Anar al contingut

Les dònes en la descolonización d'Àfrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els moviments nacionalistes i independentistes en tota Àfrica han estat dirigits predominantment per hòmens. No obstant, les dònes també varen eixercitar papers importants. El paper de les dònes en els moviments independentistes africans va ser divers i va variar segons cada país. Moltes dònes creïen que la seua lliberació estava directament relacionada en la lliberació dels seus països.[1] Les dònes varen participar en diversos rols anticoloniales, des de l'organisació de base fins a brindar respal crucial durant la lluita per l'independència. Les seues activitats varen incloure l'organisació de protestes, la distribució de propaganda anticolonial i l'oferiment d'ajuda vital, com a aliments i atenció mèdica, als soldats guerrillers ferits. Ademés, algunes dònes varen participar activament en combats en primera llínea junt als seus homòlecs masculins.[1] Les dònes que participaven en la lluita anticolonial a sovint s'enfrontaven a l'oposició violenta de les autoritats colonials, lo que es traduïa en encarceraments i tortures com a conseqüència de la seua participació.[2] A pesar de les importants contribucions i les dificultats sofrides per les dònes durant el procés d'descolonización, el seu paper en la lluita per l'independència en tot el continent a sovint s'ha passat per alt en els relats històrics. En molts relats de l'història africana dominant, les contribucions de les dònes seguixen sent en gran mida invisibles o mal representades, lo que conduïx a una falta de reconeiximent en comparació als seus homòlecs masculins.[3]

Argèlia

[editar | editar còdic]
Archiu:Portrait-Fatma N'Soumer.jpg
Femme kebaïle d'Henri Félix Emmanuel Philippoteaux, utilisada a sovint per a representar a Lalla Fadhma N’Soumer

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».Encara que existix certa controvèrsia sobre quí va dissenyar exactament la bandera,[4] generalment s'atribuïx a Émilie Busquant, esposa del líder nacionaliste algerí Messali Hadj, haver coser la primera versió de la bandera algerina en 1934.[5]

Guerra d'Argèlia

[editar | editar còdic]

Les dònes varen eixercitar diversos papers durant la guerra d'Argelia. La majoria de les musulmanes que varen participar activament ho varen fer en el bando del Front de Lliberació Nacional (FLN). Els francesos varen incloure a algunes dònes, tant musulmanes com a franceses, en el seu esforç bèlic, pero no estaven tan plenament integrades ni se'ls va encomanar la mateixa amplitut de tasques que a les dònes del bando algerí. El número total de dònes que varen participar en el conflicte, determinat pel registre de veterans de posguerra, se sifra en 11.000, pero és possible que esta sifra fora significativament major per la infradeclaración.[6]

Archiu:Les poseuses de bombes.jpg
Dònes bombardero de el FLN. D'esquerra a dreta, Samia Lakhdari, Zohra Drif, Djamila Bouhired, Hassiba Bent-Bouali.

Les experiències de les dònes d'orige urbà i rural en la revolució varen ser molt diferents. Les dònes urbanes, que constituïen al voltant del vint per cent del total de la força, havien rebut algun tipo d'educació i, per lo general, varen decidir entrar en el bando de el FLN per voluntat pròpia. Per un atre costat, les dònes rurals, el huitanta per cent restant i en la seua majoria analfabetes, a sovint es varen vore involucrades en el conflicte per la seua situació geogràfica sobre les operacions de el FLN.[7]

Les dònes varen actuar en distints àmbits durant la rebelió. Les dònes varen participar activament com a combatents, espies, recaptadores de fondos, enfermeres, lavanderas i cuineres.[8] Les dònes varen ajudar a les forces combatents masculines en àrees com el transport, la comunicació i l'administració.[6] Eveline Safir Lavalette va contribuir notablement a la revolució com a distribuïdora de panflets per al periòdic clandestí de el FLN. Encara que la majoria de les tasques de les dònes eren no combatents, els seus actes violents, menys freqüents, cridaven més l'atenció. La realitat era que les dònes rurals de les rets de respal del maquis[9] constituïen l'immensa majoria de les que participaven, mentres que les combatents eren minoria.


Potser l'incident més famós en el que es varen vore implicades les revolucionàries algerines va ser l'atentat del Milk Bar Café de 1956, quan Zohra Drif i Yacef Saâdi varen colocar tres bombes. Una en l'oficina d'Air France de l'edifici Mauritània d'Alger,[10] que no va explotar, una atra en una cafeteria del carrer Michelet i una atra en el Milk Bar Café, que va matar a tres jóvens i va ferir a varis adults i chiquets.[11] En un principi, Raymonde Peschard, membre del Partit Comuniste Algerí, va ser acusat de complicitat en els atentats i va tindre que fugir de les autoritats colonials.[12] No obstant, en setembre de 1957, Drif i Saâdi varen ser detinguts i condenats a vint anys de treballs forçats en la presó de Barbarroja.[13] Drif va ser indultada per Charres de Gaulle en l'aniversari de l'independència algerina, en 1962.[14]

Ghana

[editar | editar còdic]

Nana Yaa Asantewaa

[editar | editar còdic]
Archiu:Yaa Asantewaa Museum (4).jpg
Museu construït per a honrar a Yaa Asantewaa, la lideresa ashanti.

