La Matera

Delimitació del barri "La Matera".

La Matera és un barri popular o vila misèria localisat en la Província de Buenos Aires a l'oest del partit de Quilmes. El mateix es troba entre les rieres altament contaminades San Francisco i Les Pedres.

El barri es va fundar el 31 de Març de l'any 2000 despuix d'un fallanc programa denominat «Assentaments Planificats». Açò va derivar en la pren de les terres per els qui originalment havien segut inscrites en el programa, famílies necessitades, els qui es varen aprofitar del caos per a traure profit de la situació i uns atres que varen aplegar a través de rets estatals vinculades al peronisme.

El Barri

La Matera conta en una superfície de 701.390m² i, cap a decembre de 2023, albergava a aproximadament 2.629 famílies en unes 2.390 vivendes.

Accés als servicis bàsics i demografia

Segons el Registre Nacional de Barris Populars (RENABAP), s'estima que el 100 % dels residents de la Matera conten en conexions irregulars tant a la ret elèctrica com a la ret d'aigua i cap d'ells posseïx una conexió a gas natural, sent l'únic mig d'obtenció les garrafes de gas.

Segons el cens local del 2010 sobre barris populars de Quilmes indica que en La Matera, el 35,7% de les llars no conta en recapte d'aigua dins de la vivenda, i el 2% carix d'accés a l'aigua inclús dins del terreny. Ademés, el 74,4 % de les vivendes no dispon de vàter en descàrrega d'aigua, lo que reflectix una situació crítica en térmens d'infraestructura sanitària. Les vivendes presenten alt grau de precarietat: el 96,8 % eren deficients en servicis bàsics, el 74,4 % caria de vàter en descàrrega, i el 34,6 % de les llars sofria arrimerament (més de tres persones per ambient).

Característiques urbanístiques

En el centre del barri La Matera s'ubica el Centre Integrador Comunitari (CIC), inaugurat a fins de 2011 despuix d'una adaptació, ampliació i posada a punt de l'anterior Unitat Sanitària.

El barri dispon d'equipament educatiu bàsic: l'Escola Primària N.º 87 i el Jardí d'Infants N.º 962 (carrer 890, entre 816 i 815) que cobrixen els nivells inicial i primari. Actualment s'està construint un centre educatiu de nivell secundari, «Escola d'Educació Secundària “La Matera”». Atres espais inclouen la Plaça Central ubicada en el carrer 891 bis i el Club Real Solano (club infantil de fútbol) en els carrers 889 i cantó 815.

S'han realisat obres d'infraestructura urbana: es pavimentaron unes 35 quadres i es varen instalar noves luminarias LED a partir de 2019. També es va completar l'instalació de gas natural en l'escola primària (oberta en 2008).

En març de 2025 es va habilitar per primera volta un ramal de colectiu urbà (llínea 263 x La Matera) que creua el barri i ho conecta en les estacions de FFCC de Burzaco, Quilmes i Bernal, aixina com també en l'Hospital Dr. Eduardo Oller, l'I. I. S. T Nº 3 "República d'Itàlia" i l'Universitat Nacional de Quilmes, entre uns atres.

Mig ambient i conca de la Riera Les Pedres

El barri La Matera és un dels 23 assentaments populars ubicats en els màrgens de la conca de les rieres San Francisco i Les Pedres. Estes dos rieres, que delimiten el barri, enfronten una elevada contaminació bacteriana d'orige fecal. La principal causa d'esta contaminació és la descàrrega directa d'efluents cloacals en els caixers, ya que les vivendes circumdants carixen de conexió a la ret de sanejament. A esta problemàtica se sumixca la disposició de Residus Sòlits Urbans, lo que en conjunt representa la principal font de contaminació de les rieres.

Ademés, la conca de la Riera Les Pedres presenta una deterioració ambiental generalisada per l'urbanisació accelerada, la pèrdua d'àrees verdes i les descàrregues de residus sense tractament. Estudis indiquen que l'índex de calitat de l'aigua (ICA) varia de “mig a regular” i l'índex de contaminació orgànica (ICOMO) alcança nivells de “mig a molt alt”, evidenciant l'impacte d'activitats humanes sobre l'ecosistema. Estes condicions generen riscs d'inundacions, problemes de sanejament i desafius per a l'infraestructura urbana del barri.

Pla de Regularisació Dominial i Urbana

El Programa pel qual es pretenia cedir els lots als inscrits en ell s'implementava des de la Secretaria de terres i Urbanisme de la Província de Bons Aires, a càrrec de Delfor “Cheu” Jiménez, durant la gestió del Governador Eduardo Duhalde.

El pla consistia que la Secretaria de Terres i Urbanisme firmava un conveni en el Banc de la Província de Buenos Aires, solicitant la otorgación d'un crèdit per a cada família.

El crèdit devia finançar la compra d'un lot en servicis (aigua, llum, cloaques) i la construcció d'una vivenda, com a part de la planificació d'un nou barri en la localitat de Quilmes Oest. Este tipo d'operatoria estava previst en el marc del "Pla de Regularisació Dominial i Urbana", creat pel Govern de la Província de Buenos Aires el 12 de decembre de 1996 per mig del decret 4686/96 definit pel conveni firmat el 25 de novembre d'eixe any entre el Ministeri d'Economia, l'Unitat Ejecutora de Reconstrucció del Gran Buenos Aires, el Banc Província i la Secretaria de Terres i Urbanisme.

Segons dit conveni, "La Secretaria" actuaria com a Autoritat d'Aplicació dels programes establits en el Decret 2815/96, entre ells el d'Assentaments Planificats, i estava encarregada de determinar i comunicar al Banc Província els destinataris dels préstams personals a otorgar, els montos i el proyecte corresponent (Clàusula Segona).

Una volta aprovat el crèdit, corresponia notificar als beneficiaris per a que firmaren el contracte corresponent en els representants del Banc Província, i després formalisar l'escritura traslativa de domini en un determini de 60 dies hàbils, tal com ho indica la Clàusula Preliminar del conveni: “Formalisat el otorgamiento del préstam, les escritures traslatives de domini li seran entregades als compradors dins dels 60 dies hàbils de la formalisació, no podent les partixes, per causa alguna, procedir a retindre les escritures”.

No obstant, este últim pas mai es va complir: els veïns jamai varen ser notificats ni varen firmar contracte algun, per lo que desconeixien que havien segut incorporats al pla de lots en vivenda. No obstant, el Banc Província els va registrar com a beneficiaris del préstam i, en maig de 1999, varen començar a rebre intimaciones per al pagament de quotes corresponents al crèdit. És dir, li'ls tractava com a deutors d'un préstam que mai va anar efectivament otorgat, ya que no havien rebut cap adjudicació formal de terreny ni vivenda, ni firmat contracte algun, incomplint-se aixina lo previst per les Clàusules Preliminar i Primera del conveni.

Davant esta situació, els veïns varen començar a autoconvocarse en busca d'una solució colectiva. A l'absència d'escritura i adjudicació se sumava que no es va respectar lo indicat en la Clàusula Quinta, la qual establia que els deutors devien otorgar a la Secretaria un poder de venda irrevocable en cas de morositat, en el compromís de que abans d'eixecutar-ho es consideraria la seua situació social. Açò també va quedar en lletra morta, ya que ni tan sols s'havia formalisat la relació jurídica original.

Finalment, l'obra va quedar abandonada, sense adjudicataris clars ni seguiment estatal, lo que va facilitar l'ocupació espontànea del predio per els qui originalment havien segut inscriptas en el frustrat programa i atres famílies també necessitades.