Intent d'assessinat de Fernando el Catòlic
El intent d'assessinat del rei Fernando el Catòlic va tindre lloc en Barcelona, Principat de Catalunya, el 7 de decembre de 1492. L'autor de l'atentat va ser un llaurador remensa que va actuar pel seu conte. Dies despuix va ser eixecutat en Barcelona per desmembraació i el restant del seu cos cremat en la foguera. Segons Jaume Vicens Vives, esta «tentativa d'assessinat comesa en decembre de 1492 pel payés Joan de Canyamás en l'escalinata del palau real de Barcelona» constituïx «potser l'última nota» del «cicle sanguinós» seqüela de la segona guerra remensa finalisada en 1485, i a la que va seguir l'aprovació pel rei Fernando de la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que va posar fi al conflicte remensa.[1]
L'intent d'assessinat
Despuix de molts anys d'absència del Principat de Catalunya, el rei Fernando II d'Aragó, acompanyat de la seua esposa la reina Isabel de Castella, havia entrat en Barcelona el 22 d'octubre de 1492. Més i mig despuix, el 7 de decembre, va ser objecte d'un intent d'assessinat per part d'un payés del Vallés, a qui un testic presencial va calificar de «loco imaginatiu i maliciós» i que no figurava en la llista dels condenats per la Sentència arbitral de Guadalupe. En el moment de l'intent d'assessinat el rei eixia del palau Real a on acabava de mantindre una reunió en els síndico llauradors encarregats de l'aplicació de la sentència arbitral de Guadalupe. Segons Vicens Vives, provablement «Juan de Canyamás va aprofitar tal oportunitat per a mesclar-se en els síndico i aplegar als voltants del rei i assestar-li el seu rudo colp, lo que explicaria la facilitat que va tindre per a descarregar la gavinetada». Segons pareix duya l'espasa curta amagada baix la capa i segons les cròniques de l'época solament va faltar un «fil d'aranya» per a que li tallara el cap al rei ―li va fer una ferida que anava des de l'orella fins a l'esquena―. Uns mossos li varen agarrar el braç a l'assessí per a que no ho intentara de nou i ho varen apunyalar tres voltes, fins que el rei va reaccionar i els va dir que no ho mataren. El rei ferit i mig desmayat va ser conduït al Palau mentres es dia a «tots els físichs i chirugians d’esta ciutat per medicinar-li la naffra» (‘tots els meges i cirugians de la ciutat per a curar-li la ferida’). Es va aplegar a témer per la seua vida pero el rei va conseguir recuperar-se.[2][3]
En un principi es va pensar que l'atentat formava part d'un complot i aixina ho varen creure la reina Isabel i els nobles castellans del sèquit real. Entenien que «la traïció era de la ciutat feta pensada i que tota la ciutat era contra ells», segons relata el croniste castellà Andrés Bernáldez. Segons este mateix croniste, quan l'assessí va ser interrogat en la presó a a on va ser conduït «va confessar que havia envejat al Rei per les seues bones venturas; i va confessar que el diable li dia cada dia a les orelles: ‘Mata a este rei, i el teu seràs rei, que est té lo teu per força'». Despuix d'esta declaració es va concloure que havia actuat solament i ni el rei ni ningú varen atribuir l'atentat als remensas.[4][5] El 12 de decembre va ser tret de la presó i conduït per tota la ciutat nuet lligat a un pal sent mutilat brutalment durant el recorregut i finalment va ser llapidat i lo que quedava del seu cos cremat en la foguera.[6] Aixina ho va contar el croniste Bernáldez:[6]
Referències
- ↑ Vicens Vives, 1978, p. 311.
- ↑ Vicens Vives, 1978, p. 313-314.
- ↑ Vila y Alcoberro, 2003, p. 30-32.
- ↑ Vicens Vives, 1978, p. 314.
- ↑ Vila y Alcoberro, 2003, p. 32-33.
- ↑ 6,0 6,1 Vila y Alcoberro, 2003, p. 33.
Bibliografia
- (1978) Història dels Remensas (en el sigle XV), Barcelona: Edicions Vicens-Vius. ISBN 84-316-1666-0.
- (2003).«Objectiu: matar el rei».Sàpiens.(11)
- 30-33.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intento de asesinato de Fernando el Católico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.