Yaa Asantewaa I (1840 – 1921) va ser la regna mare d'Ejisu en l'imperi ashanti, que actualment forma part de Ghana. En 1900, va liderar la Guerra Ashanti, també coneguda com la Guerra del Taburete Dorat o la Guerra d'Independència de Yaa Asantewaa, contra l'Imperi Britànic.[15]


Nana Yaa Asantewaa va comprendre les ramificacions de la dominació colonial britànica. Els ghaneses la consideren hui una regna mare que va eixercir el seu dret polític i social per a ajudar a defendre el seu regne. El paper que va eixercitar en influir en els hòmens ashanti per a que lluitaren contra els britànics sembla estar en funció de la seua condició de matriarca.[16] El poble ashanti està organisat en un sistema matrillinial, en el que el linaje es traça a través de les dònes que descendixen d'un antepassat femení comú. Els ashanti creuen que la sanc d'una persona procedix de la mare i l'esperit, del pare. La regna mare era la germana del cap i encapçalava les relacions de parentesc. L'estatus i l'esperit guerrer de Yaa Asantewaa varen guiar al poble ashanti durant una época d'incertitut. La cridada de Nana Yaa Asantewaa a les dònes de l'imperi ashanti té el seu orige en les obligacions polítiques de les dònes akan i el seu important paper en els processos llegislatius i judicials. La jerarquia dels taburetes masculins del poble akan es complementava en els seus homòlecs femenins. Dins del poble, els vells, que eren els caps dels matrilinajes (mpanyimfo), constituïen el consell del poble, conegut com ôdekuro. Les dònes, conegudes com mpanyinfo, cridades aberewa o ôbaa panyin, s'encarregaven dels assunts femenins. En cada ôdekuro, una ôbaa panyin actuava com a responsable dels assunts de les dònes del llogaret i era membre del consell del llogaret.[17]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Makana, Selina (2019). «Women in Nationalist Movements», Oxford Research Encyclopedia of African History. doi:10.1093/acrefore/9780190277734.013.655. ISBN 978-0-19-027773-4.
  2. ↑ «African Women's Role in Resistance Against Colonization | The Classic Journal» (en en-us). theclassicjournal.uga.edu. Consultat el 2024-03-24.
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ «[1]», El Watan. Consultat el 2017-02-28 (en fr).
  5. ↑ «[2]», Le Monde (en fr).
  6. ↑ 6,0 6,1 De Groot, Gerard; Peniston-Bird, Corinna (2000). A Soldier and a Woman: Sexual Integration in the Military (en anglés), Longman, p. 247. ISBN 9780582414396.
  7. ↑ Lazreg, Marnia (1994). The Eloquence of Silence (en anglés), Routledge, p. 120.
  8. ↑ Social Research.69(3)
    889-911.
  9. ↑ French Historical Studies.33
    445–474.
  10. ↑ «Inside the Battle of Algiers: Memoir of a Woman Freedom Fighter – Book Review» (en en). Aletho News.
  11. ↑ Drif, Zohra (2017). Inside the Battle of Algiers: Memoir of a Woman Freedom Fighter (en anglés), Just World Books. ISBN 978-1682570753.
  12. ↑ Drew, Allison (2014). ). We Llaure No Longer in France: Communists in Colonial Algeria (en anglés), Oxford University Press. ISBN 9781847799203.
  13. ↑ Whaley Eager, Paige (2016). From Freedom Fighters to Terrorists: Women and Political Violence, Routledge, p. 109. ISBN 978-1317132288.
  14. ↑ Rohlof, Caroline (2012). Illinois Wesleyan University (ed.). Reality and Representation of Algerian Women: The Complex Dynamic of Heroines and Repressed Women.
  15. ↑ Appiah, Kwame Anthony, and Henry Louis Gates, Jr. (eds), Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience, 1999, p.Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.276.
  16. ↑ Karen, McGee (2015). «Listening to the Voices: Multi-ethnic Women in Education», Betty Taylor (ed.). The Impact of Matriarchal Traditions on the Advancement of Ashanti Women in Ghana (en anglés), University of Sant Francisco., pp. 1-10.
  17. ↑ Arhin, Kwame (2001). Transformations in Traditional Rule in Ghana (1951-1996) (en en), Sedco. ISBN 978-9964-72-173-2.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Les_dònes_en_la_descolonización_d%27Àfrica&oldid=733831»