Interface OPUS Discovery
El Opus Discovery 1 és una interfaç de disc per a ordenadors ZX Spectrum llançat en 1985 per la companyia britànica Opus Supplies Ltd.
Característiques
[editar | editar còdic]Dissenyat per als models de 48Kb, es varen llançar versions també per a 128Kb.[1] Disponia en la carcassa d'un commutador de [Encés/Apagat]. Els seus comandos BASIC dedicats a l'almagasenament i al port impressora eren en gran part compatibles en ZX Interface 1 i Microdrive(s) de Sinclair Research. El model 1 solament podia llegir/gravar 178k [formateado]. El model 2 venia en una segona unitat DS-DD de 778k [formateado] i una memòria SRAM 6116 (2kx8) que també permetia afegir comandos BASIC. També es varen desenrollar vàries ROMs (terceres parts) en l'àmbit d'afegir funcionalitats i accelerar les operacions a disc. Es conectava al port d'expansió de l'ordenador, contant el dispositiu a la seua volta en els següents conectors per a expansió:
- Conectors interns Shugart i espai per a dos disqueteras de 3'5.
- Eixida per a vídeo compost B/N.
- Entrada per a joystick compatible port Kempston (typo Atari 9-pin).
- Port Paralel per a impressora compatible Epson.
- Port d'expansió genèric (sense NMI).
Controlador de disquetera: WD 1770
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 128: The First Disk Drive. ZX Computing. Agost de 1986, s. 23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interface OPUS Discovery» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.