Lent de Barlow

Distància focal en Barlow (verda) i sense Barlow (roig). El tamany de l'image és proporcional a la distància focal

La lent de Barlow, que rep el seu nom en honor del matemàtic Peter Barlow, és una lent divergent que, quan s'usa en un atre conjunt de lents, permet multiplicar la distància focal d'un telescopi en funció de la relació indicada pel fabricant (2x, 3x, etc.). Una lent Barlow no és l'únic element de cristal, ya que generaria aberració cromàtica i aberració esfèrica. Configuracions més comunes utilisen tres o més elements per a la correcció acromàtica o per a la correcció apocromática necessàries per a obtindre una major calitat d'image.

Us en telescopis

Lent Barlow d'us astronòmic

En l'us astronòmic deu colocar-se immediatament abans del foc de l'objectiu, per a conseguir una major distància focal de l'objectiu i en això una image real major, que serà examinada despuix per mig de l'ocular. L'aument proporcionat per un telescopi compost d'objectiu i l'ocular és igual a la distància focal del telescopi dividida per la llongitut focal de l'ocular.

Les lents de Barlow d'us astronòmic estan classificades segons el grau d'ampliació que induïxen. Les lents de Barlow més comunes són 2x o 3x pero també hi ha disponibles lents de Barlow ajustables. La potència d'una lent Barlow ajustable es canvia afegint un tubo d'extensió entre la lent Barlow i l'ocular per a aumentar l'ampliació.

Us en fotografia

La variació de la lent Barlow utilisada en la fotografia és el teleconvertidor el qual va ser adaptat per a poder ser utilisat en cambres. Els més utilisats són els de auments 1.4x i 2x.