Kastrí (Tasos)
Kastrí (en grec, Καστρί) és un jaciment arqueològic del Neolític, l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro situat en un tossal fortificada de l'illa de Tasos, en Grècia, entre les localitats actuals de Theologos i Potós. Ha segut excavat entre els anys 1969 i 1985 baix la direcció de Jaido Koukouli-Jrysanthaki.[1]
Fases d'ocupació
Les excavacions d'este jaciment arqueològic han mostrat que va estar habitat en diferents fases d'ocupació. La primera va tindre lloc en el periodo Neolític, des del 5º mileni a. C. fins a la fase final del Neolític. El lloc va ser abandonat fins a l'Edat del Bronze tardà (aproximadament entre 1600 i 1050 a. C.), en la que va anar novament poblat. Per últim, en l'Edat del Ferro primerenca (1050-700 a. C.) també va estar habitat, fins que va ser abandonat aproximadament en el mateix periodo en que varen aplegar colon des de l'illa de Desocupacions a l'illa de Tasos. Les fases es coneixen en els noms de Kastrí Ia (Neolític primerenc), Kastrí Ib (Neolític tardà), Kastrí II (Edat del Bronze tardana) i Kastrí III (Edat del Ferro primerenca).[2]
Paleolític i Neolític
Les troballes del Neolític consten de cases i recints de pedra. En ells s'aprecien tècniques de construcció que diferencien l'assentament d'uns atres de la mateixa época de la zona de Tracia. També s'han trobat ferramentes, vasijas i figurillas.[3] Alguns tipos de ceràmica del Neolític trobats en Kastrí sí tenen paralels en els de atres zones de Tracia com Dikilí Tas o Sitagroi.[2] L'assentament va ser abandonat a finals del Neolític i no va estar habitat en les primeres fases de l'Edat del Bronze.
Edat del Bronze i Edat del Ferro primerenca
Un nou periodo d'ocupació va sorgir en l'Edat del Bronze tardana. Este periodo va durar aproximadament des de mediats del 2º mileni a. C. fins a l'any 700 a. C. Particularment en l'Edat del Ferro primerenca l'assentament va ser el més important de l'illa. Les troballes de l'Edat del Bronze mostren estructures arquitectòniques, vasijas i atres objectes que relacionen culturalment al lloc en l'àrea del riu Axio en Macedònia i la Tracia pròxima a la mar Egeo. Entre ells hi ha un lloc a on apareixen serps tallades que podria haver segut un santuari a l'aire lliure. També es troben algunes vasijas d'estil micénico pero produïdes principalment en tallers locals. Alguns atres objectes semblen haver aplegat des d'atres zones d'Europa. Les troballes de l'Edat del Ferro primerenca mostren més relacions en l'àrea del sur de Grècia.
Entorn a l'assentament es troben les necròpolis de Kentria, Tsiganadika, Vrysoudes i Larnaki. S'atesten diferents tipos d'enterrament: grans sepulcros d'una sola cambra que varen ser utilisats per a enterrament successius; tombes rectangulars més menudes, en o sense antecámara, a sovint en dos ocupants per enterrament i incineracions. S'ha sugerit que alguns grans recipients trobats en les tombes s'ampraven per a la celebració de ritos funeraris.[3]
Referències
- ↑ Viage educatiu a la zona de l'assentament prehistòric Kastrí, en thasorama.gr (en grec)
- ↑ 2,0 2,1 Jaido Koukouli-Jrysanthaki i Stratis Papadopoulos (2016), The island of Thasos from the Neolithic to the Early Bronze Age. Excavation data and absolute dates, en The human face of radiocarbon, pp. 339-358 (en anglés)
- ↑ 3,0 3,1 Kastrí, en la pàgina gothassos.com (en grec)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kastrí (Tasos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.