Llàntia de peu GATCPAC

Archiu:LLum GATCPAC.jpg

Llàntia de peu GATCPAC

Llàntia de peu GATCPAC és una llum realisada pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporànea (GATCPAC) a finals dels anys 1920 o principis dels anys 1930. Es tracta d'una llàntia a on es pot vore l'influència germànica que va tindre el grup. Es conserva molt poca documentació sobre el procés de disseny i creació del mateix. Bàsicament es concentra en dos referències, una provinent de l'arquitecte madrileny García Mercadal, que es mostra interessat per adquirir alguns eixemplars (març de 1932) i l'atra, escassa, a on es menciona este objecte dissenyat per a ells (novembre de 1932), segons la correspondència que es troba en l'archiu del Colege Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.

Història

El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporànea), creat en decembre de 1930 va ser el introductor de les idees racionalistes en Catalunya. En abril de 1931, el grup obria la sèu social en Passejada de Gràcia de Barcelona, que no feya solament les funcions de lloc de reunió de tots els socis d'esta agrupació, sino que també, com evidenciava el gran lletrer de la frontera Construcció i amueblamiento de la Casa Contemporànea, era l'espai destinat a presentar i expondre materials relacionats en la construcció moderna i en l'acondicionament interior.

Els primers anys d'activitat de el GATCPAC el seu ideari estava molt influenciat per lo que s'havia produït en l'àmbit internacional i, sobretot, en el context germànic, i això va comportar que en aquells primers anys el mobiliari de Mies van der Rohe o el de Marcel Breuer-que es venien a dita tenda-propiciara un interés pel mobiliari fet a pur de tubo i de superfícies planes de vidre. Deu correspondre, puix, a l'activitat d'estos anys el moment en que el GATCPAC elabora esta llàntia de peu.

Des de 1995, la firma Santa & Cole, Edicions de Disseny, SA, ha repres/représ la fabricació i, a pesar de ser un producte del colectiu de el GATCPAC, s'ha volgut atribuir a Josep Torres Vaig clavar.

Característiques

El caràcter funcionalista de la llàntia recau, precisament, en la forma com ha segut resolt. A partir d'un estilisat peu de base circular plana, s'alça un tubo de secció cilíndrica per a terminar en una pantalla campaniforme, en l'interior de la qual s'acopla una pera. L'ingeniosa articulació de la pantalla permet orientar-la, encara que la concepció privilegia que la pantalla s'oriente sempre cap al sostre per a donar una llum més indirecta a tot l'espai. Es tracta, puix, d'un objecte ambiental per a l'acondicionament interior en el que les preocupacions de l'época, ya iniciades per Frank Lloyd Wright uns quants anys abans, varen fer que l'arquitectura fora també modelada per la llum.