Anar al contingut

Laboratori Draper

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Laboratori Draper és una organisació nortamericana sense ànim de lucre dedicada a l'investigació i el desenroll en Cambridge, Massachusetts.[1] El Draper se centra en el disseny, el desenroll, i el desplegament de solucions tecnològicament alvançades per a problemes de seguritat nacional, exploració espacial, de la salut i energètics.

Va ser fundada originalment com el MIT Instrumentation Laboratory pel Dr. Charles Stark Draper en 1932. En 1973 el laboratori es va escindir de el MIT per a convertir-se en una organisació independent sense ànim de lucre.[2]

L'àmbit del Draper inclou àrees com els sistemes i tecnologies de control, navegació i orientació; computació tolerant de fallos; soluciones software i algoritmes alvançats; simulació i modelació; i tecnologies modular multichip i MEMS.[3]

Àrees de negoci

El Draper eixercita el seu treball en sistemes autònoms aéreus, terrestres, marins i per a l'espai; en l'integració de l'informació; en rets de sensors distribuïdes; munició de precisió guiada; ingenieria biomèdica; defensa química/bacteriològica; i en la gestió i la modelació de sistemes energètics. Quan és propici el negoci, el Draper treballa en socis per a dur la tecnologia a la producció comercial.

El laboratori Draper està organisat en sèt àrees de negoci:

  • Sistemes estratègics
  • Sistemes espacials
  • Sistemes tàctics
  • Programes especials
  • Sistemes biomèdics
  • Vigilància aérea i ISR (inteligència, supervivència i reconeiximent)
  • Solucions energètiques

Vore també

Referències

  1. ↑ «Founding Consortium Institution: Charles Stark Draper Laboratory». Center for Integration of Medicine and Innovative Technology (CIMIT). Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011.
  2. ↑ «Draper Laboratory». Course Catalog. MIT. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2012.
  3. ↑ «The Charles Stark Draper Laboratory, Inc.». Department of Energy Contractor Attorneys' Association. United States Department of Energy. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2012. Consultat el 20 d'agost de 2011.


Referències