Lateralitat i l'habilitat matemàtica
Els investigadors han sugerit una relació entre la lateralitat i l'habilitat per a les matemàtiques. Este víncul ha segut propost per Geschwind, Galaburda, Annett, and Kilshaw. L'enllaç sugerit és que un cervell sense un biaix extrem cap a la localisació del llenguage en l'hemisferi esquerre tindria una ventaja en l'habilitat matemàtica.[1]
Cos d'investigació
Estudie de Douglas
Un estudi realisat en 1967 per Douglas no va trobar evidència que correlacione l'habilitat matemàtica en ser esquerrer o ambidextro. L'estudi va comparar a les persones que varen quedar en el 15% més alt d'un examen de matemàtiques en les d'habilitat matemàtica moderada, i va trobar que les preferències dels dos grups sobre la lateralitat eren similars. No obstant, va descobrir que els que varen obtindre els resultats més baixos en la prova tenien preferències de mans mixtes. Un estudi realisat en 1979 per Peterson va descobrir una tendència cap a taxes baixes d'esquerrers en els estudiants de ciències.[1]
Estudi de Jones i Bell
Un estudi realisat en 1980 per Jones i Bell també va obtindre resultats negatius. Este estudi va comparar la lateralitat d'un grup d'estudiants d'ingenieria en fortes habilitats matemàtiques en la lateralitat d'un grup d'estudiants de psicologia (de diferents habilitats matemàtiques). En abdós casos, la distribució de la lateralitat s'assemblava a la de la població en general.[1]
Estudi de Annett i Kilshaw
Annett i Kilshaw recolzen la seua hipòtesis en varis eixemples, entre ells un qüestionari sobre la lateralitat realisat a estudiants universitaris. Annett observa que els estudis que depenen de les devolucions voluntàries d'un qüestionari sobre la lateralitat van a estar biaixats cap a la zurdera, i senyala que este era un punt dèbil de l'estudi. No obstant, els resultats varen ser que hi havia un número significativament major d'esquerrers entre els estudiants masculins de matemàtiques que entre els estudiants masculins d'atres disciplines (21% versus 11%) i un número significativament major de no destres (44% versus 24%), i que hi havia una diferència similar, encara que menor, entre les estudiants femenines (11% versus 8%). Annett senyala que els resultats d'este estudi són coherents en l'hipòtesis, per a explicar la causa de la lateralitat, de l'absència d'un factor genètic de desplaçament cap a la dreta.[1][2]
Atres eixemples utilisats per Annett inclouen un estudi en el que es va observar l'us de les mans de professors de matemàtiques i atres ciències de vàries universitats i escoles politècniques, mentres se sometien a una entrevista personal, en comparació a un grup de control format per professors que no eren de matemàtiques. Una volta més, es va trobar una diferència estadísticament significativa per als hòmens, i de nou Annett afirma que açò és consistent en el model de desplaçament cap a la dreta. Atres eixemples són un estudi de 1986 de Benbow i un estudi de 1990 de Temple del personal de l'Universitat d'Oxford, que, segons Annett, no mostren que hi haja un predomini d'esquerrers en els grups en talent, ya siga en les matemàtiques o d'un atre tipo, sino que hi ha un dèficit en eixos grups de persones que són fortament destres.[2]
Estudi de Benbow
Un estudi realisat per C. P. Benbow no es va dedicar a provar les habilitats matemàtiques dels participants en l'estudi que són esquerrers dominants, sino a provar la debilitat en aquells que són destres dominants. Utilisant una série de preguntes que relacionen la zurdera i el talent matemàtic, Benbow va poder basar la conclusió del seu equip en una série de preguntes que associaven la dominancia de la mà i l'habilitat matemàtica.[3]
Debat en curs
En ser un tema controversial, el debat sobre la relació entre la lateralitat i les habilitats matemàtiques seguix vigent. Investigadors de l'Universitat de Liverpool varen concloure que existix una correlació moderada, encara que significativa, entre les habilitats matemàtiques i la lateralitat.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 D. V. M. Bishop (1990). Handedness and Developmental Disorder, Cambridge University Press, pp. 158–159. ISBN 978-0-521-41195-0.
- ↑ 2,0 2,1 Marian Annett (2002). Handedness and Brain Asymmetry, Psychology Press, pp. 227–228. ISBN 978-1-84169-104-6.
- ↑ “Handedness of Handedness Researchers” (1 de abril 1979). Perceptual and Motor Skills 48 (2): 385–386. doi:. ISSN 0031-5125. PMID 461038.
- ↑ «Study finds link between handedness and mathematical skills - News - University of Liverpool» (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lateralidad y la habilidad matemática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.