Jongoryn Els
.jpg)
Jongoryn Els (Plantilla:Lang-mn) també cridades Duut Mankhan i conegudes popularment com les «Arenes Cantants», és un complex de dunes d'arena que s'estenen per un superfície de més de 965 km². El sistema de dunes es troba dins del parc nacional de Gobi Gurvansaiján en Mongòlia.[1][2][3]
Localisació
Les dunes que s'estenen fins al peu de les altes montanyes Altái,[4] es troben a uns 180 quilómetros de Dalanzadgad. El sistema de dunes està situat a una distància de 130 quilómetros a lo llarc de les pistes del desert fins a Bogd en la província de Övörhangay en el nort i 215 quilómetros fins a Bayanlig en el noroest, en la localitat de Bayanhongor situada en la província homònima.[3]
Característiques
Mongòlia té tres tipos de deserts, i alguns d'ells tenen suficient vegetació per a permetre que paste una cantitat llimitada de ganado. Les dunes Jongoryn Els, en l'extrem sur del desert de Gobi, té una enorme varietat de dunes d'arena: de 6 a 12 quilómetros d'ample, 100 quilómetros de llarc (atres fonts mencionen 180 quilómetros[5])[1] i s'eleven a una altura de 80 metros (la seua altura màxima fins a l'àpiç pot ser de 300 metros). Són similars a les dunes d'Egipte. Les arenes tenen curves atractives que terminen en una vora esmolada, formant patrons ondulats en l'arena.[6][7] Canvien contínuament de forma pel vent i reflectixen colors groc-blancs a mida que canvia l'intensitat de la llum durant el dia.[6] El seu llarc i ample varien. La major d'estes dunes es troba en l'extrem noroest de la cordillera.[3]
A mida que l'arena es mou pels vents o està en procés de colapse per chicotetes remugades, s'emet un fort sò que li dona el nom de «Arenes Cantants».[3] Segons un equip francés que ha estudiat el fenomen, este es deu a una fina capa superficial de pissarra sobre els grans d'arena, lo que fa que l'arena emeta un sò resonant. El sò també s'atribuïx a la calor, a les condicions climàtiques del desert i a l'efecte de remugada provocat pel moviment armonioso de les partícules d'arena. Este sò també es compara en el sò que emet un avió durant l'envolament i l'aterrisage.[1]
El llímit nort de les dunes està vorejat per un chicotet riu, el Jonggoryn Gol, a on es poden troben pastures. El riu naix de rieres subterrànees en les montanyes que formen la seua vall. La fauna registrada està formada pel falcó sacre (Falco cherrug), la ganga de Pallas (Syrrhaptes paradoxus) i el cheu del saxaul (Passer ammodendri), el rabosot corsac (Vulpes corsac) o el rabosot roig (Vulpes vulpes), entre uns atres.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Blunden, 2014, p. 312.
- ↑ Endicott, 2012, p. 24.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Khongoryn Els» (en en). Lonely Planet. Consultat el 2023-11-21.
- ↑ Reader y Ridout, 2003, p. 69.
- ↑ Godde, 2000, p. 259.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Blunden, 2014, p. 311.
- ↑ Kavanagh, 2015, p. 147.
Bibliografia
- Blunden, Jane (2014). Mongòlia (en en), Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-416-7.
- Endicott, Elizabeth (2012). A History of Land Use in Mongòlia: The Thirteenth Century to the Present (en en), Palgrave Macmillan. ISBN 978-1-137-26966-9.
- Kavanagh, Jennifer (2015). Call of the Bell Bird: A Quaker travels the world (en en), Jennifer Kavanagh. ISBN 978-1-78301-719-5.
- Godde, P. (2000). Tourism and Development in Mountain Regions (en en), CABI. ISBN 978-0-85199-915-9.
- Kohn, Michael (2008). Mongòlia. Ediz. Inglese (en en), Lonely Planet. ISBN 978-1-74104-578-9.
- Reader, Lesley; Ridout, {{{nom2}}} (2003). First-clave Àsia (en en), Rough Guides. ISBN 978-1-84353-048-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jongoryn Els» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.