Interferometría de molt llarga base
La interferometría de molt llarga llínea de base (VLBI, sigles en anglés de very-long-baseline interferometry) consistix en l'observació d'un o varis objectes celests en l'ajuda d'un gran número de radiotelescopios ubicats en distintes parts de la Terra (la major part d'ells es troben en l'Hemisferi Nort, repartits entre Estats Units i Europa), treballant com si foren un únic radiointerferómetro, gràcies a un sistema de gravació que permet processar despuix, de forma conjunta, les senyes de totes les antenes participants.
La radiació d'ones produïdes per estos cossos "fixos" a la esfera celest és captada per estos centres en intervals de temps de l'orde de nanosegundos. Per mig d'un formalisme matemàtic basat en la transformada de Fourier és possible obtindre imàgens de molt alta resolució d'estos objectes celests o, si els objectes són molt lluntans i poden considerar-se fixos en l'esfera celest, saber en precisió la posició exacta sobre la Terra de dits centres astronòmics, que són considerats punts de control. En este últim cas es parla de VLBIg (o VLBI, para geodèsia) i les fonts utilisades són cuásarés, per la seua extraordinària distància i lluentor.
Estos punts de control, d'a on es prenen com a referència les mides, varen començar com a part del proyecte Europe, que pretenia medir en exactitut quant aumentava el oceà Atlàntic per mig d'estacions ubicades en els Estats Units i Europa, conseguint precisió milimétricas en les distàncies medides. També poden ser usats per a fer investigacions de les plaques tectónicas.[1]
La interferometría de molt llarga llínea de base és la base teòrica d'a on es recolzen els ICRF (International Celestial Reference Frame) per a crear un marc de referència conegut de respal per a les ITRF (International Terrestrial Reference Frame), que a la seua volta creen les bases per a la geodèsia, que a la seua volta s'utilisen en la cartografia.
En abril de 2019 el proyecte Event Horizon Telescope, una ret internacional VLBI, publica la primera image d'un forat negre.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «VLBI i RedIRIS».
- ↑ «Per primera volta en l'Història, tenim una image d'un forat negre» (en és). abc. Consultat el 23 de maig de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interferometría de muy larga base» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.