Anar al contingut

Kasei Valls

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kasei Valles topolabled.JPG
Kasei Valls

Els Kasei Valls són un sistema jagant de canons en el quadràngul de Mare Acidalium i el quadràngul de Lunae Palus en Mart, centrats en 24,6° de latitut nort i 65,0° de llongitut oest. Tenen 1.580 km (980 milles) de llarc i varen rebre el seu nom de la paraula "Mart" en idioma japonés.[1] Est és un dels sistemes de canals d'eixida més grans de Mart.

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Kasei Valles mosaic (8967740946).jpg
Àrea al voltant del nort de Kasei Valls en imàgens de la Mars Express.

Este enorme sistema té 300 milles d'ample en alguns llocs. En contrast, el Gran Canó de la Terra té solament 18 milles d'ample.[2] És un dels sistemes de canals d'eixida continus més llarcs de Mart. El sistema Kasei Valls comença en Echus Chasma, prop de Valls Marineris. Corre inicialment cap al nort, després gira cap a l'est i sembla desembocar en Chryse Planitia, no llunt d'a on va aterrisar Viking 1. Al voltant dels 20° de latitut nort, el sistema es dividix en dos canals, cridats Canó de Kasei Vallis Canyon i canal de North Kasei. Estes branques es recombinan al voltant dels 63° de llongitut oest, formant una gran illa entre els canals coneguda com Sacra Mensa. Algunes parts de Kasei Valls tenen de 2 a 3 km de profunditat.[3]

De la mateixa manera que atres canals d'eixida, provablement varen ser tallats per aigua líquida, possiblement lliberada pel calfament del subsol volcànic en la regió de Tharsis, ya siga com un event catastròfic únic o com a múltiples inundacions durant un llarc periodo de temps. Uns atres han propost que certs accidents geogràfics varen ser produïts per fluix glacial en lloc de líquit.[4]

Tres conjunts de catarates enormes (caigudes seques) estan presents en l'àrea entre una característica de "illa" en el canal sur, Lunae Mensae, i el cràter Sharonov.[5][6] Estes catarates, evidentment esculpidas durant events de megainundaciones, tenen parets frontals de fins a 400 m d'altura[6] i són considerablement més grans que l'anàlec terrestre més gran, Dry Falls.[5] És possible que hagen migrado més de 100 km ric dalt despuix de la seua formació inicial.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Kasei Valls» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  2. «HiRISE &#; (Almost) Silent Rolling Stones in Kasei Entanques».
  3. Baker, V. 1982. The Channels of Mars. University of Texas Press. Austin
  4. «Islands in Kasei Vallis (Released 27 April 2005) &#; Mars Odyssey Mission THEMIS».
  5. 5,0 5,1 5,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Coleman2010
  6. 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Coleman2013