Anar al contingut

Lent (hidrologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una lent d'aigua dolça en una illa.

En hidrologia, una lent, (també cridada lent d'aigua dolça o lent de Ghyben-Herzberg), és una capa convexa d'aigua dolça subterrànea que sura sobre l'aigua salada, més densa, i sol trobar-se en chicotetes illes i atolones de coral o pedra calcàrea. Este aqüífer d'aigua dolça es recarrega per mig de la precipitació que es infiltra en la capa superior del sol i es filtra cap a avall fins a alcançar la zona saturada. La taxa de recarrega de la lent es pot resumir en la següent equació:

R=p−ET

A on R és la taxa de recarrega en metros, p és la precipitació (m) i ET és la evapotranspiració (m) d'aigua. En majors cantitats de recarrega, la càrrega hidràulica aumenta i es manté una lent d'aigua dolça densa durant l'estació seca. Taxes més baixes de precipitació o majors taxes de intercepción i evapotranspiració disminuiran la càrrega hidràulica, lo que resultarà en una lent prima.[1]

Models de lents d'aigua dolça

Model algebraic

Bailey et al. varen desenrollar un model algebraic per a estimar la gruixa d'una lent d'aigua dolça per mig de simulacions d'aigües subterrànees. 2008. Esta equació relaciona la gruixa de la lent en factors geològics i climàtics com la geometria de l'illa, la composició geològica i la taxa de recarrega, entre uns atres.[1] L'equació es resumix a continuació:

Zmax=Y+(Ztd−Y)RB+R⋅KCTr,s,w,y,m

A on Zmax = profunditat màxima de la lent, R = taxa de recarrega anual (m), Y i B = paràmetros que depenen de l'ample de l'illa, Ztd = profunditat fins a la Discontinuïtat de Thurber (la transició entre els aqüífers superior i inferior), K = conductivitat hidràulica de l'aqüífer superior, C = paràmetro de placa arrecifal confinante, i T = paràmetro de temps que representa patrons de precipitacions a llarc determini en subíndexs que representen diferents aspectes d'açò, com a regió, patró climàtic, etc.

Lent clàssica de Badon-Ghyben-Herzberg

Molts aqüífers d'aigua dolça en atolones i chicotetes illes redonejades adopten la forma d'una lent de Badon-Ghyben-Herzberg.[2] Esta relació es descriu en la següent equació:

H=h⋅PfPs−Pf

A on H = la profunditat de la lent baix el nivell de la mar, Pf = la densitat de l'aqüífer d'aigua dolça, Ps = la densitat de l'aigua salada i h = la gruixa de la lent sobre el nivell de la mar.

Efectes de la sequia

Les lents d'aigua dolça depenen de les pluges estacionals per a recarregar l'aqüífer subterràneu i la seua gruixa pot variar dràsticament despuix d'una sequia o pluges intenses. Un informe del Servici Geològic dels Estats Units (USGS) posterior a la sequia de 1997/1998 en les Illes Marshall va observar una disminució notable de la gruixa de la lent.[3] En acabant de que els embassaments del sistema públic de captació d'aigua de pluja s'agotaren ràpidament despuix de varis mesos de precipitacions insuficients, la població de les illes va començar a aumentar la taxa de bombeig d'aigua subterrànea fins al punt de que l'aigua subterrànea va suministrar fins al 90 % de l'aigua potable de l'illa durant la sequia.

Es va instalar una ret de 36 pous de monitoreo en 11 llocs al voltant de l'illa per a medir la cantitat d'aigua agotada de l'aqüífer. Al final de la sequia de juny de 1998, la gruixa màxima de la lent d'aigua dolça era d'aproximadament 13,7 metros en alguns pous, mentres que en un lloc es va medir una gruixa de tan sol 5,5 metros. Despuix del recomençament de la temporada de pluges, la gruixa de la lent va aumentar fins a 2,4 metros en algunes zones, lo que indica que la taxa de recarrega de les lents d'aigua dolça en atolones i illes chicotetes respon ràpidament als canvis en les precipitacions i la taxa de bombeig d'aigües subterrànees.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bailey, Ryan T., John W. Jenson i Arne E. Olsen. Un model algebraic de lent d'aigua dolça de atolón per a la gestió d'aigües subterrànees en les Illes Carolinas. Institut d'Investigació de l'Aigua i el Mig ambient del Pacífic Occidental, Universitat de Guam, 2008. http://www.weriguam.org/docs/reports/120.pdf
  2. ↑ MCLANE, Charles. "Efecte de les extracció d'un sistema acuífero de lent d'aigua dolça insular simulat: un enfocament de modelació analítica d'elements". McClane Environmental, LLC. Reunió Anual de Denver de 2002. 2002. http://us1media.com/presgalleries/presdownloads/island_freshwater_lens.pdf
  3. ↑ Presley, Todd K. Efectes de la sequia de 1998 en la lent d'aigua dolça en l'àrea de Laura, atolón Majuro, República de les Islas Marshall. N.º 2005-5098. Servici Geològic (EE. UU.), 2005. https://pubs.usgs.gov/sir/2005/5098/pdf/sir20055098.pdf