Iris palaestina

El lliri palestí (Iris palaestina o Iris palestina; en àrap: سوسن فلسطيني, lliteralment «lliri palestina, és una planta perenne bulbosa del gènero Iris i del subgénero Scorpiris.

Erro al crear miniatura:

lliri palestí (Iris palaestina)

Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.

Es va publicar sobre esta planta per primera volta en Flora Orientalis de Pierre Edmond Boissier en juliol de 1882. Originalment es pensava que era una varietat de Iris vartanii. És similar en forma a la més coneguda i decorativa Iris planifolia.

Iris palaestina és el nom acceptat per la Real Societat d'Horticultura. Ha segut usat com planta medicinal en l'Orient Mig per a tractar infeccions urinàries per mig de l'infusió dels seus fulls o els seus rizomes en aigua, similar a l'us de la Iris pallida.

Descripció

El lliri palestí té bulbos ovoides de 25-38 mm. Té una raïl curta, d'aproximadament 10-20 cm d'alt. Té flors fragants entre giner i febrer. Generalment, té d'una a tres flors per raïl. Les flors són de color gris o blanc verdoso. També poden nàixer de color blanc groguenc. No obstant, en el sur d'Israel alguns espècimen tenen un lleu matís blau. Les flors tenen pétals alados i caiguts. La planta té un tubo de periant de 8-18 cm de llarc.

La majoria dels espècimen tenen fins a sis fulls, les quals medixen 150 mm d'alt quan florea. Normalment són d'1-2 cm d'ample en la base de la planta. Les fulles llarcs i estretes tenen vores ondulades i algunes tires, i un prim marge blanc. Normalment són de color vert lluent, pero són lustrosas en la superfície. La planta té càpsules oblongas i llavors sense arilos.

Hàbitat

El lliri palestí va ser descobert en Mesopotamia, en una part de Síria. També es troba en Gaulanítide, en Galilea, en la costa mediterrànea, en el mont Carmelo, en les montanyes samaritanas, en el desert samaritano; i en Batha en el Líban.

Li agrada els sols rocosos i oberts en arenisca i a poca altura. Normalment es troba en les costes, encara que també és comuna trobar-ho en els olivares.

El seu rusticidad és d'USDA Zona 4, aixina que no és molt rústic i generalment no creix be en el Regne Unit. Creix millor en un test cobert en un hivernàcul o en un hort protegit. Deu mantindre's en un test en una composta drenada i fèrtil, i deu mantindre's sense regar durant l'estiu.

Usos culturals

S'ha utilisat com planta medicinal en Orient Mig per a les infeccions del tracto urinari hervir els fulls o els rizomes en aigua, de manera similar a com es fa en el Iris pallida .

Bibliografia utilisada

• Danin, Avinoam (2004). (en anglés), Israel Academy of Sciences and Humanities, pp. 404-410. OCLC 60684198. ISBN 978-965-208-000-4.

• Feinbrun-Dothan, Naomi (1985). (en anglés), The Israel Acad. of Sciences and Humanities, pp. 112-137. OCLC 830715044. ISBN 978-965-208-004-2.
• Innes, Clive (1985). (en anglés), Holly Gate International, pp. 1-407. OCLC 13396152. ISBN 978-0-948236-01-3.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre el lliri palestí.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre lliri palestí.