN 9788479782016.
- ↑ Gendre, Maxime F. Two Centuries of Electric Light Sources Innovations. p. 4. (PDF) . Consultat el 2 de giner de 2012.
- ↑ Child, Clement D. (2002) Electric Arcs-Experiment Upon Arcs Between Different Electrodes in Various Environments, Watchmaker Publishing. ISBN 0-9726596-1-7, p. 88
- ↑ Mercury vapour lamps and action of ultra violet rays – Transactions of the Faraday Society (RSC Publishing)
- ↑ 7,0 7,1 “Peter Cooper Hewitt” (1921). Nature 108 (2710): 188. doi:. Bibcode: 1921Natur.108..188B.
- ↑ Hewitt, Peter Cooper. «Method of Manufacturing Electric Lamps». US Patent US682692A.
- ↑ Persistent Lines of Neutral Mercury (Hg I). Physics.nist.gov. Revisat 19-02-2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lámpara de vapor de mercurio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.