Llàntia Geordie
La llàntia Geordie era una llàntia de seguritat per a us en atmòsfera inflamables, inventada per George Stephenson en 1815 com a llàntia de miner per a evitar explosions per la presència de gas grisú en les mines de carbó.
Orige
[editar | editar còdic]En 1815, Stephenson era l'encarregat de la maquinària de la mina de Killingworth en Northumberland, a on havia estat experimentant durant varis anys en veles propenques a les emissions de gas grisú. En agost va encarregar una llàntia d'oli que li va ser entregada el 21 d'octubre, sent provada per ell mateixa en la mina en presència de gasos explosius. Va millorar el seu disseny durant vàries semanes en l'adició de tubos capilars en la base per a que donara més llum, i va provar noves versions els dies 4 i 30 de novembre. Esta llàntia va ser presentada a la Societat Lliterària i Filosòfica (Lit & Phil) de Newcastle upon Tyne el 5 de decembre de 1815.[2]
Encara que va sorgir una controvèrsia entre el disseny de Stephenson i la llàntia Davy (inventada per Humphry Davy en el mateix any), el disseny original de Stephenson treballava basant-se en principis significativament diferents dels del disseny final de Davy.[3] Si la llàntia se sagellava, llevat per una entrada d'aire restringida (i una eixida de fum de tamany adequat), la presència de cantitats perilloses de gas grisú en l'aire entrante (per la seua combustió) reduiria tant la concentració d'oxigen dins de la llàntia que la flama s'extinguiria. (Stephenson s'havia convençut de la validea d'este enfocament pels seus experiments en veles prop de les eixides de gas: quan es colocaven algunes veles enceses contra el fluix d'eixida, la flama creixia; no obstant, en suficients vés-les en contra del fluix d'eixida, la flama s'agotava).[4]
Per a evitar la possibilitat de que la flama viajara de tornada a través dels gasos entrantes (produint un refluix explosiu), l'entrada d'aire es va realisar per mig d'una série d'orificis de chicotet diàmetro a través dels quals l'aire fluïa a una velocitat superior a la velocitat de propagació de la flama d'una mescla de gas grisú (principalment metà) i aire. El cos de la llàntia es va allargar per a donar-li a la flama un major consum de convecció, i aixina permetre una major restricció del fluix d'entrada i fer que la llàntia anara menys sensible a les corrents d'aire.
Davy havia provat originalment una llàntia de seguritat en principis similars, abans de preferir tancar la flama dins d'un cilindre de gasa de bronze; i havia identificat públicament l'importància de permetre el fluix d'aire restringit a través de menuts orificis (en els que la velocitat de la flama és més baixa) abans que Stephenson, per lo que Davy i els seus partidaris seguien convençuts de que Stephenson no havia fet este descobriment de forma independent.[5][7]
Una ventaja del disseny de Stephenson sobre el de Davy era que si la proporció de grisú aumentava massa, la seua llàntia s'apagava, mentres que la llàntia de Davy podia calfar-se perillosament. Açò es va ilustrar en l'explosió de la mina Oaks, en Barnsley, el 20 d'agost de 1857, a on s'usaven abdós tipos de llànties.[8]
Ademés, el disseny de Stephenson utilisava paper per a rodejar la flama, que tallava menys la llum que la llana metàlica utilisada per Davy.[9] Pero açò també plantejava el perill de trencament en les dures condicions de la mineria, un problema que no es va resoldre fins a l'invenció del vidre de seguritat. Stephenson va provar varis dissenys diferents en els primers anys i més tart va adoptar la gasa de Davy en preferència als tubos, i va anar este disseny revisat el que es va utilisar durant la major part de el XIX com la llàntia Geordie.
Esta llàntia va continuar usant-se en el norest d'Anglaterra durant la major part de el XIX, fins a l'introducció de l'allumenament elèctric.
Llectures relacionades
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Brandling, 1817.
- ↑ Smiles, 1862, pp. 119–127.
- ↑ Stephenson, 1817.
- ↑ Smiles, 1857, p. 103.
- ↑ Paris, 1831, pp. 88 ff.
- ↑ Grove, 1968, p. 53.
- ↑ El diàmetro mig màxim de refredat (el diàmetro màxim de l'orifici a través del com no passarà una flama -pero no una explosió-, sense dependre de la velocitat del fluix a través de l'orifici) per a orificis perforats en plaques de latón d'1/32" de gruixa es va informar en 1968 que té un valor de 0.139 polzades per a mescles de metà/aire.[6] La primera llàntia de Stephenson tenia una entrada d'aire d'1/2", estrangulada per un control deslisant, la segona disponia de tres entrades d'aire de diàmetro intern 3/22" (0.136") pero distorsionada en doblar-se en la punta per a donar un óval, diàmetro llarc 1/5", diàmetro curt 1/14", en la seua tercera llàntia, l'entrada d'aire va ser a través de plaques de latón en forats de varis tamanys, el més gran d'aproximadament 1/12" de diàmetro[1]
- ↑ Smiles, 1862, p. 126–128.
- ↑ E. Thomas & Williams Ltd,.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lámpara Geordie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.