Anar al contingut

Little man computer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Little Man Computer (LMC, en anglés: "Computadora del home chicotet") és un model educatiu de computadora, creat per Stuart Madnick en 1965.[1] El LMC s'utilisa normalment en l'ensenyança perque modela una computadora senzilla que utilisa l'arquitectura de von Neumann, que té totes les característiques bàsiques d'una computadora moderna. Pot ser programada en còdic màquina (encara que en lloc d'usar un sistema binari, utilisa el decimal) o en còdic ensamblador.[2][3][4]

Arquitectura del sistema

El model LMC està basat en el concepte d'un home chicotet tancat en una habitació. En el habitació hi ha 100 caixes (memòries), numerades del 0 al 99 i cada una pot contindre una instrucció o senya de 3 dígits (des del 000 al 999). Ademés hi ha dos caixes a l'atre extrem etiquetades ENTRADA i SALIDA que són utilisades per a rebre i enviar informació.

En el centre de l'habitació, existix una zona de treball que conté una calculadora simple en dos funcions (suma i resta) denominada acumulador i un contador reprogramable denominat contador de programa. El Contador de Programa guarda la direcció de la pròxima instrucció que el home chicotet va a realisar. Este contador de programa normalment s'incrementa en 1 en acabant de que s'eixecuta una instrucció, permetent-li a l'home chicotet realisar el seu treball a lo llarc del programa de manera seqüencial.

Existixen instruccions de forcall que permeten realisar iteracions (llaços) i incorporar al programa estructures de programació condicionals. Colocant el contador de programa en una direcció de memòria no seqüencial si es complix una determinada condició (per lo general el valor almagasenat en l'acumulador és zero o positiu). Tal com establix l'arquitectura de von Neumann, la memòria conté tant instruccions com a senyes. Per lo tant cal anar en conte de detindre el contador de programa abans d'alcançar una direcció de memòria que continga senyes o el hombrecillo intentarà utilisar-la com si fora una instrucció. Per a utilisar la LMC l'usuari carrega senyes en les caixes i després li indica a l'home chicotet que comence a treballar, començant en l'instrucció almagasenada en la direcció de memòria (caixa) zero. Restablir el contador de Programa a zero fa que el programa comence novament des del principi.

Cicle d'eixecució

Vore també: Cicle d'instrucció

Per a eixecutar un programa, el home chicotet realisa els següents passos:

  1. Comprova el contador de programa, que té un número de caixa que conté una instrucció de programa (per eixemple, zero).
  2. Busca quina instrucció hi ha en la caixa en eixe número.
  3. Incrementa el contador de programa (de manera que continga el número de caixa de la següent instrucció).
  4. Decodifica l'instrucció (açò inclou trobar el número de la caixa que conté les senyes en els que treballarà, per eixemple, que diga que cal obtindre les senyes de la caixa 42).
  1. Recupera les senyes de la caixa en el número trobat en el pas anterior (per eixemple, almagasena les senyes de la caixa 42 en l'acumulador).
  2. Eixecuta l'instrucció.
  3. Almagasena les noves senyes en la caixa des d'a on es varen recuperar les senyes antigues.
  4. Repetix el cicle o para.

Referències

  1. ↑ «Little Man Computer». Universitat Estatal d'Illinois. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2009. Consultat el 8 de març de 2009.
  2. ↑ Yurcik, W.; Osborne, H. (2001). "A crowd of Little Man Computers: Visual computer simulator teaching tools". Proceeding of the 2001 Winter Simulation Conference (Cat. No.01CH37304) 2. p. 1632. doi:10.1109/WSC.2001.977496. ISBN 0-7803-7307-3.
  3. ↑ Yurcik, W.; Brumbaugh, L. (2001). "A web-based little man computer simulator". Proceedings of the thirty-second SIGCSE technical symposium on Computer Science Education - SIGCSE '01. p. 204. doi:10.1145/364447.364585. ISBN 1581133294.
  4. ↑ Osborne, H.; Yurcik, W. (2002). "The educational range of visual simulations of the Little Man Computer architecture paradigm". 32nd Annual Frontiers in Education. pp. S4G–S19. doi:10.1109/FIE.2002.1158742. ISBN 0-7803-7444-4.

Vore també