Jardí Botànic de les Terres Interiors d'Austràlia
El Jardí Botànic de les Terres Interiors d'Austràlia, (anglés: Australian Inland Botanic Gardens AIBG; anteriorment: Sunraysia Oasis Botanical Gardens)[1]) és un jardí botànic i arboreto de 152 hectàreas d'extensió, especialisat al 50% en flora australiana, dins de les regions The Mallee i Sunraysia, Nova Gales del Sur, Austràlia.
El còdic de reconeiximent internacional de el "Australian Inland Botanic Gardens" com a membre de el "Botanic Gardens Conservation Internacional" (BGCI), aixina com les sigles de la seua herbari és SUNRA.
Localisació i informació
[editar | editar còdic]El jardí botànic s'ubica en l'àrea de les regions The Mallee i Sunraysia en Austràlia. En "River Road" en Wentworth Shire de Mourquong, Nova Gales del Sur, a 5 km al noreste de Buronga. En les proximitats es troba la ciutat regional de Mildura (Victoria) que està travessada pel riu Murray. El "AIBG" és el primer jardí botànic de clima semiárido del Hemisferi Sur.[2]
Australian Inland Botanic Gardens PO Box 2809, Mildura Vic 350 Austràlia.
Plans i vistes de satèlit.Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Està obert tots els dies de l'any.
En els seus inicis el jardí botànic tenia (49 ha.) de les quals la mitat corresponien als jardins de seca i l'atra mitat als jardins en rec. El "AIBG" actualment té[3] unes 152 ha. de jardí botànic. En els que s'inclou:
- La reserva de frontal del Riu per al desenroll futur com a àrea natural d'amarre i de reparació de barcos (42ha.)
- Clifftop, reservat per a un futur desenroll d'infraestructures.
- Àrea d'un tossal arenenc de Mallee (109 ha.)
- Sendera de Naturalea[4]
Història
[editar | editar còdic]
Un grup de científics del Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO) varen madurar l'idea de crear el jardí botànic i la reunió inaugural del comité de direcció del jardí va tindre lloc en 1983.[3] Cinc anys més vesprada, la terra, usada prèviament com a terreny de pastures per a ovelles, va ser adquirida com a donació a la comunitat. Varen desenrollar el grup de voluntaris, amics dels jardins botànics interiors australians, també en 1988. En 1989, AIBG va ser establit. John Wrigley, va anar el director inaugural procedent del Jardí Botànic Nacional d'Austràlia, qui va elaborar el pla mestre.
Les primeres plantacions varen tindre lloc en 1991. Els patrocinadors de el "AIBG", Lady Stephen i Sir Ninian Stephen, l'antic Governador-General d'Austràlia, varen participar en la plantació de Eucalyptus citriodora a lo llarc de l'avinguda d'entrada.[3] El primer establiment també va incloure la primera zona d'exhibició floral de plantes australianes tolerantea a la sal. En el mateix any, va ser adquirit per la societat històrica de Mildura i desmontat posteriorment per al transport a el AIBG de l'històrica granja ovejera "Garnpang", construïda en troncs de pi. Una gran part d'ella va ser reconstruïda en els jardins. S'utilisa en una varietat de maneres, incloent com a centre de visitants temporal, espai per a aula de classe i com a centre social. La sendera que rodeja "Garnpang" està fet en algeps de les mines locals.[5]
En 1992, varen contractar als empleats a temps complet. Una bomba va ser colocada en el riu Murray per a permetre una instalació d'un sistema primerenc de irrigació. Açò va permetre crear l'àrea de plantes tolerants a la sal, i l'establiment formalment dissenyat de la rosaleda, els seus primers rencs varen ser plantades pel governador de Victoria, Richard McGarvie i la seua esposa.[3] L'any següent, varen començar les plantacions d'atres seccions incloent les seccions americanes i europees. Al mateix temps, la "Historical Society" (societat històrica) va transferir la propietat de "Garnpang" al AIBG. Els mapes i els plans varen ser publicats en el llibre, Garnpang, en 1993, per l'associació "Friends of Sunraysia Oasis Botanical Gardens, and the Mildura and District Historical Society" (Amics dels jardins botànics de l'oasis de Sunraysia, la societat històrica de Mildura i del districte de la Societat Històrica).[6]
El sistema de irrigació va ser terminat en 1995, i varen començar les plantacions d'atres seccions, incloent les de les terres seques australianes, Nova Zelanda, asiàtiques, i les seccions africanes. El molí de vent del jardí va ser donado pels veïns de Gol Gol. I el tren va ser comprat per el "Mourquong's Orange World".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Directory of Australian Botanic Gardens and Arboreta». chah.gov.au. Consultat el 30 de setembre de 2009.
- ↑ «Australian Inland Botanic Gardens - Austràlia’s most unusual Botanic Gardens». wentworth.nsw.gov.au. Consultat el 30 de setembre de 2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «A community project». wentworth.nsw.gov.au. Consultat el 2 d'octubre de 2009.
- ↑ «Australian Inland Botanic Gardens - Salt Watch» (PDF). austinlandbotgardens.org. Consultat el 30 de setembre de 2009.
- ↑ «Frequently Asked Questions» (PDF). austinlandbotgardens.org. Consultat el 30 de setembre de 2009.
- ↑ "Friends of Sunraysia Oasis Botanical Gardens in conjunction with the Mildura and District Historical Society" Garnpang, nla.gov.au, Dareton, N.S.W. 1993 ISBN 0646148044 http://nla.gov.au/nla.cat-vn1408311
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín Botánico de las Tierras Interiores de Australia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.