Inteligència artificial en el camp de la justícia

La inteligència artificial en l'administració de justícia és l'us de sistemes d'inteligència artificial en tribunalés, fiscalias, defensorías públiques, servicis d'assistència jurídica i òrguens administratius vinculats al funcionament del sistema judicial. Inclou ferramentes de classificació d'expedient judicial, busca i anàlisis de jurisprudència, anonimización de documents, transcripció, traducció, predicció estadística de riscs, generació de borradors i respal a la gestió de causes.

La seua incorporació forma part de processos més amplis de govern electrònic, digitalisació judicial i obertura de senyes públiques. A diferència de la mera informatisació, l'inteligència artificial introduïx sistemes capaços de classificar informació, detectar patrons, estimar provabilitats o produir text a partir de grans conjunts de senyes. Eixa diferència explica el seu atractiu institucional, per la possibilitat de reduir demores, ordenar grans volums d'expedients i millorar l'accés a la justícia, i també els seus riscs, ya que les decisions judicials afecten drets fonamentals, llibertat personal, propietat, família, igualtat i degut processe.

El debat contemporàneu no es llimita a l'eficiència. També comprén l'independència judicial, la transparència dels algoritmes, la calitat de les senyes, la protecció de la privacitat, la explicabilidad, la possibilitat d'impugnar una recomanació automatizado i la prohibició de substituir el juí humà en decisions jurisdiccionals. La Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia del Consell d'Europa va adoptar en 2018 una carta ètica específica per a l'us d'inteligència artificial en sistemes judicials; els seus principis inclouen respecte dels drets fonamentals, no discriminació, calitat i seguritat, transparència, imparcialitat, equitat i control per part de l'usuari humà. En l'Unió Europea, el Reglament d'Inteligència Artificial va classificar com d'alt risc determinats sistemes usats en l'administració de justícia i en processos democràtics, inclosos els destinats a assistir a autoritats judicials en l'investigació, interpretació o aplicació de fets i normes.

Alcanç i terminologia

L'expressió "inteligència artificial en l'administració de justícia" designa un conjunt heterogéneu de ferramentes, no una tecnologia única. Pot referir-se a sistemes d'aprenentage automàtic entrenats en expedients previs, models de llenguage usats per a resumir documents, programes d'extracció d'entitats, assistents conversacionals per a orientar al públic, motors de busca semàntica, sistemes experts basats en regles o plataformes d'evaluació de risc.

En sentit estricte, l'administració de justícia comprén les activitats necessàries per a que els òrguens judicials funcionen: recepció de demandes, repartiment de causes, notificacions, archiu, gestió d'audiències, elaboració d'estadísticas, publicitat de sentències i respal al treball de juges, fiscalés, defensors i personal auxiliar. En un sentit més ampli, el terme s'estén a servicis de justícia no jurisdiccionals, mecanismes de solució de controvèrsia en llínea, assistència llegal, fiscalia, registres públics i ferramentes usades per policies o servicis penitenciaris quan incidixen en decisions judicials.

L'anomenada justícia predictiva és una subcategoría discutida. Pot aludir a l'anàlisis estadístic de jurisprudència per a estimar resultats provables, a l'evaluació de risc de reincidència o incompliment, o a sistemes que sugerixen una solució processal. El terme és equívoc: no implica que el dret siga plenament predible ni que el resultat d'un cas dega ser decidit per una màquina. En la pràctica, la majoria dels sistemes documentats es presenten com a instruments de respal i no com a substituts del juge.

Desenroll històric

La relació entre informàtica i justícia precedix a l'inteligència artificial contemporànea. La digitalisació d'expedients, la publicació massiva de sentències, les bases de senyes jurídiques i els sistemes electrònics de notificació varen crear les condicions materials per a l'us posterior de tècniques d'anàlisis automatizado. En l'expansió de l'aprenentage automàtic i del processament de llenguage natural, els òrguens judicials varen començar a experimentar en classificació automàtica d'escrits, busca de precedents, detecció de similituts i generació de borradors administratius.

En 2018, la Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia va aprovar la Carta ètica europea sobre l'us de l'inteligència artificial en els sistemes judicials i el seu entorn, el primer instrument europeu específic sobre inteligència artificial judicial. La carta no va prohibir l'innovació tecnològica, pero va establir que qualsevol us devia ser compatible en el Conveni Europeu de Drets Humans, la protecció de senyes personals i el control efectiu per part de professionals i usuaris.

L'aparició de models generativos de propòsit general a partir de la década de 2020 va accelerar el debat. Ferramentes capaces de redactar text jurídic, resumir expedients o respondre preguntes llegals varen començar a ser usades per advocats, juges i funcionaris, a voltes sense protocols institucionals clars. Un treball de la UNESCO sobre inteligència artificial i Estat de dret va trobar que una part significativa dels juges enquestats utilisava ferramentes generativas per a tasques laborals, mentres que solament una minoria contava en capacitació o directrius institucionals per a fer-ho.

Entre 2024 i 2026 el tema va ingressar en una etapa regulatoria més intensa. El Conveni Marque del Consell d'Europa sobre Inteligència Artificial, Drets Humans, Democràcia i Estat de Dret va ser obert a la firma el 5 de setembre de 2024 com a tractat internacional jurídicament vinculant sobre inteligència artificial. En paralel, el Reglament d'Inteligència Artificial de l'Unió Europea va establir un enfocament basat en riscs, en obligacions reforçades per a sistemes d'alt risc, entre elles gestió de riscs, calitat de senyes, documentació tècnica, trazabilidad, informació a l'usuari, supervisió humana, ciberseguridad i precisió.

Vore també

Inteligència artificial Inteligència artificial de la salut Informàtica jurídica Administració de justícia Degut processe Biaix algorítmic Govern electrònic Protecció de senyes personals

Processament de llenguage natural