Anar al contingut

Latrodectus katipo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Latrodectus katipo

El katipō o viuda negra neozelandesa (Latrodectus katipo)[1] és una espècie d'aranya en perill d'extinció originària de Nova Zelanda. És una de les moltes espècies del gènero Latrodectus, com l'aranya d'esquena roja australiana (Latrodectus hasselti) i la viuda negra nortamericana. Esta espècie és venenosa per al ser humà i pot provocar mordeduras potencialment perilloses. És una aranya de tamany chicotet a mijà, i la femella té un cos redó del tamany d'un pésol de color negre o marró. Les femelles de katipō roig que es troben en l'Illa Sur i la mitat inferior de l'Illa Nort, són sempre negres, i el seu abdomen té una distintiva franja roja vorejada de blanc. En les femelles de katipō negre que es troben en la mitat superior de l'Illa Nort, esta franja està absent, és pàlida, groga o se substituïx per taques de color crema. Anteriorment es pensava que estes dos formes eren espècies separades. El mascle és molt més chicotet que la femella i d'aspecte molt diferent: blanc en ralles negres i marques roges en forma de diamant. Els Katipō viuen principalment en les dunes d'arena propenques a la vora de el mar. Es troben en la major part de la costa de Nova Zelanda, llevat en l'extrem sur i oest. S'alimenten principalment d'insectes que viuen en el sol, atrapats en una ret irregular teixida entre les plantes de les dunes o atres rebujos.

Despuix d'aparearse en agost o setembre, la femella katipō produïx cinc o sis sacs d'ous en novembre o decembre. Les crío eclosionan en giner i febrer i es dispersen per les plantes circumdants. Per la pèrdua d'hàbitat i a la colonisació del seu hàbitat natural per atres aranyes exòtiques, el katipō està amenaçat d'extinció.

Una mordedura de katipō produïx el síndrome tòxic latrodectisme; els síntomes inclouen dolor extrem i, potencialment, hipertensió, convulsions o menge. Les mordeduras són poc freqüents, existix un antiveneno i no s'ha registrat cap mort des de 1923. El katipō és particularment notable en Nova Zelanda, ya que el país carix casi per complet de fauna autòctona perillosa; este estatus únic significa que l'aranya és ben coneguda, a pesar de que rara volta es veu.

Taxonomia

Encara que el 'kātĕpo' va ser reportat a la Societat Linneana ya en 1855,[2] l'aranya va ser descrita formalment com Latrodectus katipo per L. Powell en 1870.[3] Les aranyes del gènero Latrodectus tenen una distribució mundial i inclouen totes les aranyes viuda comunament conegudes: l'aranya viuda negra nortamericana (Latrodectus mactans), la viuda parda (Latrodectus geometricus) i la viuda negra europea (Latrodectus tredecimguttatus). El parent més propenc del katipō és l'aranya australiana d'esquena roja (Latrodectus hasseltii).[4][5] Anteriorment es pensava que Latrodectus katipo i L. atritus (katipō negre) eren dos espècies separades,[6][7] pero l'investigació ha demostrat que són una sola espècie, L. katipo, en una variació de color que és clinal sobre la latitut i es correlaciona en la temperatura mija anual.[5] El katipō està tan estretament relacionat en l'esquena roja que en un moment es va pensar que era una subespècie, en el nom propost Latrodectus hasseltii katipo. Investigacions posteriors han demostrat que el katipō és distint del dorsirrojo, en llaugeres diferències estructurals i sorprenents diferències en la preferència d'hàbitat, i seguix sent una espècie distinta.[5][6][7] La família Theridiidae del katipō té un gran número d'espècies tant en Nova Zelanda com en tot lo món. Li les coneix comunament com a aranyes de tela enredrada, aranyes de taranyina o aranyes de pates pentinades.[8]

El nom comú katipō (singular i plural), a sovint deletreado «katipo», procedix del maorí «aguijón nocturn», derivat de les paraules kakati (aguijón) i pō (la nit).[9] Segons pareix, este nom es va donar a l'espècie per la creència maorí de que les aranyes piquen de nit.[10] Atres noms comuns són katipō roig, katipō negre i esquena roja de Nova Zelanda.[11]

Descripció

La katipō és una aranya de tamany chicotet a mijà.[12] La femella madura té un tamany corporal d'uns 8 milímetros (0,31 polzades) en una envergadura de pates de fins a 32 milímetros (1,3 polzades). La femella del katipō roig, que es troba en l'Illa Sur i en la part baixa de l'Illa Nort, té un gran abdomen negre i globoso, del tamany d'un pésol de jardí, en pates primes i una franja taronja o roja en vores blanques en l'esquena que va des de la superfície superior de l'abdomen fins als rencs. L'abdomen negre aterciopelado es descriu com satinado o sedoso, en lloc de lluent. La part inferior de l'abdomen és negra i presenta una taca roja o una marca parcial roja en forma de rellonge d'arena. Té les pates principalment negres en les extremitats canviant a marró.[7][13][14][15][16][17][18] La femella de katipō negre, que es troba en la part superior de l'Illa Nort, no té una franja roja en la part superior del cos, i la coloració abdominal sol ser més clara, pero per lo demés és molt similar en apariència al katipō roig. El patró de rellonge d'arena en la part inferior de l'abdomen també pot ser menys distintiu, perdent la secció central, i inclús pot estar absent.[13] També existixen variacions en les que l'abdomen, el cefalotórax o el cos sancer són de color marró, a voltes en una ralla roja o groga opaca, o taques de color crema en la seua part superior.[13] En un moment es va pensar que estes diferents formes eren espècies diferents, pero un estudi de 2008 va demostrar que eren diferents morfo de la mateixa espècie.[5]

