Jaciment del Ecce Homo
El jaciment del Ecce Homo o de la Vora Cruz és una zona arqueològica que es troba en el cerro homònim, un dels cerros d'Alcalà, dins del municipi espanyol d'Alcalà de Henares (Comunitat de Madrit), a on es troben restants d'un castre carpetano de la primera Edat del Ferro,[1][2] provablement entre els sigles VII i VI a. C., i inclús fins al V a. C.,[3] en la segona Edat del Ferro,[4] i que es va construir sobre un assentament del final de l'Edat del Bronze,[5] o anterior.[6]

Descripció
Se situa a una altitut de 835 m s. n. m.[7] En el jaciment del Ecce Homo es va trobar una estructura arquitectònica, provablement una cabanya de fusta utilisada com a vivenda (ya que solament tenia 32 m² de superfície,[8][9] ademés de ceràmiques,[10] restants d'animals, indústria lítica, etc. Gran part d'ells en clots utilisats com a femers (cridats «hoyas»).[11]
La cabanya s'ha convertit en referent de vivenda de l'Edat del Ferro I de Madrit i s'han realisat múltiples reconstruccions basades en les característiques dels més de 60 forats a on es clavaven els respectius troncs.[12]
Excavacions
- 1957: Raddatz va realisar algunes prospeccions.[13]
- 1971: Martín Almagro Gorbea i Dimas Fernández-Galiano Ruiz.[14]
- 1978: primera intervenció arqueològica baix un mètoto de registre normalisat.[13]
Vore també
Referències
- ↑ «Jaciments carpetanos». Cèltica Hispania. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ Els cerros d'Alcalà. Guia breu ((PDF)), Alcalà de Henares: Ajuntament d'Alcalà de Henares. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ Blasco Bosqued, Sánchez Capella Riera i Calle Pardo, 1988, pp. 141-143.
- ↑ Blasco Bosqued, Sánchez Capella Riera i Calle Pardo, 1988, pp. 143-144.
- ↑ Blasco Bosqued, Sánchez Capella Riera i Calle Pardo, 1988, p. 143.
- ↑ Blasco Bosqued, Sánchez Capella Riera i Calle Pardo, 1988, p. 144.
- ↑ «Els Cerros d'Alcalà». Ajuntament d'Alcalà. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ Almagro i Dávila, 1989.
- ↑ Ruiz Zapatero i Dávila, 2014, p. 57.
- ↑ Ruiz Zapatero i Blasco, 2014, p. 65.
- ↑ Almagro Gorbea i Fernández-Galiano Ruiz, 1980, pp. 17 i sig..
- ↑ Almagro-Gorbea i Dávila, 1988, pp. 362 i sigs..
- ↑ 13,0 13,1 Grup en Defensa del Patrimoni Complutense, 2009, p. 42.
- ↑ Almagro Gorbea i Fernández-Galiano Ruiz, 1980, p. 8.
Bibliografia
- Almagro, M.(1976).«Informe sobre les excavacions en el Ecce Homo (Alcalà de Henares, Madrit)».Noticiari Arqueològic Hispànic. Prehistòria.Madrit:5: 295-300.Consultat el 19 d'abril de 2018.
- Almagro, M.; Dávila, A.(1989).«Ecce Homo. Una cabanya de la Primera Edat del Ferro».Revista d'Arqueologia.Madrit:Any X(98): 29-38.
- Almagro-Gorbea, Martín; Dávila, Antonio(1988).«Estructura i reconstitució de la cabanya "Ecce homo 86/6"».Espai, Temps i Forma.UNED.Madrit:(1): 361-374.doi:10.5944/etfi.1.1988.4499.Consultat el 24 d'abril de 2018.
- Almagro Gorbea, Martín; Fernández-Galiano Ruiz, Dimas (1980). Excavacions en el Cerro Ecce Homo (Alcalà de Henares, Madrit) ((PDF)) (vol. 2), Madrit: Servicis d'Extensió Cultural i Divulgació de la Diputació Provincial de Madrit. ISBN 978-84-500-4020-3. Consultat el 21 d'abril de 2018. «Reconstrucció de la vivenda del Ecce Homo»
- Almagro, M.; Benito, J.E.; Dávila, A. (1994). «Les seqüències del Ecce Homo (Henares) i de la vall del Tajuña: un ensaig d'interpretació», Institució d'Estudis Complutenses, Institució Provincial de Cultura Marqués de Santillana (Guadalajara), Centre d'Estudis Seguntinos (ed.). Actes de el IV Trobada de Historiadors de la Vall de Henares : Alcalà de Henares, novembre de 1994, Alcalà de Henares, pp. 17-38. ISBN 9788487914126.
- Blasco Bosqued, M.ª Concepció; Sánchez Capella Riera, M.ª Llum; Calle Pardo, Juana(1988).«Madrit en el marc de la Primera Edat del Ferro».Quaderns de Prehistòria i Arqueologia-CuPAUAM.1988(15): 139-182.ISSN 0211-1608.Consultat el 19 d'abril de 2018.
- Maldonado Ramos, Luis; Vela Cossío, Fernando (1996). «Reconstrucció teòrica de la cabanya del jaciment del cerro del Ecce Homo (Alcalà de Henares, Madrit). Una aproximació metodològica a l'estudi de la prehistòria de la construcció», A. de les Cases, S. Horta, E. Rabasa (ed.). Actes del Primer Congrés Nacional de Història de la Construcció, Madrit, 19-21 setembre 1996 ((PDF)), Madrit: I. Juan de Herrera, CEHOPU: Societat Espanyola d'Història de la Construcció, pp. 353-359. ISBN 84–7790–252–6. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- Ruiz Zapatero, Gonzalo; Blasco, Concha (2014). «Els equips domèstics», Gonzalo Ruiz Zapatero (ed.). Gents de l'Edat del Ferro (vol. 4), Madrit: Bolletí Oficial de la Comunitat de Madrit, pp. 64-65. ISBN 9788445135013. Consultat el 21 d'abril de 2018. «...bols decorats en flors de loto...»
- Ruiz Zapatero, Gonzalo; Dávila, Antonio (2014). «Els assentaments: vivint de la terra», Gonzalo Ruiz Zapatero (ed.). Gents de l'Edat del Ferro (vol. 4), Madrit: Bolletí Oficial de la Comunitat de Madrit, pp. 56-57. ISBN 9788445135013. Consultat el 21 d'abril de 2018. «Reconstrucció de la vivenda del Ecce Homo»
- Grup en Defensa del Patrimoni Complutense (novembre de 2009). Llesta Roja del Patrimoni Complutense. Una relació del Patrimoni Històric en risc, 1.ª edició, Alcalà de Henares. ISBN 978-84-932137-4-9. Consultat el 24 d'abril de 2018. Enllaç alternatiu a versió html.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento del Ecce Homo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.