Lia Fáil

Archiu:Tara stone.jpg

La Lia Fáil o Pedra del Destí de Tara.

La Pedra de Tara o Lia Fáil (que en irlandés significa Pedra del Destí) és un menhir situat en la Tossal de Tara, en el comtat de Meath, en Irlanda, que va servir com a pedra de coronació per als Grans Reis d'Irlanda fins a Muirchertach mac Muiredaig, cap a l'any 500 d. C.

Orige mitològic

Segons la mitologia celta, la Lia Fáil va ser duta a Irlanda en l'antiguetat per la raça divina dels Tuatha Done Danann deus dels celtes irlandesos, que varen viajar a través d'Escòcia des de les "Illes Nòrdiques" (que segons Geoffrey Keating es referix a Noruega encara que més provablement es referixca a les Órcadas), a on varen deprendre habilitats màgiques en les ciutats de Fáilias, Gorias, Murias i Finias, duent en si un gran tesor de cada ciutat: els llegendaris Quatre tesors d'Irlanda. La Lia Fáil és de fet un d'estos tesors, l'originari de Fáilias, d'a on naix el seu nom. Posteriorment, la pedra va ser denominada "Pedra del Destí" (en llatí, Saxum fatale).

Poders mitològics

També d'acort en la mitologia, la Pedra de Tara té poders paranormalés: la llegenda diu que quan el llegítim Gran Rei d'Irlanda posa el seu peu sobre ella, la pedra rugix satisfeta. També es diu que la pedra té el poder de rejovenir al rei i otorgar-li un mandat prolongat. El Cicle d'Ulster conta que el héroe Cúchulainn la va partir en dos en la seua espasa quan la pedra no va rugir baix el peu del seu protegit, Lugaid Riab nDerg, i des de llavors solament va rugir davant Conn Cétchathach i Brian Boru.

Vore també

• Pedra de Scone, també denominada "Pedra del Destí", pedra de coronació dels reis d'Escòcia, i més vesprada d'Anglaterra i del Regne Unit.
• Pedra de Mora
• Pedra de Blarney