Juan Marsé
| Juan Marsé Carbó | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Juan Marsé en l'any 1991 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 8 de giner de 1933 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 18 de juliol de 2020 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Juan Marsé Carbó (Barcelona, 8 de giner de 1933 - † Barcelona, 18 de juliol de 2020) fon un escritor i noveliste espanyol de la nomenada generació del 50, concretament de la denominada Escola de Barcelona, corrent que involucrava als seus amics Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Juan García Hortelano, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Goytisolo, Terenci Moix i Eduardo Mendoza.
Va rebre el Premi Cervantes en l'any 2008.
Biografia[editar | editar còdic]
Juan Marsé naixqué el 8 de giner de l'any 1933 en la ciutat de Barcelona en el nom de Juan Faneca Roca, fill de Juan Faneca, un taxiste i de Rosa Roca, la qual va fallir en el part, despuix fon adoptat pel matrimoni format per Pep Marsé i Berta Carbó, d'els qui va prendre els seus llinages, passant-se a nomenar Juan Marsé Carbó.
Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine Arcinema, i inicia la seua carrera lliterària en l'any 1958 en uns relats que apareixerien en les revistes Ínsula i El Ciervo. En 1959 va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat Nada para morir i dos anys més tart va publicar la seua primera novela Encerrados con un solo juguete. També en 1959 es va instalar en París, ciutat en la que va residir fins a 1962 i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'Institut Pasteur.
Tornà a Barcelona, a on va publicar, en 1962, Esta cara de la luna, hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista Boccaccio i colaborador de la revista Por Favor, en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció.
Es va casar en l'any 1966 en Joaquina Hoyas. Varen tindre dos fills: Alejandro, que va nàixer en 1968, i Berta, en 1969.
En 1970 publicà la novela La oscura historia de la prima Montse, en la que es troben les claus de l'univers lliterari que ha seguit cultivant fins al seu decés.
Aixina mateix, durant els anys 1988-1989 publicà quinzenalment un serial en el diari El País baix el títul "Aventuras del capitán Blay".
La década dels 90 va supondre la consagració definitiva de l'escritor barcelonés. En 1990 va rebre el Premi Ateneu de Sevilla per El amante bilingüe; en 1994 li concedixen per El embrujo de Shanghai el Premi de la Crítica.
La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes (alemà, francés, hongarés, anglés, polac, portugués, rumà, etc...) i vàries de les seues noveles han segut adaptades al cine i al teatre, com Últimas tardes con Teresa; Si te dicen que caí; La muchacha de las bragas de oro o El amante bilingüe, entre unes atres.
El 21 d'abril de 2009, dos dies abans de rebre el Premi Cervantes, se li va concedir una urna en la Caixa de les Lletres.
Juan Marsé fallí en la ciutat de Barcelona, el dia 18 de juliol de l'any 2020, en l'Hospital de Sant Pau, als huitantasset anys d'edat.
Obra[editar | editar còdic]
Els llibres de Marsé se situen en la ciutat de Barcelona, i més en concret en el barri del Guinardó, o en barris barcelonesos pròxims ad est, a on va passar la seua infància, que va coincidir en la posguerra, lo que l'ha influenciat en el modo d'escriure de l'autor a lo llarc de tota la seua vida. En el context de la posguerra o durant el franquisme; en elles, Marsé analisa la degradació moral i social de la mateixa, les diferències de classe, la memòria dels vençuts, els enfrontaments entre treballadors i burguesos universitaris i l'infància perduda, casi sempre apelant a les tècniques del realisme social, pero experimentant a voltes en atres mecanismes narratius més vanguardistes, sempre en varis graus d'ironia.
Novela[editar | editar còdic]
- Encerrados con un solo juguete (Seix Barral - 1961). Finalista Premi Biblioteca Breu Seix Barral (desert), 1960.
- Esta cara de la Luna (Seix Barral - 1962).
- Últimas tardes con Teresa (Seix Barral - 1966). Premi Biblioteca Breu Seix Barral, 1965.
- La oscura historia de la prima Montse (Seix Barral - 1970)
- Si te dicen que caí (Novaro, México, - 1973). Premi Internacional de Novela en Mèxic, 1973.
- La muchacha de las bragas de oro (Planeta - 1978). Premi Planeta, 1978.
- Un día volveré (Plaza y Janés - 1982).
- Ronda del Guinardó (Plaza y Janés - 1984). Premi Ciutat de Barcelona, 1985.
- El amante bilingüe (1990). Premio Ateneo de Sevilla, 1990.
- El embrujo de Shanghai (Plaza y Janés - 1993). Premi de la Crítica, 1994. Premi Aristeion, 1994.
- Las mujeres de Juanito Marés (Espasa-Calpe - 1997).
- Rabos de lagartija (Areté - 2000). Premi de la Crítica 2001, i Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles.
- La gran desilusión (Seix Barral - 2004).
- Canciones de amor en Lolita's Club (Editorial Lumen - 2005).
- Caligrafía de los sueños (2011, Lumen)
- Noticias felices en aviones de papel (2014, Lumen)
- Esa puta tan distinguida (2016, Lumen)
Relats[editar | editar còdic]
- La fuga de río Lobo (Destino, 1985)
- Teniente Bravo (Plaza & Janés, 1986)
- Cuentos completos (Espasa-Calpe - 2002)