Kavárna Slavia
El Kavárna Slavia ( Café Slavia ) es troba en el cor de Praga, a la vora del riu Vltava (Moldava en espanyol), just enfront del Teatre Nacional. Des dels seus espectaculars finestrals es pot entrevore el Castell de Praga. Slavia ocupa la planta baixa del monumental palau neorrenacentista Lažanský, antiga residència representativa del comte Lažanský de Buková, construït en 1863 per l'arquitecte Vojtěch Ignác Ullmann a l'estil dels edificis neorrenacentistas vieneses. Un dels últims palaus construïts en Praga, va ser concebut com a residència noble representativa, edifici d'apartaments i local administratiu, tot en un. Ací va viure i va treballar el compositor Bedřich Smetana entre 1863 i 1869. El Teatre Nacional, inaugurat en 1881, va tindre una gran influència en l'història del palau i de la cafeteria.
Slavia és un dels cafens artístics més antics i famosos del món, un lloc emblemàtic de trobada entre praguenses i visitants de tot lo món. El café Nová Slavia va obrir les seues portes per primera volta en 1982. El seu nom es va inspirar en el despertar nacional chec i el paneslavisme. Slavia, la mare de tots els pobles eslaus, pintada per Viktor Oliva, apareixia en un gran llenç penjat en una de les parets de l'establiment. Hui, un atre quadro de Viktor Oliva, El bebedor d'absenta, penja en el seu lloc.[1]
Visitants famosos
El café pronte es va fer famós pels seus visitants, principalment actors, ballarins, cantants d'òpera i directors del Teatre Nacional. El compositor Antonín Dvořák va ser un invitat habitual. A partir del 30 d'agost de 1884, el café va passar a funcionar baix el nom de Café Slavia.
Café Slavia ha segut remodelat vàries voltes a lo llarc de la seua història. La reconstrucció més important, en estil Art déco, va ser realisada en els anys 30 per Václav Fišer i František Štěrba. El renovat café Slavia, en els seus revestiment de marbre i fusta en les parets i els seus grans espills i taules redones de marbre, es va convertir en l'orgull de Praga. Els seus grans finestrals oferien una magnífica vista al riu Vltava i al Castell de Praga i conectaven als seus hostes en la vida en el carrer. Els famosos ascensors per a guardarropas, l'eficient ventilació mecànica i els moderns banys varen ser les característiques distintives de la cafeteria, les instalacions de la qual finalment es varen ampliar per a incloure l'actual restaurant Parnas.
Slavia es va convertir en l'epicentre de la cultura checa i la segona pàtria de figures culturals. Ací es varen reunir els escritors Karel i Josef Čapek i Arnošt Lustig, els teòrics de l'art Karel Teige i Václav Černý, els poetes Vítězslav Nezval i Jaroslav Seifert i els pintors Jan Zrzavý i Václav Špála. Atres invitats varen ser Jaroslav Kvapil, Karel Hašler, Jiří Voskovec i Jan Werich, aixina com una llarga llista d'actors destacats com Ladislav Pešek, Rudolf Hrušínský, Jana Hlaváčová i Dana Medřická, per nomenar només alguns.
En la década de 1920, a la famosa poeta russa Marina Tsvetayeva li agradava freqüentar el café. A sovint es detenia ací quan eixia de la redacció de la revista La voluntat russa, acompanyada d'atres emigrats russos.
La llarga ocupació alemana de la Segona Guerra Mundial va acabar en la vida social en Praga i el café de l'antic palau de Lažanský es va estancar. El terraplé de Masaryk va passar a cridar-se terraplé d'Heydrich (en honor al diputat protector del Reich alemà) i l'avinguda nacional fins a Viktoriastrasse. Café Slavia es va convertir en “Kaffee Viktoria o. Konditorei”.
Café Slávia durant el periodo socialiste
Despuix de la lliberació en 1945, el café va tornar a funcionar baix el nom de “Slavia”. En 1948, va ser nacionalisada baix el nou govern comuniste. No obstant, la vibrant vida social i cultural de la ciutat de Praga va continuar. A finals dels anys 40 i durant els 60, Praga va servir de refugi i lloc de trobada per a escritors d'esquerra de tot lo món. Jorge Amat, Pablo Neruda, Nazim Hikmet, Roque Dalton, Nicolas Guillén, Alfredo Varela, Muhammad Mahdi Al-Jawahiri i Gabriel García Márquez es varen reunir en els seus homòlecs checs en la ciutat. Moltes d'eixes reunions varen tindre lloc en el Café Slavia. Els artistes Jiří Kolář, Kamil Lhoták, aixina com els directors de cine Miloš Formen, Jiří Menzel, Věra Chytilová o Emir Kusturica varen visitar el café en diferents moments. Ai Qing, acompanyat pel sinólogo Jaroslav Průšek, va aplegar al Café Slavia durant la seua breu visita a Praga en 1949.
Des dels anys 60, en les instalacions del palau, damunt de la cafeteria, es troba la Facultat de Cine i Televisió (FAMU) de l'Acadèmia d'Arts Escèniques. Durant la década de 1950 i el periodo de “normalisació” que va seguir a la Primavera de Praga de 1968, el Café Slavia es va convertir en un lloc de trobada per a la intelectualidad dissident checoslovaca. El café ho freqüentaven Václav Havel, que més vesprada seria president del país, Luděk Vaculík, Bohumil Hrabal i Josef Škvorecký. Tant la Carta 77 com la petició titulada “Algunes sentències” es varen firmar ací en freqüència.[2]
Despuix de la Revolució de Vellut de 1989, el café va estar tancat al públic durant sèt llarcs anys per un contracte mal formulat en una empresa estrangera. El president Václav Havel va ajudar a salvar el seu café favorit. Simbòlicament, la cerimònia de reobertura de Slavia va tindre lloc el 17 de novembre de 1997, octau aniversari de la Revolució de Vellut, despuix d'una costosa reconstrucció.
Café Slavia en la lliteratura
En 1959, Nazim Hikmet va escriure un cicle de poemes Estància en Praga, que també inclou el poema Conte en un amic, el poeta Taufer, en el café Slavia.
En 1967, Jaroslav Seifert es referix al café Slavia en el seu llibre El cometa Halley. El poeta també va dedicar al café el poema Kavárna Slavie.
En 1985, l'escritor Ota Filip va titular una de les seues noveles Kavárna Slavia.
En 1989, l'editorial Supraphon va publicar en un disc de gramòfon sketches de Miloslav Šimek i Jiří Krampol en el títul Eixercicis estilístics del Café Slavia.
En 1989 es va publicar el llibre de Michal Ajvaz Assessinat en l'hotel Intercontinental, que també inclou el poema Kavárna Slavia.
En 2012 es va publicar un llibre de l'ex embaixador d'Argentina en la República Checa, Abel Posse, “Quaderns de Praga” sobre l'història del Che Guevara en Praga, en una fotografia d'una taula en el café Slavia en la portada del llibre. En el llibre, el Che Guevara descriu la seua meditació matutina front a una tassa de té en el café Slavia.
En 2021 es va publicar el llibre de Miloš Schmiedberger Històries eternes escrites en el Slavia Café.
Referències
- ↑ «Slavia, la cafeteria predilecta de Václav Havel» (en és). Radi Prague International. Consultat el 2023-09-17.
- ↑ «El Café Slavia de Praga, Possiblement la cafeteria més famosa de Praga» (en és). Free Tour Praga - Guia de la ciutat. Consultat el 2023-09-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kavárna Slavia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.