Kremlin de Tula
El Kremlin de Tula (en ruso: Тульский кремль) és una fortalea ubicada en Tula, Rússia. És un monument de el XVI.[1] Existixen 2 catedrals dins del Kremlin: la Catedral de l'Asunción (1762-1766) i la Catedral de l'Epifanía (1855-1863).
Història
En 1507, Basilio III de Moscou va donar l'orde de construir una fortalea de roure en Tula, en el marge esquerre del riu Upa. En 1514 en una fortalea de roure, com en el Kremlin de Moscou, Basilio III va emetre una orde per a construir la "ciutat de pedra", construïda en 1520 (1521).
En 1552, el Kremlin de Tula va ser sitiat pel khan de Crimea, Devlet I Giray. En eixe moment, el sar Iván IV de Rússia estava en campanya contra el Kanato de Kazán. La població urbana va lluitar abans de l'arribada dels reforços de l'eixèrcit del sar des de Kolomna. En memòria d'estos events s'ha establit la primera pedra prop de la Porta de la Torre de Ivanovskie.
En la segona mitat de el XVI, al voltant del Kremlin de pedra es va crear Poseu, una fortalea de fusta dèu voltes més gran que el Kremlin de pedra. Esta àrea en eixe moment era el llímit de Tula.
En 1605, les campanes varen informar als residents sobre l'arribada de Dimitri I el impostor, i Tula durant dos semanes va ser convertida en la pseudo capital de l'estat de Moscou. Va ser allí en el Kremlin, a on va jurar llealtat als pretenents boyardos i nobles.
En 1607, durant la Guerra dels Llauradors, el Kremlin de Tula es va convertir en el refugi d'Iván Bolótnikov. Junt en persones lleals a ell, va mantindre el Kremlin baix el seu control durant quatre mesos. En 1608, el sar Vasily Shuisky va ser sitiat pels líders del moviment llaurador: Ivan Bolotnikov i Ileyko Muromets. El Kremlin va resistir un sege molt llarc, pero va ser pres despuix de la creació d'un assut en el riu Upa. L'aigua del riu va inundar el Kremlin, i els rebels es varen rendir. En memòria d'estos events en 1953 en el Kremlin de Tula es va erigir un obelisc.
A mitan de el XVII, el Kremlin va perdre completament el seu significat.
Despuix de la reunificació del marge esquerre d'Ucrània i Rússia a mitan de el XVII, el Kremlin va perdre per complet la seua importància en l'época de Pedro, les fortalees en els registres ya no estan cobertes.
Es varen realisar treballs de reparació a finals de el XVIII i inicis de el XIX. En 1930, les parets del Kremlin varen ser totalment remogudes dels edificis en ruïnes; en la década de 1950 varen tindre una renovació parcial, i a mitan de 1960 es va realisar una restauració científica completa i complexa per a restaurar l'apariència original del Kremlin.
En 2012 es va crear una fundació benèfica cridada "Tula Kremlin" que té 1648 benefactors, per a transferir diners en pro de la restauració del Kremlin. En el mateix any a costa del fondo de caritat es va portar a terme el drenage torre a torre de la porta d'aigua de Odoevskogo. En 2013, es va treballar per a restaurar i millorar els centres comercials, es va instalar una nova marquesina en la torre Naugolnykh, es varen restaurar les almenas en la paret entre les torres Nikita i Ivanovo. Al mateix temps, el fondo va restaurar la Catedral de l'Asunción, la frontera de la qual té un color gris, i les cúpules cobertes en pa d'or. De 2012 a 2014, el Kremlin va estar baix la reconstrucció a gran escala de les parets. De 2012 a 2014 en el Kremlin es va donar la reconstrucció del campanar de la Catedral de l'Asunción, que va ser destruïda en la década de 1930.
Des de 2014 es va portar a terme la reconstrucció de l'antiga subestació, que s'inclou en el complex del museu (l'atri), i consta de quatre sales d'exposicions: el Museu de Història Militar, el Óblast de Tula, el Museu d'Art Popular, regió de Tula, samovares de Tula i Museu, i el Museu de història. El complex inclou una sala que alberga exposicions temporals i organisa fòrums, reunions i conferències.
Torres
Torre Spasskaya Torre de la Porta Odoevsky Torre Nikitinskaya Torre de la Porta Ivanosky Torre de Ivanovskaya Torre Na Pogrebu Torre de la Porta d'Aigua Torre Naugolnaya Torre de la Porta Pyatnitsky
Referències
- ↑ «Museum "Tula Kremlin"». www.russianmuseums.info. Consultat el 8 de decembre de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kremlin de Tula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.