La Religió socorreguda per Espanya
La Religió socorreguda per Espanya és una pintura de tema alegórico, realisada al oli sobre llenç per Tiziano. Està datada entre 1572 i 1575 i es troba en el Museu del Prat de Madrit.
Història i descripció
[editar | editar còdic]Despuix de l'èxit de Felipe II en la batalla de Lepanto (1571) Tiziano va voler agasajar al rei espanyol, el seu millor client, en una pintura que aludia de forma alegórica a esta victòria naval i que principalment enaltia a Espanya com a defensora del catolicisme. Sense mediar encàrrec del monarca, Tiziano va realisar l'obra prenent com a base un disseny anterior i la va enviar a Madrit en 1575 junt en una atra pintura: Felipe II oferix al cel a l'infant don Fernando (Museu del Prat).
Esta obra és una alegoria: representa idees abstractes per mig de personages caracterisats en robages i accessoris simbòlics. Aixina, la religió catòlica és representada a la dreta com una jove desvalida, solament coberta en una tela blava i identificada per un crucifix i un cáliz junt a ella, i Espanya (que acodix en el seu rescat) adopta la forma d'una matrona en coraza que porta una llança en la que flamea un estandart de la victòria. Este personage simbolisa clarament a Espanya perque sosté en la seua mà dreta l'escut d'armes de Felipe II. Li seguix una atra figura femenina en una espasa, possible alegoria de la Fortalea. Navegant al fondo s'entreveu un personage en turbant, que encarna al Imperi otomà derrotat en Lepanto.
El disseny general d'esta escena és molt anterior, de la década de 1530, quan Tiziano va compondre una escena de mitologia per a Alfonso I d'Este desapareguda actualment. Dita obra va haver de representar a Minerva davant el Vici o Diana i Calisto, i va quedar inacabada en 1534 per decés del duc Alfonso. El pintor i historiador Giorgio Vasari va visitar el taller de Tiziano en 1566 i va descriure[1] el quadro com encara inconcluso. Molt poc despuix (1566-67) Tiziano va remetre a l'emperador Maximiliano II un llenç de disseny similar, La Religió socorreguda per l'Imperi, que no es conserva, pero que es coneix per un gravat realisat en 1568 per Giulio Fontana. En ell veem que la Religió és auxiliada per l'Imperi germànic que llavors governava Maximiliano. En tractar-se d'un disseny anterior a la batalla de Lepanto, el seu mensage no era tan belicoso: l'Imperi portava una banderola, en lloc de la llança, i acodia duent de la mà a la Pau (en una branca d'olivera). El personage navegant al fondo no era turc, sino la deesa Anfítrite.
Durant llarc temps es va pensar que Tiziano havia reutilisat el llenç de 1534 per a la versió del Prat, retocant els elements necessaris per a adaptar el tema mitològic al religiós que veem hui, pero les radiografias practicades l'obra no desvelen repintes. Ara se supon que va haver de ser la versió de Maximiliano II, anterior, la que es va pintar prenent com a base el quadro mitològic inacabat; encara que, al no subsistir, és impossible de confirmar.
Una atra versió, en algunes variants i d'autoria no segura, es troba en el Palazzo Doria-Pamphili de Roma. Segons alguns estudiosos, reflectix un pas intermig entre la versió perduda de Maximiliano II i la de Felipe II conservada en el Prat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vida de Tiziano de Cador. Les vides de Giorgio Vasari edic. Giuntina 1568.
- ↑ La Religió socorreguda per l'Imperi, ficha de l'obra en la Colecció del Museu del Prat
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Religión socorrida por España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.