Anar al contingut

La cartografia mallorquina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La cartografia mallorquina


La cartografia mallorquina és un llibre d'ensaig espanyol sobre els portulanos mallorquins escrit pel catedràtic Juliol Rei Pastor en la colaboració d'Ernesto García Cambrer, publicat en 1960. Es tracta d'un ensaig erudit, peça clau en l'estudi dels portulanos, sobretot els mallorqines. La segona mitat del llibre està dedicada a l'estudi de 400 portulanos mallorquins existents en tot lo món.

Estil de l'escola de Mallorca

[editar | editar còdic]

Rei Pastor abans de mostrar cóm identificar les obres d'esta escola per les seues traces inequívoques diu:

En el monumental Periplus de l'insuperable Adolf Erik Nordenskjöld, vaig vore en grata sorpresa, que els més abigarrados pergamins, exornados en efigies de Monarques fabulosos i llegendes ingènues, redactades en informacions físiques, biològiques, polítiques .., de cada regió, Tenen el seu orige -ignórase la data- en Mallorca, Sent designades com a cartes Mallorquines...

El llibre explica per qué cap erudit espanyol havia tocat el tema, en referir-se a l'injusta apropiació per part dels italians:

Els nostres geógrafos, insuficientment ormejats, varen permanéixer tímidament neutrals; i els belicosos vindicadores de la ciència espanyola que D. Gumersindo Laverde havia organisat en falange defensora de la bandera arborada pel jove Menéndez Pelayo varen permanéixer silenciosos, perque el gran erudit havia oblidat este capítul de la ciència medieval.

Rei Pastor - gran matemàtic i amant de la cartografia - entrava dins d'este perfil, de fet els cartógrafos a banda d'artistes tenien que dominar les matemàtiques -a lo manco algun d'ells- ya que la proyecció de l'esfera sobre un pla les necessita.

L'autor va saber defendre l'autoria mallorquina de molts portulanos, tant contra els portuguesos com contra certs "experts" italians; per eixemple:

  • "Petrus Rosselli em fecit ab Majoricarum Insulae". (.."d'art beccaria".., mal interpretat com "discípul de Beccaria")

D'Angelino Dulcert els italians pretenien que Dulcert era "Dalorto" mal escrit

Influència en la cartografia portuguesa

[editar | editar còdic]

“..és imperdonable que escrigueren sobre el tema sense llegir a João de Fancs, que clarament diu : -mándou vir dona ilha de Mallorca um mestre Jacome, fornera mui douto na art de navegar, que fasia i instruments nàutics i que Ihe custou muito pele trazer a este regne per a ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mester".[1]

"Que (c. 1415) actuava Jafuda Cresques com a director de l'Acadèmia de Sagres, era cosa sabuda dels historiadors fa més d'un sigle, Encara que no s'havien identificat abdós cartógrafos: el de Mallorca i el de Sagres . Fins a Llavors cabia (a pur de gran ignorança cartogràfica) atribuir a l'escola de l'Infant, si no a ell en persona, l'invenció dels portulanos; pero ¿quin sentit tenia això si eixa escola de Sagres (o acadèmia) havia segut fundada per l'emigrat Cresques (cap al 1400), ya setentón i cansat de fabricar durant mig sigle planisferis per al insaciable Pedro el Ceremonioso i l'hereu, també cartomaniático, DON JUAN "


Diu que este fet ya ho va recopilar Pacheco Pereira de la següent forma:[2]

.. Muijos beneficiós tem feytos o virtuós Infant Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, per que va descobrir a Ilha dona Madeyra no anno de Nossa Senhora de mil CCCCXX, i ha mandau Pou o i mandou a Cicilia pellas canes de açuquar, ...; Isso mesmer mandou en Ilha de Malhorca per um mestre Jacome, mestre de cartes de marea, na que Ilha primeiramente es fezeram as dita cartes, i quan muitas dadiuas i mercés lo ouue nestos Reynos, lo que as ensinou a fazer aquelles de que vos que em Nossa tempo viuem, aprendéram.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bibliografia Henriquina, Vol. I, UC Biblioteca Geral 1, pp. 2–.
  2. Estudos de História, Volume III, UC Biblioteca Geral 1, pp. 10–.