Isoesquizómero

Archiu:Isoesquizómeros.png

Isoesquizómeros.

Els isoesquizómeros són dos enzimas de restricció en la mateixa seqüència de reconeiximent, encara que poden que no tallen en la mateixa posició (per eixemple, una pot deixar extrems romos i el seu isoesquizómera, extrems cohesivos). Pel contrari, dos enzimes que reconeixen seqüències mijanament diferents, i tallen deixant els mateixos extemos, es denominen isocaudómeros. Un parell de isoesquizómeros són les enzimes Asp718 i KpnI. No es deu confondre en les enzimes en extrems compatibles, que són enzimes que, encara que reconeguen distinta seqüència, deixen extrems cohesivos iguals (i per tant, complementaris entre ells). Per eixemple, les enzimes BamHI i Bg/II.

Archiu:Extremos compatibles.png

Enzimes de restricció en extrems compatibles.

Subtipos de isoesquizómeros

Neoesquizómeros

La primera enzima que es descobrix, que reconeix i curta en un lloc específic, es denomina "enzima prototip". Les enzimes que es troben posteriorment i que reconeguen la mateixa seqüència, seran isoesquizómeros.

Una enzima que reconeix la mateixa seqüència pero curta en llocs diferents, es denomina neoesquizómero, i són un subtipo de isoesquizómeros. Dos neoesquizómeros serien SmaI (CCC/GGG) i XmaI (C/CCGGG).

Isoesquizómeros que reconeixen ADN metilado

En alguns casos, un dels isoesquizómeros és capaç de reconéixer si la seua seqüència de restricció està metilada, mentres que atres isoesquizómeros poden reconéixer solament seqüències no metiladas. Esta propietat d'alguns isoesquizómeros, permet l'identificació de l'estat de metilación d'un lloc de restricció a l'hora d'analisar l'estat epigenético d'una seqüència de ADN.

Dos eixemples de isoesquizómeros d'este tipo són HpaII i MspI, que reconeixen la seqüència -CCGG- quan no està metilada. No obstant, quan la segona citosina està metilada, MspI també pot reconéixer la seqüència, mentres que HpaII no pot fer-ho.