Junta de govern

Una junta va ser un tipo d'institució política característica de l'administració del Antic Règim d'Espanya, i que es va seguir aplicant a atres de l'administració en l'Espanya borbònica que varen tindre un rellevant paper en la guerres d'independència hispanoamericanes.

Encara que el seu orige és medieval, des dels Reis Catòlics la seua importància anirà en aument, sent el regnat de Felipe II el que més proliferació constata. La seua importància en l'administració és inversamente proporcional a la dels consells i els valguts, de manera que davant situacions de debilitat d'estos l'importància del govern per mig de juntes anirà creixent paulatinament.

• Juntes Extraordinàries: convocades de forma provisional, es reunixen per indicació del monarca per a deliberar sobre un determinat tema i finalisada la seua missió es dissolen. En els seus orígens en els reis Catòlics varen donar entrada a especialistes (teòlecs o marins) que es reunien en juristes per a tractar certs temes (p. eix. les Juntes que varen debatre sobre la viabilitat del proyecte colombino del viage a Amèrica, o les juntes d'Índies). Des de Felipe II solien estar formades per consellers dels diferents consells implicats en la resolució del problema per a evitar la llentitut en el despaig.
• Juntes Ordinàries: la reiteració de problemes i la necessitat d'una tramitació ràpida va ocasionar la creació d'una série de tribunals al marge dels Consells que funcionaven de forma continuada. Estes Juntes Ordinàries en ocasions varen tindre competències judicials com va ocórrer en la Junta del Bureo o la Real Junta de Correus i Postes d'Espanya i de les Índies.
• Juntes de Govern. Per este nom es coneixen en l'Espanya dels Austrias uns òrguens especials por cuanto sense ser tribunals permenentes, varen auxiliar al monarca en la governació de l'estat ocupant-se de totes les matèries del mateix. Per tant les juntes de govern tenen al mateix temps característiques de les dos anteriors.

Per junta de govern o consell directiu s'entenia que era l'instància encarregada de la direcció colegiala d'una organisació pública o privada. Estava composta per un sinnúmero de persones, electes per a tal fi per un periodo determinat. En el seu interior elegia a un president de la junta; en alguns casos ex oficie el càrrec ya ho ostentava una atra persona.

Juntes i consells

«Junta» és el nom que reben vàries comissions "informals", portades a terme durant el periodo de Felipe II, es porta a terme a través d'un personage principal, la moradura Diego d'Espinosa, que va tractar els assunts reals a través d'elles.

Varen supondre un nou sistema de govern basat en les reunions d'especialistes en una matèria per a l'adopció de resolucions d'eixa mateixa matèria en concret, i varen representar el triumfo de les relacions personals sobre el sistema plural dels Consells, ya que estaven convocades a voluntat del rei o de el "favorit" de tanda (valgut). Despuix de la mort d'Espinosa en 1572 les juntes varen deixar d'estar presidides per hòmens lletrats i especialistes en la matèria, per a paulatinament ser substituïts per nobles.

És en esta nova fòrmula de govern a on radica l'efectivitat atribuïda normalment a Felipe II. En un principi es va crear la Junta de Nit en 1585, posteriorment es va formalisar la Junta de Govern en 1588, i finalment es va constituir la Junta Gran.

Emmarcades dins del règim polisinodial, en el que els consells, de vocació més permanent, eren el cim, les juntes atenien a un assunt particular que requeria la coordinació de varis consells, com una comissió monogràfica o comité especial. Les relatives a la facenda rebien la calificació genèrica de junta de mijos. Una d'elles va ser la Junta de Comerç i Moneda (1679). Va haver una Junta de Sanitat des de 1720 (en motiu de la pesta de Marsella). Entre 1787 i 1792 va funcionar una Junta Suprema d'Estat.

Juntes de teòlecs i juristes

També rebien el nom de junta les reunions de teòlecs i juristas que debatien una qüestió concreta, en la finalitat d'emetre un dictamen o assessorar la presa de decisions complexes, sent famoses les que varen debatre qüestions transcendentals per a la colonisació d'Amèrica: la Junta de Burgos (1512) i la Junta de Valladolit (1550-1551); o la Junta de Valéncia (1528, vejau Pragmàtica de conversió forçosa) que va justificar la política cap als moriscos.