José Ricardo Morals

José Ricardo Morals Malva (Màlaga, 3 de novembre de 1915-Santiago, 17 de febrer de 2016) va ser un escritor espanyol nacionalisat chilé. Durant la seua carrera va cultivar sobretot el teatre i l'ensaig. Al final de la guerra civil espanyola es va exiliar en Chile, país en el que va viure fins a la seua mort i en el que va desenrollar el gros de la seua llabor lliterària. Va ser membre de l'Acadèmia Chilena de la Llengua.

Biografia

De família valenciana, va nàixer en Màlaga per un trasllat momentàneu de la seua família a esta ciutat andalusa. Quan tenia poc més d'un any la seua família va retornar a la capital valenciana, a on Morals va viure fins que va tindre que eixir d'Espanya. En l'Universitat de Valéncia va estudiar Magisteri i despuix Filosofia i Lletres. En 1935 va ingressar en la F. O. I. (Federació Universitària Escolar), associació universitària progressista que pretenia modernisar la vida de l'universitat espanyola. Allí va dirigir la secció cultural des de 1936 fins al final de la lluita civil. D'esta manera, va travar coneiximent en atres personages de la vida cultural valenciana com Juan Gil-Albert, Ricardo Muñoz Suay, Vicente Gaos, Josep Renau, entre uns atres. Fonamental en la seua formació com a dramaturc va ser la participació en el grup teatral El Muçol, dirigit primer per Luis Plana Moret i més vesprada per Max Aub. El contacte en este últim autor va ser decisiu per a l'inclinament de Morals cap a un tipo de teatre renovador i experimental. Per a El Muçol va escriure Morals les seues primeres obres teatrals, com la seua Burlla de don Berrendo, donya Caracolines i el seu amant i Smith Circus, indústria controlada . Durant la guerra va ser comissari de brigada del 183.º batalló de la 46.ª Brigada Mixta del Eixèrcit Popular Republicà. Ni abans ni durant la guerra va militar en cap partit polític. Despuix de la derrota del govern de la República va passar a França, a on va entrar en el camp de Saint-Cyprien, un dels camps d'internament que el govern d'Édouard Daladier va reunir als exiliats espanyols. Afortunadament, va poder embarcar en el Winnipeg, el barco que el poeta Pablo Neruda va noliejar per a traure de França als exiliats espanyols i traslladar-els a Chile. En Santiago de Chile va continuar els seus estudis universitaris. Es va doctorar en una tesis sobre paleografia de documents. Va participar en la fundació del Teatre Experimental de l'Universitat de Chile (1941), junt a Pedro de la Barra, entre uns atres. Allí "vaig dirigir, entre unes atres, la Primera obra estrenada, i al que vaig dur algunes peces incloses en el repertori del Muçol, Teatre de l'Universitat de Valéncia, del que la meua experiència procedia." (Un Testimoni, una Dedicació, José Ricardo Morals en memoriachilena. cl)

Morals va ser un dels fundadors, junt en atres exiliats espanyols com Arturo Soria i Espinosa o el filòsof José Ferrater Mora i intelectuals chilens, de l'editorial Creu del Sur. En esta editorial va publicar l'antologia Poetes en el desterro, en poemes d'Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, León Felipe, José Moreno Vila, Pedro Salines, Jorge Guillén, Juan Larrea, Emilio Prats, Rafael Alberti, Luis Cernuda i Manuel Altolaguirre. Ademés, va dirigir la colecció La font amagada, que pretenia donar a conéixer, per mig d'antologia, l'obra de poetes poc coneguts dels Sigles d'Or espanyols, com José de Valdivielso, Francisco de Figueroa, Luis Barahona de Soto o el Comte de Villamediana. En els seus temps de professor, Morals destacava per utilisar diapositives, en una época en que eixes tecnologies no entrabar massivament a les aules.

