Latgalianos

El terme latgalianos (idioma latgaliano: latgalīši, latgali) és d'ampli espectre i pot referir-se als habitants de la regió de Latgalia a l'est de Letònia, l'ètnia letona de Latgalia (especialment els que parlen la llengua latgaliana), o una antiga tribu dels pobles bàltics.[1]
En letó, latgaļi fa referència a l'antiga tribu que va donar nom a una regió, mentres que latgalieši es referix a l'ètnia letona de Latgalia, que va evolucionar al marge del restant de Letònia entre 1621-1917, encara que el terme és confús inclús coloquialment.
Etimologia
Els antics "latgalianos" (els primitius habitants de Latgalia) deriva el seu nom de *Lætgola = "Terres Altes" (en comparació a Zemgale, que són terres més baixes), una tribu d'orige poc conegut, els qui habitaven en els sigles V i VI en la zona oriental de l'actual Vidzeme (a l'oest de la ribera del Aiviekste, un afluent del riu Daugava), i més vesprada en pràcticament tot el territori. Algunes fonts escrites els mencionen en el XI. Durant les primeres dos décades de el XIII, els latgales occidentals es varen aliar en els creuats germànics, principalment sajones, i els seus territoris varen ser incorporats en circumstàncies poc clares a Livonia. Durant els sigles XIII i XIV varen assimilar en Latgalia a una atra tribu bàltica oriental i una part va donar orige posteriorment als actuals letons. El terme latgalīši ("latgalianos"), en el sentit de letons orientals, té curiosament el seu orige a principis de el XX.
Referències
- ↑ Gimbutas, Marija, The Balts, (1963) London : Thames and Hudson, p. 97–102
Bibliografia
Totoraitis, J., Sūduvos Suvalkijos istorija. Marijampolė: Piko valanda.(2003) [1938] ISBN 9986875870. Witczak, K. T., Traces of Dual Forms in Old Prussian and Jatvingian in Woljciech Smoczynski and Axel Holvoet, eds, Colloquium Pruthenicum primum, 1992, pp 93–98 Gerullis, G., Zur Sprache der Sudauer-Jadwinger, in Festschrift A. Bezzenberger, Göttingen 1927 Toporov,V., ИНДОЕВРОПЕЙСКЕ ЯЗЫКИ [Indo-European languages] Лингвистический энциклопеический словарь.[Linguistic encyclopedic dictionary] Moskva, 1990, pp 186–189 Mažiulis, V., Baltic languages. Britannica Online Encyclopedia Henning, E., De rebus Jazygum sive Jazuin-gorum, Regiomonti, 1812 Sjoegren, A., Ueber die Wohnsitz Verhaeltnisse und der Jatwaeger, St. Petersburg, 1859 Sembrzycki, J., Die Nord-und Westgebiete the Jadwinger und deren Grenzen, Altpreussischeme Monatschrift, XXVIII, 1891, pp. 76-89
- W. R. Schmalstieg, Studies in Old Prussian, University Park and London, 1976.
- V. Toporov, Prusskij jazyk: Slovar', A - L, Moskva, 1975-1990.
- V. Mažiulis, Prūsų kalbos etimologijos žodynas, Vilnius, t. I-IV, 1988-1997.
- Archäologie der UDSSR: Die Finno-Ugrier und die Balten im Mittelalter, Teil II, Balten, S. 411-419, Moskau 1987
- Lepa, Gerhard (Hrsg): Die Sudauer, in Tolkemita-Texte Nr. 55, Dieburg 1998
- Lepa, Gerhard: Gedanken über die Prußen und ihre Lieder, in Tolkemita-Texte „25 Lieder der Sudauer“ Nr. 56, Dieburg 1999
- Litauische Enzyklopädie, Bd. XXVX, Boston, USA, 1963
- Salemke, Gerhard: Lagepläne der Wallburganlagen von der ehemaligen Provinz Ostpreußen, Gütersloh, 2005, Karten 19/ 7 - 19/ 13
- Žilevičius, Juozas: Grundzüge der kleinlitauischen Volksmusik, in Tolkemita-Texte „25 Lieder der Sudauer“ Nr. 56, Dieburg 1999
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Latgalianos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.