Anar al contingut

Liisi Oterma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Liisi Oterma (6 de giner de 1915 – 4 de abril de 2001) va ser una astrònoma i professora finlandesa,[1] la primera dòna en obtindre un doctorat en Física (Ph. D degrei) en Finlàndia.[2]

Biografia

Va estudiar matemàtiques i astronomia en l'Universitat de Turku.[2] Un dels seus professors va ser el conegut astrònom finés Yrjö Väisälä,[3] del que pronte es va convertir en el seu assistent, treballant en la busca de planetes menors.[2]

Va obtindre el seu mestrage en 1938 i de 1941 a 1965, Oterma va treballar com a observadora en l'observatori de l'universitat. Va obtindre el seu doctorat en 1955 en una tesis sobre òptica telescòpica. Va ser la primera dòna finlandesa en obtindre un doctorat en astronomia.[2]

En 1959, va conseguir plaça de professora associada d'astronomia, aplegant a ser professor titular en l'any 1962, de l'Universitat de Turku. En 1971, va succeir a Väisälä com a directora de l'Observatori de Tuorla. Va ser directora de l'institut d'investigació astronòmica-òptica de l'Universitat de Turku entre 1971 i 1975.[2]

  • Oterma tenia interés en els idiomes i parlava alemà, francés, italià, espanyol, esperanto, hongarés, anglés i també àrap, per eixemple. En una ocasió, es va encarregar de la correspondència de l'Observatori de Tuorla en l'estranger.[3] Els seus plans originals eren estudiar sánscrito, pero no s'oferia en l'Universitat de Turku, per lo que finalment es va decantar per l'astronomia.[2]Oterma era una persona tranquila i modesta, que temia la publicitat. Anders Reiz, professor de l'Observatori de Copenhague, entre uns atres, va afirmar que Oterma era «muda en onze idiomes». Evitava aparéixer en fotografies, i solament existixen unes poques imàgens seues.[2][3]

Va descobrir o codescubrió varis cometes, inclosos els cometes periòdics 38P/Stephan-Oterma, 39P/Oterma[4] i 139P/Väisälä–Oterma. el Centre de Planetes Menors (MPC) també li atribuïx el descobriment de 54 planetes menors entre 1938 i 1953, i ocupa elloc 153 en la llista històrica de descobriments del MPC.[5]

En 1959, Oterma es va convertir en docent d'astronomia, i de 1962 a 1965 va ser professor interí d'astronomia en l'Universitat de Turku, i de 1965 a 1978 va ser professor titular.[1] En 1971, va succeir a Väisälä com a directora de l'Observatori de Tuorla.[2][6]

L'asteroide hildiano 1529 Oterma, descobert per l'astrònom finlandés Yrjö Väisälä en 1938, va ser nomenat en el seu honor.[7]

