Lactarius subdulcis
Lactarius subdulcis és un fongo comestible del gènero Lactarius. És de color marró, en gran cantitat de brànquies i un capell de carn particularment fina en el capell.
Ya que és simbiòtica en raïls de plantes (micorriza), el bolet es troba des de finals d'estiu fins a finals d'autumne en la base de les hages en menuts grups o individualment, a on és una de les dos espècies de fongos més comuns. Alternativament, es pot trobar en grans grups en els camps, a voltes en més de cent fongos individuals. Es troba en Europa i, a pesar d'investigacions anteriors en sentit contrari, està absent en Amèrica del Nort. Encara que es considera comestible, no és particularment útil com a aliment pel seu sabor a hedra i al fet de que es troben fàcilment més fongos selectes al mateix temps. L. subdulcis és coneguda per la seua abundant llet de sabor dolç que, a diferència del làtex d'alguns les espècies relacionades, no taca la tela de groc.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lactarius subdulcis va ser descrit per primera volta com Agaricus subdulcis pel micólogo Christiaan Hendrik Persoon en 1801,[1] ans que el micólogo anglés Samuel Frederick Gray ho ubicara en el seu gènero actual Lactarius en 1821 en el seu The Natural Arrangement of British Plants.[2] L'epítet específic es deriva de les paraules llatines sub 'baix' i dulcis 'dolç', despuix del sabor dolç retardado de la llet.[3] Ademés de mild milk cap ('capell de llet suau'),[4] 'beech milk cap' (capell de llet d'hi haja) és un nom comú alternatiu en l'anglés.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]Lactarius subdulcis té un conya convexo de 3 a 7 cm en quin es produïx una depressió.[4] A voltes té un menut umbo. El color pot ser marró rojós, oxidado o canella obscur, que després es torna pàlit fins a un color beige, encara que més obscur en el mig.[6] El capell pot ser prou de rígit a flexible i de pla a llaugerament arrugat. Al principi, el marge està curvat encara que a voltes està llaugerament solcat. El talle és de 3 a 7 cm de llarc i entre 6 i 13 mm de gruixa i generalment cilíndric, encara que pot tindre forma de maza. El talle a voltes està solcat a lo llarc i generalment és del mateix color que el capell, encara que més pàlit en la part superior. La carn és pàlida i solament hi ha una capa prima en el capell. Les làmines apiñadas són adnatas a llaugerament decurrentes i poden ser de color blanc o rosat. Té llet blanca, abundant que no taca els teixits de groc, diferenciant-la d'atres espècies de Lactarius, com a L. decipiens. Té un llauger aroma aceitoso.[7]
Espores
[editar | editar còdic]Lactarius subdulcis té una esporada de color crema en una llaugera tenyida salmón.[4] Les espores són ovalades, en barrugues grans d'al voltant d'1 micrómetro (μm) que estan unides per una ret ben desenrollada de crestes en la seua majoria primes. Les espores medixen 7,5-11 μm per 6,5-9 μm, i tenen forma amiloide o elipsoide.[6][7]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]
Lactarius subdulcis es troba en Europa; no es troba en Amèrica del Nort, encara que vàries espècies similars de color taronja parduzco es varen classificar anteriorment en esta espècie.[8] Es troba en els boscs latifoliados, especialment en el sol al peu de les hages.[4] Junt en L. vellereus, L. subdulcis és el fongo més comú que es troba en les hages.[9] Els fongos es poden trobar des de finals d'estiu fins a finals d'autumne i són comuns. Es troben individualment o en menuts grups.[7] També es poden trobar en els camps, generalment apareixent en grans lots, sent freqüent trobar grups de més de cent fongos.[10]
Comestibilidad
[editar | editar còdic]Lactarius subdulcis té un sabor suau en un regust llaugerament amarc.[4] Encara que es considera comestible despuix de la cocció, no es recomana, ya que té un sabor que recorda a l'hedra.[6] Hi ha una série d'atres fongos que apareixen al mateix temps i en les mateixes àrees que L. subdulcis que li siguen preferibles, inclós L. mitissimus, #lo que significa que L. subdulcis no és particularment útil com a aliment.[11] La llet és un de les traces distintives, té un sabor dolç que es torna amarc en la boca, en L. subdulcis es considera un fongo de llet dolça.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Persoon, Christian Hendrick (1801). [1].
- ↑ Gray (1821). [2], London, p. 625.
- ↑ Haas, Hans (1969). , Burke, p. 221. ISBN 0-222-79409-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Phillips, Roger (1981). , London: Pa Books, pp. 88–89. ISBN 0-330-26441-9.
- ↑ Lamaison, Jean-Louis; Polese, Jean-Marie, {{{nom2}}} (2005). [3], Könemann, p. 50. ISBN 3-8331-1239-5.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Pegler, David N. (1983). , London: Mitchell Beazley Publishing, pp. 78. ISBN 0-85533-500-9.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Jordan (2004). [4], Frances Lincoln, p. 308. ISBN 978-0-7112-2378-3.
- ↑ David Arora (1986). [5], Tingues Speed Press, p. 82. ISBN 0-89815-169-4.
- ↑ Varma, Ajit (2004). [6], Germany: Springer, pp. 200. ISBN 978-3-540-00923-8.
- ↑ Christensen, Clyde Martin (1981). [7], University of Minnesota Press, p. 47. ISBN 978-0-8166-1049-5.
- ↑ Cooke, M.C. (2007). [8], Read Books, pp. 85–86. ISBN 978-1-4067-5608-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Lactarius subdulcis en RogersMushrooms
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactarius subdulcis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.