Membre de l'Acadèmia Chilena de la Llengua, va ser postulat per esta institució al Premi Cervantes en quatre ocasions. Va fallir als cent anys d'edat el 17 de febrer de 2016, els seus funerals es varen realisar el 19 en el cementeri Parc del Recort d'Huechuraba, a on despuix d'una cerimònia llitúrgica els seus restants varen ser cremados.

Vore també

• Exili republicà

Bibliografia de l'autor

Teatre

• Bàrbara Fidele, 1952 [1944-1947], Santiago de Chile, Editorial Creu del Sur.
• Burlla de Don Berrendo, Donya Caracolines i el seu amant, 1955, [1938], Santiago de Chile, El Gallinero.
• La vida impossible (Tres obres en un acte): De portes adins, chicotetes causes i A ulls tancats, 1955, [1944-1947], Espanya / Santiago de Chile.
• “Els culpables” , en Anals de l'Universitat de Chile, any CXXII, N°13, 1964.
• Teatre d'una peça, sis obres en un acte: L'odissea, El clavill, Prohibida la reproducció, La teoria i el método, El canal de la Mancha i L'adaptació al mig, 1965, [1963-1965], Santiago de Chile, Editorial Universitària.
• Hi ha un núvol en el seu futur, 1966 [1965], Santiago de Chile: Editorial Zig-Zag (inclosa en l'antologia Teatre chilé actual).
• “La cosa humana i Ofici de tenebres” , en Anals de l'Universitat de Chile, any CXXIIII, N°138, 1966.
• “Les hores contades”, 1968 [1967], en Revista Arbre de Lletres, Santiago de Chile, Editorial Universitària.
• Cóm el poder de les notícies nos dona notícies del poder, 1970 [1969], Primer Acte, Madrit.
• “El segon pis” , 1970 [1968], en Revista d'Occident, N°91, Madrit.

• Teatre (Burlla de dò Berrendo donya Caracolines i el seu amant, chicotetes causes, Prohibida la reproducció, L'odissea, Hi ha un núvol en el seu futur i Ofici de tenebres), 1979, Madrit, Taurus Edicions.
• Teatre (Un marcià sense objecte i Cóm el poder de les notícies nos dona notícies del poder), 1971, Santiago de Chile, Editorial Universitària (Colecció Cormorán).
• No són farses, cinc anuncis dramàtics (Orfeo i el desodorante o l'últim viage als inferns [1972]; La cosa humana [1966]; L'inventari [1971]; El material [1972]; No cal perdre el cap o les preocupacions del doctor Guillotin [1973], 1974, Santiago de Chile, Editorial Universitària, (Colecció Cormorán).
• Teatre Inicial (Burlla de dò Berrendo donya Caracolines i el seu amant, El embustero en el seu enredre, La vida impossible i El joc de la veritat [1952]), 1976, Santiago de Chile, Edicions de l'Universitat de Chile.
• L'image , [1975 estrena], en Quaderns del Teatre Espanyol Contemporàneu, volum III, N° 2, 1977, University of Cincinnati.
• Fantasmagorías, quatre aparicions escèniques (Hi ha un núvol en el seu futur, Les hores contades , Ofici de tenebres, L'image), 1981, Santiago de Chile: Editorial Universitària.
• Teatre en llibertat (L'image, El nostre nort és el Sur, i Este cap no li té por al gat), 1983, Madrit, L'Avespa (Colecció de Teatre).
• Españolades, dos obres dramàtiques (Ardor en ardor s'apaga i El torero per les astes), 1987, Madrit, Fonaments.
• Mel d'abella, [1979], 1988, Valéncia, Art. teatral N° 2.
• Obres dramàtiques. (No cal perdre el cap o les preocupacions del doctor Guillotin, Un marcià sense objecte, La cosa humana, El material i Les hores contades), 1992, Barcelona, en Suplements d'Anthropos, N° 35, 1992.
• Quatre impossibles (Colón a tota costa o l'art de marejar, La corrupció a l'alcanç de tots, El oniroscopio i Mel d'abella), 1995, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona - GEXEL, Colecció Winnipeg.
• Recomanacions per a cometre el crim perfecte , en Revista Aérea de Poesia, N° 2, 1998, Santiago de Chile-Buenos Aires.
• Teatre (Colón a tota costa i Edipo reina o la planificació), 2000, Santiago de Chile, Universitat Andrés Bell i Ret Internacional dellibre.
• Teatre Mític (L'odissea, Hi ha un núvol en el seu futur, Orfeo i el desodorante o l'últim viage als inferns, Edipo reina o la planificació, El destinatari), 2002, Santiago de Chile, Editorial Universitària.
• Dos farses marcials (El nostre nort és el sur, L'operació), 2003, Valéncia, Editorial Denes.
• Sobre algunes espècies en vies d'extinció