Una aranya katipō jovenil

Els mascles adults i els jóvens tenen un aspecte molt diferent al de les femelles. Són més menuts, aproximadament una sexta part del tamany d'una femella adulta. Els jovenils tenen un closca marró, en un abdomen predominantment blanc que té una série de diamants roig-anaranjados a lo llarc de la regió dorsal vorejats a abdós costats per llínees negres irregulars. Els mascles conserven esta coloració fins a l'edat adulta.[7][16][19][20] Pel seu tamany molt més menut, Urquhart (1886) va creure que el mascle era una espècie separada i ho va cridar Theridion melanozantha,[21] lo que no es va rectificar fins a 1933, quan es va identificar correctament com el mascle Latrodectus katipo.[22]

Referències

  1. ↑ Bern, Natural History Museum. «NMBE - World Spider Catalog» (en en). wsc. nmbe. ch. Consultat el 2024-09-05.
  2. ↑ Linnean Society of London.; London, Linnean Society of (1856). Journal of the proceedings of the Linnean Society. Zoology (vol. v. 1 (1857)), The Society. Consultat el 2024-09-05.
  3. ↑ Powell L.(1870).«"On Latrodectus (katipo), the poisonous spider of New Zealand"».Transactions and Proceedings of the Royal Society of New Zealand..
  4. ↑ Garb J. I.; González A.; Gillespie R. G.(2024).«"The black widow spider genus Latrodectus (Araneae: Theridiidae): phylogeny, biogeography, and invasion history"».Molecular Phylogenetics and Evolution.doi:ympev.2003.10.012 10.1016/j. ympev.2003.10.012.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vink, Cor J.; Sirvid, Phil J.; Malumbres-Olarte, Jagoba; Griffiths, James W.; Paquin, Pierre; Paterson, Adrian M.(2008).«"Species status and conservation issues of New Zealand's endemic Latrodectus spider species (Araneae: Theridiidae)"».Invertebrate Systematics.ISSN 1445-5226.doi:10.1071/IS08027.
  6. ↑ 6,0 6,1 Forster L.; Kingsford S.(1983).«"Preliminary study of development in two Latrodectus species (Araneae:Theridiidae)"».New Zealand Entomologist.doi:10.1080/00779962.1983.9722437.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Forster, Ray; Forster, Lyn(1973).«New Zealand Spiders: An Introduction.».Auckland: Collins Brothers & Co Ltd.
  8. ↑ Patrick B.(2002).«"Conservation status of the New Zealand ret katipo spider (Latrodectus katipo Powell, 1871)"».New Zealand Department of Conservation.
  9. ↑ (1872-11-01).«The Katipo or Venomous Spider of New Zealand».Nature.7(159): 29–29.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/007029c0.Consultat el 2024-09-05.(en en)
  10. ↑ Hornabrook R.(1951).«"Studies in preventive hygiene from the Otago Medical School: the katipo spider"».The New Zealand Medical Journal..
  11. ↑ «CanterburyNature: Species». web. archive. org (2009-03-28). Consultat el 2024-09-05.
  12. ↑ «Bug identification - Katipo spider». web. archive. org (2008-06-19). Consultat el 2024-09-05.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Sutton, Marion I.; Christensen, Brendon R.; Hutcheson, John A.(2006).«Field identification of katipo».DOC Research & Development Séries. Vol. 237. Wellington, New Zealand: Science & Technical Publishing, Department of Conservation.ISSN 1176-8886.
  14. ↑ Forster, Ray; Forster, Lyn(1999).«Spiders of New Zealand And Their Worldwide Kin».Dunedin: University of Otago Press.
  15. ↑ Buller W.(1870).«"On the katipo, or venomous spider of New Zealand"».Transactions and Proceedings of the Royal Society of New Zealand..
  16. ↑ 16,0 16,1 «Welcome to Forest and Bird». web. archive. org (2007-10-11). Consultat el 2024-09-05.
  17. ↑ Roy Alexander Harrison(2008).«"Katipo Spider"».Et Llaura: The Encyclopedia of New Zealand.
  18. ↑ «[https://web.archive.org/web/20110417090807/http://www.nzma.org.nz/journal/122-1290/3494/ New Zealand�s venomous creatures]». web. archive. org (2011-04-17). Consultat el 2024-09-05.
  19. ↑ McCutcheon I. R.(1976).«"Distribution of the katipo spiders (Araneae: Theridiidae) of New Zealand"».New Zealand Entomologist.doi:10.1080/00779962.1976.9722249.
  20. ↑ «Resources » National Poisons Centre». poisons. co. nz. Consultat el 2024-09-05.
  21. ↑ Urquhart A. T. (1886). «"On new species of Araneidea"». paperspast. natlib. govt. nz. Transactions and Proceedings of the New Zealand Institute. Consultat el 2024-09-05.
  22. ↑ Bryant, I. B.(1933).«"Notes on types of Urquhart's spiders"».Records of the Canterbury Museum.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Latrodectus_katipo&oldid=1343968»