Kesteven 73
Kesteven 73, abreviat com Kes 73 i cridat també SNR G027.4+00.0, G27.4+0.0, 4C -04.71 i AJG 85,[1] és un restant de supernova situat en la constelació de Scutum.
Morfologia
La morfologia de Kesteven 73 mostra un clafoll incomplet, tant en banda de radi com en rajos X, reblix de subestructura grumosas visibles en rajos X. Les observacions en esta última regió del espectre electromagnètic infieren que l'ona de choc ha trobat material interestelar, i hi ha indicis de l'existència de núvols moleculars en les regions propenques.[2]
Estudis en l'infrarroig clarament detecten este restant de supernova en la banda de 24 μm. Esta emissió en infrarroig s'ha atribuït be a grans calfats per colisions en el plasma calenta, o be a certes llínees d'emissió nebular en una chicoteta contribució a l'emissió contínua de la pols produïda en el remanente.[3] Per una atra part, s'ha detectat una font de rajos gamma estesa que el seu centroide està a l'oest de Kesteven 73. L'espectre de rajos gamma no pot ser reproduït per emissió leptónica pura, ni per emissió pura del magnetar —vore més avall—, sent necessària una component deguda emissió hadrónica.[2]
Remanente estelar
Kesteven 73 alberga en el seu interior el magnetar 1I 1841−045, identificat inicialment com un púlsar de rajos X anómal. El seu periodo de rotació, 11,8 s, és un dels més llarcs en esta classe d'objectes. Es pensa que Kesteven 73 és un restant de supernova procedent d'una explosió de tipo IIP d'una supergigante roja. La falta d'un clar enriquiment químic sugerix que la massa de la progenitora era inferior a 20 masses solars.[4]
Vore també
Referències
- ↑ 4C -04.71 -- Radi-source (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 Liu, Bing et al.(2017).«A Study of Fermi-LAT GeV γ-Ray Emission toward the Magnetar-harboring Supernova Remnant Kesteven 73 and Its Molecular Environment».The Astrophysical Journal.851(1): 11 pp..Consultat el 18 de setembre de 2021.
- ↑ Kumar, Harsha S.; Safi-Harb, Samar; Slane, Patrick O.; Gotthelf, E. V.(2014).«Chandra and XMM-Newton Study of the Supernova Remnant Kes 73 Hosting the Magnetar 1I 1841-045».The Astrophysical Journal.781(1): 14 pp..Consultat el 18 de setembre de 2021.
- ↑ Borkowski, Kazimierz J.; Reynolds, Stephen P.(2015).«Expansion of Kes 73, A Shell Supernova Remnant Containing a Magnetar».The Astrophysical Journal.846(1): 8 pp..Consultat el 18 de setembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kesteven 73» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.