Laboratori de Paleoetnobotánica i Paleoambiente
El Laboratori de Paleoetnobotánica i Paleoambiente (LPP) és un laboratori especialisat en botànica, arqueologia i antropologia del Institut d'Investigacions Antropològiques, de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Va ser fundat en 1976 per a analisar el material botànic recuperat en les excavacions arqueològiques que realisen diversos investigadors.[1]
Llínees d'Investigació
[editar | editar còdic]L'enfocament de l'investigació de el LPP és l'estudi de les plantes considerades com a elements de l'entorn natural, del paisage humà, de la subsistència, de la salut humana i del món simbòlic des de l'época prehistòrica fins a l'actualitat.
Per mig de l'anàlisis de restants de plantes preservades en diversos contexts arqueològics, es contribuïx al coneiximent dels antics sistemes agrícoles, dels processos de canvi social i econòmic, de les plantes autòctones i aquelles introduïdes, relacionades en el desenroll de les tradicions alimentàries i medicinals mexicanes. D'igual forma, es genera informació que contribuïx a la reconstrucció de les condicions paleoambientales des del Holoceno mig fins als nostres dies. Per a complementar i interpretar els resultats, es consulten els estudis etnobotánicos, documents històrics, etnohistóricos, estudis paleoambientales, geoarqueológicos i d'atres materials com diatomeas, ostrácodos, polen, fitolitos i isòtops estables de carbono.[2]
L'investigació sobre els materials botànics preservats en els contexts arqueològics s'inserta en diferents enfocaments ecològics, els quals permeten comprendre els diversos usos de les plantes per les societats humanes. Ademés l'estudi de les plantes ajuda a entendre la manera en que els grups humans han interactuat en el seu entorn a través de l'obtenció, explotació i producció de recursos per a la seua subsistència a lo llarc del temps, des de la prehistòria fins als nostres dies.[3][4]
Materials i Tècniques d'estudi
[editar | editar còdic]Els materials botànics en els que es treballa en el LPP són de dos tipos: els macrorrestos (llavors, fruts, fibres i fusta carbonizada o desecada) i microrrestos (polen, fitolitos i grans d'almidó). Les tècniques bàsiques empleades per a la recuperació dels materials botànics són: la flotació per a llavors i restants vegetals diversos (macrorrestos) i l'extracció físic-química de polen, fitolitos i grans d'almidó (microrrestos).
- Flotació: La recuperació de llavors i atres restants botànics en sediment provinents d'excavacions arqueològiques es realisa per mig de la tècnica de flotació[5][6] modificada en el LPP. La tècnica es basa en les diferents densitat dels materials permetent que se separen entre sí quan s'incorporen a un mig líquit. D'esta forma es conseguix separar els restants orgànics dels inorgànics en una mostra de sediment. En camp i en el laboratori s'han desenrollat varis sistemes per a realisar la flotació i això depén en part a la disponibilitat d'aigua i l'espai necessari per a processar, secar i embalar els materials obtinguts.
- Anàlisis de fusta: S'utilisen tant les mostres preses in situ (i.i. acumulacions de carbó depositades directament en els pisos, ofrenes o en les farcidures) com els fragments recuperats durant la flotació. Per a observar les característiques anatòmiques que es necessiten per a la seua determinació s'utilisa la tècnica de fraccionament.
- Fibres: Encara que les fibres tenen una definició específica, s'utilisa este terme en llenguage comú per a referir-se a molts tipos de materials vegetals en que es conserven restants de teixit. Depenent de les condicions de preservació, les fibres poden llavar-se en aigua destilada o sometre's a un procés de neteja en hipoclorito de sodi per a observar-les en el microscopi òptic. En atres ocasions es maceran per a disgregar els teixits per a aixina facilitar el reconeiximent dels tipos celulars.
