Laportea aestuans

Archiu:Laportea aestuans.JPG

ortiga brava (Laportea aestuans)

La ortiga brava o ishanga blanca (Laportea aestuans) és una planta herbàcea anual, de la família Urticaceae, que es troba des de Califòrnia, Mèxic, Florida i les Antilles, fins a Colòmbia, Bolívia, Perú i Brasil; i també en Zimbabue, Tanzània i Madagascar.

Descripció

Es desenrolla en forma arrastrante, tapizante, alcançant cada planta uns 30 cm de llongitut. Presenta tricomas urticantes dispersos. Les seues fulles són simples, alternes, en làmina sancera, trinervada, en màrgens dentados; contenen cristals de oxalato de calcio que pot causar #irritament en la pell. Inflorescèncias en cims o glomérulos arreglats en estructures paniculiformes, axilars. Els fruts són aquenios asimètrics.

Usos

Els seus tallos que contenen fibres usades per a la fabricació de teles, penyores de vestir i artesanias. La medicina tradicional atribuïx a la infusió dels fulls, propietats com diurético i laxante. El suc dels fulls ho usa contra la conjuntivitis i en general com bactericida i antiinflamatorio.

Taxonomia

Laportea aestuans va ser descrita per (Linneo) Chew i publicat en The Gardens' Bulletin Singapore 21(2): 200, en l'any 1965. (31 May 1965)

sinonímia

Fleurya aestuans (L.) Gaudich. Fleurya aestuans var. glandulosa (Wedd.) Wedd Fleurya aestuans var. petiolata (Decne.) Wedd. Fleurya aestuans var. racemosa (Burm. ex Wedd.) Wedd. Fleurya aestuans var. tuberculata (Andersson) Wedd. Fleurya caraoellana (Schrank) Wedd. Fleurya caravellana (Schrank) Wedd. Fleurya cordata Gaudich. Fleurya corylifolia Gaudich. Fleurya glandulosa Wedd. Fleurya ingrata Miq. Fleurya lurida Blume Fleurya perrieri Leandri Fleurya petiolata Decne. Fleurya racemosa Gaudich. Fleuryopsis petiolata (Decne.) Opiz Laportea bathiei Leandri Laportea glandulosa (Wedd.) V.C.Llima Urera gaudichaudiana Hensl. Urtica aestuans L. Urtica caravellana Schrank Urtica cordata (Gaudich.) Steud. Urtica corylifolia Juss. ex Poir Urtica divergens G. Mey. Urtica latifolia Rich. Urtica nemorosa Kunth Urtica petiolata (Decne.) Steud. Urtica racemosa Burm. ex Wedd. Urtica schimperiana Hochst. ex Steud. Urtica tuberculata Andersson

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Característiques de les urticáceas

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. Chew, W. 1969. A monograph of Laportea (Urticaceae). Gard. Bull. Singapore 25(1): 111–178.
3. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
4. Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
5. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
6. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
7. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.
8. Nee, M. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae i Caryophyllidae. 2: 1–209. In M. H. Nee Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Editorial FAN, Santa Creu.
9. Pool, A. 2001. Urticaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2479–2495.
10. Trusty, J. L., H. C. Kesler & G. H. Prim. 2006. Vascular Flora of Illa del Coco, Costa Rica. Proc. Calif. Acad. Sci., ser. 4, 57(7): 247–355.

1. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

• Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Laportea aestuans.
• ^{[enllaç trencat]} Flora Digital de la Selva
• Laportea aestuans Mostres Neotropicales de Herbario
• ^{[enllaç trencat]} Gardening eu
• Ishanga Resum sobre caracterisació i utilisació de plantes medicinals freqüents en l'Amazònia peruana.
• West Indian woodnettle (en anglés)