Interfaç de funcions forànees

Un interfaç de funcions forànees (Foreign function interface, en anglés) és un mecanisme pel qual un programa escrit en un llenguage de programació pot realisar cridades a funcions o usar els servicis escrits en un atre. El terme procedix de l'especificació de Common Lisp, encara que també s'usa oficialment en Haskell. Atres llenguages usen una atra terminologia, aixina, el llenguage Ada parla de "language bindings", mentres que en Java es denomina Java Native Interface, o JNI. No obstant, se sol parlar de forma genèrica de Foreign function interface per a referir-se a estos mecanismes.

Per supost, a pesar del seu nom, les FFIs no es llimiten a cridades de funció; molts FFI permeten cridades a métodos d'objectes; i inclús alguns permeten la trascolada de tipos de senyes no trivials i/o objectes entre distints llenguages.

El terme foreign function interface no se sol usar per a descriure entorns d'eixecució multilenguajes com Microsoft Common Language Runtime, a on existix un "substrat" comú que permet a qualsevol llenguage usar els servicis definits per un atre, sempre que complixquen el Common Language Specification. Ademés, existixen moltes atres arquitectura com Java RMI, RPC, CORBA i SOAP, que permeten usar servicis escrits en atres llenguages; a tals arquitectura no se'ls sol considerar FFIs.