Ensaig

• Arquitectònica: Sobre l'idea i el sentit de l'arquitectura, 1966, Santiago de Chile, Universitat de Chile (atres edicions: 1984, Concepció, Universitat del Bío-Bío; i 1999, Madrit, Editorial Biblioteca Nova).
• Al peu de la lletra. 1978, Santiago, Edicions del Departament d'Estudis Humanístics de l'Universitat de Chile.
• Estil i Paleografia dels documents chilens. Sigles XVI i XVII, 1981, Santiago, Edicions del Departament d'Estudis Humanístics de l'Universitat de Chile (una atra edició de 1994 per la DIBAM).
• Mímesis Dramàtica, 1992, Santiago de Chile - Madrit, Editorial Universitària i Primer Acte.
• Estil, pintura i paraula, 1994, Madrit, Edicions Càtedra.
• «Un mit dramàtic en La tempestat de Giorgione» , 1994, en Revista Chilena de Lliteratura, Facultat de Filosofia i Humanitats, Universitat de Chile, N°44, Santiago de Chile.
• Ensajos en suma, 2000, Madrit, Editorial Biblioteca Nova.
• «Velásquez i la Celestina. Una Venus que no és tal», 2003, en Revista Mapocho.

Premis i reconeiximents

• Premi Pen Club de Chile (1971)
• Beca Guggenheim (EE. UU., 1972)
• Premi Federico García Lorca (Espanya, 1990)
• Condecoració de l'Orde Isabela Catòlica (Espanya, 1995)
• Corporació Pro Ecologia de Chile (2000)
• Medalla Rectoral de l'Universitat de Chile (2000)
• Medalla Pedro de la Barra al Mèrit Cultural (Chile, 2002)
• Soci d'honor de l'Associació d'Autors de Teatre (Espanya, 2003)
• Membre Honorari de la Corporació Teatral de Chile, CORTECH (Chile 2003)
• DECRET 172/2015, de 8 d'octubre, del Consell, pel qual concedeix la distinció honorífica d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana a José Ricardo Morals Malva. Ademés, ha segut postulat quatre voltes per l'Acadèmia Chilena de la Llengua per al Premi Cervantes.

Estudis sobre José Ricardo Morals

• Pablo Valdivia, José Ricardo Morals, de mar a mar: teatre transnacional, exili i perifèria. Renaixença: 2014.
• Pablo Valdivia i Jorge Catalá-Carrasco, Película documental José Ricardo Morals, escrit en l'aigua. CRIC Marie Curie "Narracions Culturals de Crisis i Renovació" i Malvalanda, 2015.

Enllaços externs

• com/programa/2015/04/14/la_ventana/1429021526_895447. html Entrevista José Ricardo Morals Cadena Ser
• juntadeandalucia. es/cultura/bibliotecavirtualandalucia/opencms/lecturas-pendientes/008-vida_imposible. html Edició digital de La vida impossible per la Biblioteca Virtual d'Andalusia
• archive. org/web/20160304090207/http://plataformajosericardomorals. esy. es/ Recull D'ínformació sobre este xilé-Valéncia nascut a Màlaga
• Conversació sobre arquitectura i exili en José Ricardo Morals (Santiago de Chile, 1 d'octubre de 2013).