Joan Batiste Simó
Joan Batiste Simó o Juan Bautista Simó (Valéncia ¿? - despuix de 1737), fon un pintor i escenógraf barroc valencià, discípul d'Antonio Palomino.
Biografia[editar | editar còdic]
Natural de la ciutat de Valéncia, segons Ceán Bermúdez, colaborà en Antonio Palomino quan este aplegà a la capital valenciana en 1697 per a pintar els frescs de l'iglésia de Sant Joan del Mercat. Acompanyà despuix a Palomino a Madrit a on s'encarregà de la pintura de les pechines de la desapareguda iglésia de Sant Felip el Real, en les que pintà als sants Alipià, Pròsper, Fulgenci Rupestre i Posidi, junt en dos històries de la vida de Sant Agustí en sengles medallons de la volta.
En l'any 1726 firmà el retrat del seu mestre Antonio Palomino, «sec i dur, pero molt intens d'expressió», conservat en colecció particular.
En febrer de 1737 contractà en l'arquitecte Pedro de Ribera i junt en Francisco Zorrilla i Manuel Santos Fernández, «professors del noble art de la pintura», les decoracions escenogràfiques destinades a la reobertura del Coliseu de la Creu per Pasqua de Resurrecció d'eixe any, festa en la que havia de representar-se El hijo del sol, Faetón de Pedro Calderón de la Barca.