La Vila d'Alzira
La Vila de la ciutat d'Alzira (en valencià, La Vila) en la província de Valéncia, és un conjunt històric coincidente en l'antiga ciutat amurallada. Conta en una trama urbana migeval en la que queda reflectida la seua evolució històrica.
Anàlisis i desenroll urbà
La planta de la vila, condicionada per l'orografia s'inscriu aproximadament en un triàngul, en un pináculo apuntant al Xúquer i base redonejada cap a l'arraval, estructurant-se entorn a la diagonal del carrer Major. Partia esta, despuix de superar el pont i els seus defenses, de l'iglésia de Santa María, continuant per l'hospital i convent d'agustinas, ermita de Sant Roque, casa consistorial, plaça de Santa Catalina i accessos al pont de l'arraval. El camí de ronda propiciava el pas exterior a les muralles, camí d'Algemesí, mentres que el flanc opost quedava cenyit per les muralles.
Encara perviu en la seua toponímia i traçat viari la intrincada, estreta i laberíntica traça de carrerons i plazuela: plaça del Forn, Morera, Carbó, Sufragi, Pou i Casassús i carrers de Saludador, Salinería, Graner, Carniceros, Arcs, Posada etc. En els anys de la posguerra es va propiciar una arbitrarietat constructiva i pèrdua de mansions solariegas iniciada ya en 1899 quan es decidix derribar les muralles, portades i arcades i facilitar els eixamples. La tendència a alçar vivendes en altura va propiciar el derrocament dels immobles que recauen als carrers de major esgambi, obrint-se aixina mateix les places de Casassús i l'unió de les de Sufragi-Carbó.
El terraplenado del primitiu caixer mort del riu Xúquer, que voreja La Vila, va obrir les perspectives de construcció d'una gran avinguda, demolint-se l'obstàcul del pont de Sant Bernardo per a traçar el primer tram (sants patrons). La Vila s'anava despoblando dels habitants més acomodats que buscaven les torres de les avingudes. També les riada de 1982 i 1987 que varen danyar les plantes baixes i primers pisos va forçar l'abandó dels seus propietaris.
Edificació. Tipologia
Les vivendes tradicionals de “La Vila” estructuraven la seua frontera en tres unitats delimitades: Planta baixa, en ampli portalón que permetia l'accés del carro i finestral rectangular protegit en reixa de forja plana. Primera planta en dos o tres finestrals en balconcillo de fusta i la andana en finestres redones o quadrades. En planta baixa es trobava l'estància que servia de passadiç per a les cavalleries fins a l'estable, flanquejat per un dormitori, un fumeral menjador i la cuina. en el fondo es trobava la quadra i en el seu alt un graner. En la planta segona s'ubicaven freqüentment els dormitoris dels fills, quedant reservada la tercera a “andana”, a on s'almagasenaven les collites o es va cultivar el cuc de la seda. Una senzilla coberta de teixixca àrap, a dos aigües es recolzava en un poderós voltó mestre de mobila.
Bibliografia
- Este artícul incorpora [enllaç trencat] incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Villa de Alcira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.