- Extracció polen: Es realisa en mostres de sediment provinents de contexts arqueològics, i per a efectuar-la s'ampra una tècnica físic-química de neteja en àcit clorhídric i fluorhídric modificada en el LPP.[7][8] L'extracció de polen també s'efectua en plantes actuals, per mig d'una tècnica basada en la acetólisis. Abdós consistixen en aplicacions continus de àcit per a lliberar el polen, ya siga de la matriu mineral, per al polen arqueològic, o per l'eliminació de matèria orgànica, per al modern.
- Extracció fitolitos: Són partícules silicificadas formades a través de l'absorció del sílice del sol, que adquirixen la forma de les cèlules dels teixits de les plantes.[9] S'extrauen a partir de sediment i implementos per mig de la tècnica descrita per Madella i uns atres.[10] En el Laboratori de Paleoetnobotánica i Paleoambiente, l'estudi de fitolitos es porta a terme en l'objectiu de proporcionar evidència respecte a la vegetació en torno del lloc arqueològic baix estudi, com a complement a l'estudi polínico, aixina com indicador de canvis en la vegetació circumdant a través del temps i la seua relació en l'activitat humana i les condicions ambientals de la regió. Els fitolitos també es poden conservar en el càlcul dental dels restants osteológicos humans i de fauna.
- Grans d'almidó: Es poden preservar per llarcs periodos de temps en clavills i fissures d'artefactes arqueològics que varen ser utilisats en el processament de plantes, aixina com en el càlcul dental, la qual cosa es relaciona en el consum de productes vegetals. En els implementos líticos es determina la possible presència d'almidó a través del microscopi estereoscópico. S'extrauen els residus i es monten en laminillas per a la seua observació en el microscopi òptic. De no detectar-se d'esta manera, el sediment en els artefactes es processa usant la tècnica en la que s'utilisa clorur de cesi.[11] També es poden obtindre de la matriu del sol dels contexts arqueològics cuidadosadament muestreados, particularment en associació en atres evidències d'activitats domèstiques com la preparació o consum d'aliments. L'anàlisis de almidó es porta a terme en colaboració en el Laboratori de Prehistòria i Evolució de l'Institut d'Investigacions Antropològiques, UNAM.
En tots els casos, la determinació dels taxa es porta a terme per comparació de les característiques morfològiques observades en els materials, en les coleccions de referència i imàgens de materials actuals i arqueològics, ademés de les reportades en la lliteratura especialisada (manuals, claus, tesis, coleccions de referència digitals).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Laboratori de Paleoetnobotánica i paleoambiente | Institut d'Investigacions Antropològiques». www.iia.unam.mx. Consultat el 2022-02-23.
- ↑ «seues-aportacions-per a-dessifrar-el-passat El paleoambiente i les seues aportacions per a dessifrar el passat» (en és). L'Universal. Consultat el 2022-02-23.
- ↑ (1988) Hastorf C.A. and Popper V.S. (ed.). Current Paleoethnobotany: Analytical Methods and cultural interpretations of archaeological plant remains, University of Chigago Press. ISBN 0-226-31892-3.
- ↑ (2014) Marston J.M., d´Alpoim Guedes J., Warinner C. (ed.). Method and Theory in Paleoethnobotany, University Press of Colorat.
- ↑ American Antiquity.33(3)
- 353-362.
- ↑ Pearsall, D. L. (2016). Paleoethnobotany (third edition) (en Inglés), Left Coast Press.
- ↑ Journal of Research of the U.S. Geological Survey.3
- 733-736.
- ↑ TIP Revista Especialisada en Ciències Químic- Biològiques.Facultat d'Estudis Superiors Saragossa, UNAM.15(1)
- 62-66.ISSN 1405-888X.doi:10.22201/fesz.23958723i.2012.1.
- ↑ Quaternary International.doi:10.1016/j.quaint.2011.09.008.
- ↑ Journal of Archaeological Sciences.25
- 801-803.
- ↑ Journal of Archaeological Science.25
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laboratorio de Paleoetnobotánica y Paleoambiente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.