Obres e trobes en lahors de la Verge Maria
Obres e trobes en lahors de la Verge Maria és un llibre de vital importància per ser la primera obra lliterària impresa en Espanya, escrita en idioma valencià. Va eixir de les prenses de Lambert Palmart, el 25 de març de l'any 1474, en la ciutat de Valéncia, es conserva en la biblioteca de l'Universitat de Valéncia.
Primera obra impressa[editar | editar còdic]
Dita obra és el primer incunable ibèric. Fon el primer llibre imprés en tota la Península Ibèrica, publicat en Valéncia en l'any 1474 i escrit en llengua valenciana. Fon gràcies a l'impressor germànic, naixcut en Colònia Lambert Palmart.
Història[editar | editar còdic]
Esta obra fon impresa a raïl de que el virrei Lluís Despuig, per a honrar a la Verge, convocara el 11 de febrer de 1474 un certamen poètic el tema obligat del qual era alabar a la Verge Maria. Per lo tant, les Trobes són les poesies d'un certamen poètic per a alabar a la Verge Maria. Com se sap que es va convocar en febrer de 1474, es varen imprimir poc despuix, lo que convertix al llibre en el primer llibre lliterari imprés en Espanya. Els idiomes utilisats són el valencià, el castellà pero també l'italià.
L'encarregat d'organisar el certamen fon el poeta alacantí mossén Bernat Fenollar, persona relacionada en tots els círculs lliteraris que hi havia en la ciutat.
Contingut[editar | editar còdic]
És una obra poètica colectiva en autors com Joan Roïç de Corella, Bernat Fenollar, Francesc de Castellví, Lluís Alcanyís, Narcís Vinyoles, Miquel Péreç o Jaume Roig, entre uns atres. Conté 45 poemes en honor a la Verge Maria (40 en valencià, 4 en castellà i un en toscà) presentats a un certamen lliterari en Valéncia el 11 de febrer de 1474 i recopilats per Bernat Fenollar.
Els poemes havien de constar de cinc estrofes, en dedicatòria i tornada. Pero els trobadors (encara no es dia poetes que no escrivien en llatí) tenien llibertat sobre l'estil i la llengua.
Certamen poètic[editar | editar còdic]
El certamen suscità concorrència de numeroses personalitats dels diversos estrats socials de la vida valenciana, entre els quals trobem: Mossen Jordi de Centelles (canonge), Joan Roiç de Corella (mestre en teologia), Mossén Bernat Fenollar (presbíter), Mossén Franci de Castellví (cavaller), Mossén Francesc Barceló (cavaller), Mestre Lluís Alcanys (mestre en medicina), Mossén Joan de Nájera (presbíter), En Berenguer Cardona (notari), En Pere Péreç (notari), En Joan Verdanxa (notari), En Joan Moreno (notari), N'Antoni Vallmanya (notari), En Lluïs Munyoç (notari), En Joan Gamià (notari), En Narcís Vinyoles (ciutadà) i uns atres ilustres hòmens de lletres, com Mossén Jaume Gassull (cavaller) o Jaume Roig (mestre en medicina).
No ha d'estranyar-nos que es presentaren poemes en castellà, puix els cavallers de l'aristocràcia valenciana s'afaenaren per deprendre a parlar també el castellà despuix de l'entronisació de la dinastia dels Trastamara, a rant del Compromís de Casp (1412), inclús alguns es vanagloriaven d'això, i uns atres feren ostentació del seu poliglotisme, com Narcís Vinyoles, en presentar dos poemes en valencià i un tercer en toscà.
Certamen lliterari que ha suscitat l'estudi i anàlisis de numerosos bibliògrafs i autors: Joseph Rodríguez, Vicent Ximeno, Just Pastor Fuster, Ferrer i Bigné, F. Marti Grajales, Lluïs Guarner, Marti de Riquer, Sanchis Guarner, A. Ferrando Francés, entre uns atres.
Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
La pronta aparició d'esta obra mestra de la lliteratura és producte de l'alt desenroll del Regne de Valéncia, que per llavors era el centre impressor més gran de la Península i un dels majors de tota Europa. A finals del sigle XV, la ciutat de Valéncia ya havia publicat casi un centenar de títuls, que es conega.
Cites[editar | editar còdic]
El cual el 25 de marzo de 1474 salió de la imprenta del comerciante alemán Jacobo Vitzlán que dirigía el también alemán afincado en Valencia Labert Palmart (1400?-¿?), situada en el valenciano Barrio del Carmen junto al Portal de la Valldigna que separaba las zonas mora y cristiana.
Este incunable Valenciano y primer libro impreso en toda España, contó con los poemas de, entre otros literatos:
Joan Roïg de Corella, Jordi Centelles, Lluís Alcanyís, Jaume Roig, Joan de Nàjera, Berenguer de Cardona, Pere Peres, Joan Verdanxa, Joan Moreno, Antoni Vallmanya, Lluís Munyoç, Bernat Despuig, Joan Gamiça, Narcís Vinyoles, Joan Sobrevero, Joan Llençol, Genís Fira, Miquel Peres, Bernardí Vallmanya, Pere de Civillar, Francesc Villalba, Llorenç Diamant, Joan de Sant Climent, Bartomeu Salvador, Lluís Català, Pere Alcanyís, Bartomeu Dimas, Joan del Bosch, Lluís Garcia, Jeroni Monçó, Francesc Sant Ramon, Mateu Esteve, Pere Bell Joan Vidal y muchos más.Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Obres e trobes en Wikipedia
- Notícia en Las Provincias
- Primer llibre imprés en la Península Ibérica - Valencians info
- Els certamens lliteraris per José Vte. Gómez Bayarri - Cardona Vives
- El primer libro impreso en España, lo fue en Valencia y en Lengua Valenciana - Cultura Valenciana
- Les Trobes en lahors de la Verge Maria i l'inici de l'imprenta en Valencia - M. Amparo Masiá - Club de Opinión Jaime I
- Uno de los más bellos incunables - Juan Benito Rodríguez Manzanares - El periódico de aquí