Anar al contingut

Joc de la distribució de la cervesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Joc de la distribució de la cervesa
Eixemple d'un tauler dissenyat per al Joc de la distribució de la cervesa.

El joc de la distribució de la cervesa és un joc de simulació usat en ambients d'ensenyança per a demostrar un número de principis dominants de la gerència de la cadena de suministraments.

Fet front en la demanda incerta per a la cervesa i una cadena de suministrament gradual, els jugadors es troben lluitant per a evitar que el producte ixca del mercat mentres que intenten també evitar la finançació de grans inventaris.

El joc introduïx ràpidament a estudiants a varis conceptes importants de la gerència de la cadena de suministraments incloent embotellaments, cooperació, pronòstic i ademés permet comprendre en la seua totalitat l'efecte tralla i algunes possibles maneres de mitigar-ho.[1]

Orige

El joc de la cervesa va ser inventat per Jay Wright Forrester en l'Escola d'Administració i Direcció d'empreses Sloan. El joc de la cervesa va ser el resultat del seu treball en dinàmica de sistemes.[2]

Efecte tralla

l'efecte tralla és un síntoma ben conegut de problemes de coordinació en les cadenes de suministrament (tradicionals). Es referix al paper que eixerciten les cantitats de demanats periòdics a mida que un alvança en la cadena de suministrament cap al final de la producció. Inclús quan la demanda és estable, chicotetes variacions en eixa demanda, en l'extrem minoriste, tendixen a amplificar-se dràsticament cap a dalt a lo llarc de la cadena de suministrament. L'efecte resultant és que els montos dels demanats es tornen molt erráticos. Molt alt una semana, i després zero la següent. El terme es va falcar per primera volta al voltant de 1990 quan Procter & Gamble va percebre patrons de demanat erráticos i amplificats en la seua cadena de suministrament de culers per a bebés. L'efecte també es coneix en el nom de cinglada cervical o efecte de serra. Com a conseqüència de l'efecte tralla, es produïxen una série d'ineficiències a lo llarc de la cadena de suministrament:[3]

  • alts nivells d'inventaris (de seguritat)
  • nivells de servici al client deficients
  • mala utilisació de la capacitat
  • problemes agravats en la previsió de la demanda
  • en última instància, alt cost i baixos nivells de confiança entre empreses

Si ben l'efecte no és nou, seguix sent un problema actual i urgent en les cadenes de suministrament contemporànees. Generalment, les raons de l'efecte tralla són:

  • Ordenar lots: ocorre quan cada membre de la cadena ordena més cantitats de les que necessita, deformant les cantitats originals demandades.
  • Fluctuació de preus: els descontes especials i els canvis de costs poden fer que els compradors s'aprofiten, lo que resulta en una producció irregular i una demanda distorsionada.
  • Mal us de l'informació de demanda: Quan l'informació de demanda passada per a noves estimacions no pren en conte les fluctuacions.
  • Falta de comunicació: açò pot generar llimitacions quan els processos no s'eixecuten de manera eficient, açò sol ocórrer quan les organisacions identifiquen la demanda del producte de manera diferent dins dels diferents esclavons de la cadena de suministrament.
  • Polítiques de devolució gratuïta: els clients poden exagerar les demandes per l'escassea, si els clients no poden tornar els artículs, els minoristes continuaran exagerant les seues necessitats, cancelant demanats i provocant un excés de producte o materials.

Referències

  1. ↑ «Mitigating the bullwhip effect by ordering policies and forecasting methods».International Journal of Production Economics.113(2)
    587-597.doi:10.1016/j.ijpe.2007.10.022.Consultat el 6 de novembre de 2015.
  2. ↑ beergame.org "The Beer Game"
  3. ↑ https://www.supplychain-academy.net/beer-game/ Supply Chain Academy


Referències