Jaciments arqueològics de Humanejos (Parla)

El jaciment de Humanejos, és un parage arqueològic situat en el terme municipal de Parla, en la comunitat de Madrit. El jaciment té una extensió relativament elevada, en la que s'han realisat excepcionals troballes, que van des del Calcolítico a l'Edat Moderna. Les primeres troballes que es varen trobar varen ser restants arqueològics de sílex que es remonten al Paleolític, ademés de restants romans de vàries làpides i monedes de l'época celtíbera.

Inici i Descobriments

Va ser descobert a finals de el XIX per uns caminantes francesos que varen incloure en el seu llibre de viages un gravat dels restants de l'antiga Iglésia gòtic-mudéjar de Humanejos dels Sants Just i Pastor que estava ubicada en mitat d'un cerro, actualment solament queda una pintura de dita iglésia dibuixada per Jenaro Pérez de Villaamil a mitan de el XIX en la qual es pot vore el paisage al seu entorn. En el XX, més concretament en la década dels huitanta, l'extinta diputació va portar a terme investigacions. En 1982 es varen realisar unes excavacions a on es varen trobar diversos restants arqueòlecs en el denominat jaciment del cerro de l'iglésia de Humanejos, ya que este va ser l'orige de l'investigació, encara que no seria fins a la construcció de l'autovia A-42 i el desenroll del polígon industrial Pau 5 en 2008 quan el jaciment realment va emergir. Dèu anys de treballs arqueològics i excavacions han donat el seu frut puix s'ha descobert un de les majors troballes en décades i encara falta molt per excavar. Va començar en una extensió de 2,5 hectàrees i en 2018 ya supera les 20 hectàrees.

Material trobat

Els treballs han deixat al descobert objectes del 3300 abans de Crist. Entre les troballes es troben més de 2.000 estructures (cabanyes) i numerosos aixovar, que inclouen centenars de peces prehistòriques, tifells i pertinences com a collars, ceràmiques, ferramentes, astrals i punyals, i inclús restants d'animals, ademés d'un centenar de tombes, a on s'han desenterrado fins ara 160 cossos, per lo que està considerat com el cementeri prehistòric campaniforme més gran de la península ibèrica. Entre els restants humans trobats en les tombes s'ha trobat un gran descobriment en la dama d'or.

La dama d'or

Es tracta dels restants d'una dòna que va ser descoberta en mitat d'una tomba circular de 2,8 metros de diàmetro i 1,2 d'altura. En dita tomba solament es trobava el seu esquelet, puix va ser enterrada sola. El seu cos estava recobert en 15 chicotetes chapes d'or i el seu coll rodejat de 48 contes de marfil, per això és coneguda com la dama d'or. Ademés conservava els tres botons de perforació en uve que tancaven els seus desapareguts robages.

Periodo

La necròpolis de Humanejos inclou tres periodos fonamentals:

• Calcolítico precampaniforme (3300 a 2500 abans de Crist),

Els aixovar pertanyents al precampaniforme estan composts per contes de collars de variscita (procedents de Zamora), ademés d'astrals, punyals de coure i 30 elements metàlics, aixina com 110 objectes de ceràmica.

• Calcolítico campaniforme (2500 al 2000)

Entre els aixovar campaniformes es troben 56 peces de ceràmica, decorades i planes, armes de coure, per damunt de 50 contes de marfil, punyals, punzones, puntes de llança, astrals, aixina com 19 chapes d'or, 15 d'elles trobades en el cos de la dama d'or.

• Edat de Bronze (del 2000 al 1300 abans de Crist).

Futur museu arqueològic de Parla

Per tots estos descobriments, l'ajuntament de Parla està realisant estudis per a desenrollar en un futur un museu arqueològic, per a poder gojar de totes estes troballes, ademés de poder organisar visitar als jaciments, encara que actualment es troba baix proyecte.