Intoxicació per talio
L'intoxicació per talio o taliotoxicosis és altament perillosa. El talio (Tl) és incoloro, vàter i insípido, s'absorbix ràpidament en el tubo digestiu i es distribuïx passant per la circulació sancer-hepàtica.[1]El contacte en pell és tòxic, és necessari ventilar els llocs en a on es fon este metal.[2]Molts components del talio són altament solubles en aigua, per lo que són fàcilment absorbits per la pell. L'exposició al talio i els seus components no deuen superar 0,1 mg per m² de pell en un temps de 8 hores (treball de 40 hores a la semana). Se sospita que el talio pot ser carcinogénico.
Part de la raó de l'alta toxicitat del talio és que, quàn està present en una solució acuosa com el talio univalente(I) ion (Tl+), mostra algunes semblances en les cationes essencials dels metals alcalinos, particularment potassi (per radis iònics similars) per lo que pot entrar al cos absorbit com el potassi.[3] Atres aspectes de la química del talio que diferix fortament d'atres metals alcalinos és la seua afinitat química en el sofre. D'esta manera, esta substitució trenca molts processos celulars en interferir en la funció de les proteïnes que incorporen la cisteína, un aminoàcit que conté sofre.[4] La toxicitat del talio ha dut al seu us com a verí de rates i formigues (encara que ha segut descontinuado en molts països).
Entre els efectes distintius de l'intoxicació per talio està la pèrdua de cabell (anteriorment s'utilisava com a producte depilatorio, abans de saber sobre la seua toxicitat) i la neuropatía perifèrica (les víctimes poden experimentar la sensació de caminar sobre carbó calent), encara que la pèrdua del cabell ocorre en dosis menudes; en dosis altes, el talio mata abans de vore este efecte.[5] En el passat, el talio va ser un element mortal abans d'entendre la seua toxicitat i descobrir un antídot (blau de Prusia).[6] De fet, el talio ha segut cridat "El envenenador del envenenador" ya que és incoloro, vàter i insípido, actua llentament, el dolor experimentat i la varietat de síntomes poden dur a pensar que es tracta d'una atra malaltia.[7]
Causa
[editar | editar còdic]Bioconcentración
[editar | editar còdic]Segons els Agència de Protecció Ambiental (EPA) d'Estats Units, hi ha reportes de que es va lliberar talio en Texas i Ohio. Açò pot dur a la bioconcentración en ecosistemes aquàtics.[8]
Components del talio
[editar | editar còdic]El sulfat de talio, vàter i insaboro, ha segut usat com a verí de rates i formigues. Des de 1975, el seu us ha segut prohibit en Estats Units i en molts atres països per raons de seguritat.[9]
Quadro clínic de l'intoxicació per sulfat de talio
[editar | editar còdic]El quadro clínic és de presentació insidiosa i de latencia variable (8 o més dies). La sintomatologia inicia de 48 a 36 hores despuix d'ingerit el tòxic en un quadro gastrointestinal lleu, caracterisat per nàusees, bossada i estrenyiment (Fase gastrointestinal). Després aplega un periodo d'escassa sintomatologia en malestar general, dolor òsseu i decaiguda (Fase “gripal”).
Despuix apareix la sintomatologia neurològica en polineuropatía ascendent, parestèsias en segments distales de les extremitats, dolor retro-esternal, dolor abdominal tipo còlic que es calma a la palpació profunda (per neuritis del plexe solar), hiperreflexia generalisada, glositis, taquicardia, híper o hipotensió (per irritament simpàtic), alopècia generalisada (respectant terç intern de celles, pelussa púbica i axilar), hiperhidrosis, que posteriorment es traduïx en anhidrosis, llínees o regates de Mess ungueales, alteracions electrocardiográficas (ona T negativa per hipokalemia), encefalitis tálica (paràlisis pseudobulbar), quadros de tipo esquizoparanoide o esquizofreniformes (Fase Neurodermatológica).
Complicacions freqüents: Polineuroradiculopatía i/o paràlisis de músculs intercostales de mal pronòstic per a la supervivència del pacient. Pot dur a la mort.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Guia de Maneig per Intoxicació per Sulfat de Talio». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2022. Consultat el 4 d'octubre de 2019.
- ↑ «Biology of Thallium». webelemnts. Consultat el 11 de novembre de 2008.
- ↑ A Homogenous Thallium Flux Assay for High Throughput Screen of Potassium Channels
- ↑ «Eliminating Thallium (poisoning)». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2015. Consultat el 4 d'octubre de 2019.
- ↑ Blum, The Poisoner's Handbook, 256
- ↑ (1990).International Journal of Biochemistry.22(5)
- 429–438.doi:10.1016/0020-711X(90)90254-Z.
- ↑ Amy Ellis Nutt & Sue Epstein, A 15-year-old case yields a timely clue in deadly thallium poisoning, The Star-Ledger, February 13, 2011
- ↑ «Technical Drinking Water and Health Contaminant Specific Fact Sheets». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 1999.
- ↑ «Chemical fact sheet — Thallium». Spectrum Laboratories. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2008. Consultat el 2 de febrer de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intoxicación por talio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.