Descobriments

Asteroides descoberts: 54
(1504) Lappeenranta 23 de març de 1939[2][3]
(1507) Vaasa 12 de setembre de 1939[8]
(1522) Kokkola 18 de novembre de 1938[9]
(1540) Kevola 16 de novembre de 1938[10]
(1544) Vinterhansenia 15 de octubre de 1941[11]
(1545) Thernöe 15 de octubre de 1941[11]
(1558) Järnefelt 20 de giner de 1942
(1559) Kustaanheimo 20 de giner de 1942
(1679) Nevanlinna 18 de març de 1941
(1680) Per Brahe 12 de febrer de 1942
(1695) Walbeck 15 de octubre de 1941
(1705) Tapio 26 de setembre de 1941
(1758) Naantali 18 de febrer de 1942
(1882) Rauma 15 de octubre de 1941
(2064) Thomsen 8 de setembre de 1942
(2107) Ilmari 12 de novembre de 1941
(2159) Kukkamäki 16 de octubre de 1941
(2195) Tengström 27 de setembre de 1941
(2268) Szmytowna 6 de novembre de 1942
(2291) Kevo 19 de març de 1941
(2332) Kalm 4 de abril de 1940
(2501) Lohja 14 de abril de 1942
(2640) Hällström 18 de març de 1941
(2717) Tellervo 29 de novembre de 1940
(2774) Tenojoki 3 de octubre de 1942
(2803) Vilho 29 de novembre de 1940
(2804) Yrjö 19 de abril de 1941
(2805) Kalle 15 de octubre de 1941
(2827) Vellamo 11 de febrer de 1942
(2828) Iku-Turso 18 de febrer de 1942
(2840) Kallavesi 15 de octubre de 1941
(2841) Puijo 26 de febrer de 1943
(2846) Ylppö 12 de febrer de 1942
(2857) NOT 17 de febrer de 1942
(2912) Lapalma 18 de febrer de 1942
(2946) Chicons 15 de octubre de 1941
(2988) Korhonen 1 de març de 1943
(3132) Landgraf 29 de novembre de 1940
(3381) Mikkola 15 de octubre de 1941
(3497) Innanen 19 de abril de 1941
(3597) Kakkuri 15 de octubre de 1941
(3811) Karma 13 de octubre de 1953
(3892) Dezsö 19 de abril de 1941
(4133) Heureka 17 de febrer de 1942
(4163) Saaremaa 19 de abril de 1941
(4227) Kaali 17 de febrer de 1942
(5216) 1941 HA 16 de abril de 1941
(5534) 1941 UN 15 de octubre de 1941
(5611) 1943 DL 26 de febrer de 1943
(5985) 1942 RJ 7 de setembre de 1942
(6886) Grote 11 de febrer de 1942
(7267) Victormeen 23 de febrer de 1943
(11780) 1942 TB 3 de octubre de 1942
(15198) 1940 GJ 5 de abril de 1940

Asteroides descoberts

Entre 1938 i 1953 va descobrir 54 asteroides.[12] el Minor Planet Center acredita els seus descobriments com a L. Oterma.[13]

Cometes descoberts

Entre els seus descobriments també poden citar-se els següents cometes periòdics:

Epónimos

Entre uns atres, duen el nom en el seu honor l'asteroide (1529) Oterma.

Distincions

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Etusivu». kansallisbiografia. fi. Consultat el 2026-04-03.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Tiedenaisia - Vetenskapskvinnor - Women of Learning». www. mv. helsinki. fi. Consultat el 2026-03-26.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Niitemaa, Clavada: Genius Aboensis - Històries de l'Universitat de Turku I. Kirja-Aurora, 2010.
  4. ↑ 4,0 4,1 «39P/Oterma». cometography. com. Consultat el 2026-04-03.
  5. ↑ «Minor Planet Discoverers». www. minorplanetcenter. net. Consultat el 2026-03-26.
  6. ↑ «Tuorla Observatory» (en en). www. astro. utu. fi. Archivat des d'el original, el 2011-07-17. Consultat el 2026-04-03.
  7. ↑ Schmadel, Lutz D. (2007). "(1529) Oterma". Dictionary of Minor Planet Names – (1529) Oterma. Springer Berlin Heidelberg. p. 121. doi:10.1007/978-3-540-29925-7_1530. ISBN 978-3-540-00238-3.
  8. ↑ «IAU Minor Planet Center». www. minorplanetcenter. net. Consultat el 2026-04-03.
  9. ↑ «IAU Minor Planet Center». www. minorplanetcenter. net. Consultat el 2026-04-03.
  10. ↑ «IAU Minor Planet Center». www. minorplanetcenter. net. Consultat el 2026-04-03.
  11. ↑ 11,0 11,1 «IAU Minor Planet Center». www. minorplanetcenter. net. Consultat el 2026-04-03.
  12. ↑ «Asteroides descoberts per descobridor». Consultat el 6 de febrer de 2013.
  13. ↑ «IAU Minor Planet Center». minorplanetcenter. net. Consultat el 2026-04-03.

Enllaços externs