Leiolopisma mauritiana
El eslizón jagant de Maurici (Leiolopisma mauritiana) és una espècie de eslizón gran i extinta que es va trobar únicament en Maurici . Es va extinguir al voltant de 1600, provablement pels depredadors introduïts per l'home.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El eslizón jagant de la Reunió (Leiolopisma ceciliae), una atra espècie extinta, estava estretament relacionat en el eslizón jagant de Maurici. El eslizón terrestre de l'Illa Redona (Leiolopisma telfairii) és una espècie supervivent més lluntana de Maurici.
Només es coneix un espècimen semiacabado, ademés d'alguns ossos estranys. (Supostament, un ex director de l'Institut de Maurici va tirar al fem espècimen entre els que es trobaven alguns ossos d'esta espècie). A l'esquelet restant li falten els peus i els dits, lo que fa impossible un anàlisis biométrico SENI per es (Schnirel. 2004). L'esquelet semicompleto té un cràneu en una forma similar a la d'un eslizón de llengua blava ( Tiliqua ).
Comportament
[editar | editar còdic]
El comportament d'este animal no és ben conegut ni documentat per cap viager a Maurici quan existia; no obstant, moltes coses, com la seua dieta i atres aspectes del seu comportament, provablement puguen ser determinades per les espècies de eslizones existents. És molt provable que el eslizón jagant de Maurici compartira traces de comportament en molts atres eslizones terrestres, com el eslizón de llengua blava, com la seua dieta i el seu temperament i velocitat en general. El eslizón jagant de Maurici era provablement un omnívoro oportuniste que s'alimentava de qualsevol cosa, des de menuts invertebrats, menuts fardachos i inclús frutes i plantes. Lo més provable és que el seu temperament fora molt similar al dels eslizones terrestres moderns i provablement fora un animal molt manso que no tenia relativament cap por als humans, que podrien haver eixercitat un paper en la seua extinció.
La restauració realisada pel (Proyecte Espècies en Bronze), si és precisa, dona un valor SENI de .06, lo que indicaria que esta espècie podria haver tingut un estil de vida fosorial o saxícola. Açò està ademés relacionat pel fet de que el parent viu més propenc d'esta espècie (com ho varen mencionar els restauradores) és el eslizón terrestre de Round Island ( Leiolopisma telfairii) . El eslizón de terra de Round Island també dona un valor SENI de 0,06. El eslizón de Round Island és una espècie capaç de realisar autotomía cabal. Este eslizón es veu a sovint llançant-se entre la maleza o entre les roques.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Leiolopisma mauritiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.