Lissotriton boscai

salamandra ibèrica (Lissotriton boscai)

La salamandra ibèrica (Lissotriton boscai, abans Triturus boscai) és una espècie d'amfibi urodelo de la família Salamandridae, endèmic de la mitat nort-occidental de la península ibèrica.

Descripció

És un urodelo de chicotet tamany que pot alcançar fins a 97 mm de llongitut total. Els mascles no desenrollen cresta dorsal, sino només una cresta cabal baixa durant el periodo de celosia. La coa, de similar llongitut al cos, està comprimida lateralment, i en els mascles acaba en un menudíssim filament. La coloració de cap i esquena és de color pardo o marró, i ventralmente és de color taronja o rojós, sobre el que destaquen conspicuas taques o punts grossos negres, irregularment disposts, pero freqüentment alineats lateralment.

Els taperots medixen entre 10 i 18 mm, i són de color groguenc en un lleu disseny punteado en obscur i presenta una cresta dorsal que es continua fins al final de la coa, a on acaba en àngul agut.

Estatus de conservació

En Espanya es cataloga com a espècie de preocupació menor (LC).

Distribució

És un endemisme ibèric distribuït per la mitat occidental de la península ibèrica. La seua distribució inclou localitats des d'escassa altitut i molt pròximes a la mar (com ocorre en l'àrea de Doñana) fins a zones montanyoses (fins a aprox. 1.800 m s. n. m.), trobant-se preferentment en zones entre 400 i 1.000 m s. n. m. El clima que caracterisa a la majoria dels seus hàbitats és de caràcter mediterràneu oceànic i continental, en precipitacions anuals normalment inferiors a 900 mm, encara que en el nort és també abundant en zones de clima templat fredor oceànica, en major abundància de precipitacions.

Hàbitat

Es troba en biòtops molt diversos, com a boscs de carrasques, alcornoques o roures, pinades, plantacions de eucalipto, zones de xara i cultius i inclús zones arenenques costeres. Per a la seua reproducció requerix chicotetes charcas temporals, estanys, pozas, rieres en zones remansadas, abrevaderos o fonts. En Salamanca se cita també la seua reproducció en mijos permanents.

Ecologia trófica

Durant la seua fase aquàtica els adults s'alimenten d'invertebrats aquàtics, especialment larves de dípters. Els taperots consumixen sobretot crustacis planctónicos, incloent també en la seua dieta larves de dípters i atres invertebrats aquàtics.

Biologia de la reproducció

En el sur, els adults acodixen als mijos aquàtics per a reproduir-se en autumne, mantenint-se l'época de cortejos i ovoposición durant l'hivern. Els taperots s'observen de febrer a juny, completant la metamorfosis els primers individus en maig. En atres zones del centre i nort de la seua àrea de distribució, els adults comencen la reproducció en febrer, prolongant-se fins a juliol. Els primers taperots s'observen en primavera, i completen la seua metamorfosis de juliol a setembre.

Interaccions entre espècies

S'ha descrit una alta similitut en l'us d'hàbitats reproductius en el Triturus pygmaeus. Els seus taperots tenen dietes similars, pero mantenen distintes estratègies de caça, aguaitant als seus assuts normalment despuix d'una busca llenta pel fondo de les charcas, mentres que T. pygmaeus les ingerix ràpidament despuix d'observar el seu moviment en la columna d'aigua.

Patró social i comportament

En fase terrestre, els adults, en determinades situacions de perill, exhibixen una postura determinada (reflex de unken) que consistix en estovar el cos, alçant la coa i el cap i estirant les extremitats, mostrant aixina la coloració anaranjada o rojosa de la zona ventral de cos, cap i coa.

Al principi de la fase aquàtica, els adults mostren activitat crepuscular, pero conforme alvança el periodo reproductor tendix a estendre la seua activitat durant el periodo diürn.

L'activitat estacional varia a lo llarc de la seua àrea de distribució. En el nort poden estar inactius en hivern, mentres que en les poblacions del sur, el periodo d'inactivitat se situa en estiu. En algunes poblacions, les salamandres tenen activitat terrestre mantenint també una fase aquàtica associada a la reproducció, mentres que en atres poblacions es poden observar individus en fase aquàtica durant tot l'any.

Vore també

• Anex:Amfibis de la península ibèrica