Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique

El Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique (IRCAM) és un institut d'investigació sobre acústica i música francés fundat en 1970 per Pierre Boulez.

Història

En 1970 el president Georges Pompidou li va demanar a Pierre Boulez que fundara una institució per a l'investigació de la música. El centre va ser obert en 1977. Des del principi, Boulez va estar a càrrec del centre, pero l'èxit inicial de el IRCAM va dependre també d'un grup divers i innovador. Els administradors inicials varen incloure a Luciano Berio, Vinko Globokar, Jean-Claude Risset i a Max Matthews. En 1992, Boulez, que llavors es va convertir en director honorari, va ser succeït per Laurent Bayle. En 2002 el filòsof Bernard Stiegler es va convertir en el nou cap de l'institut. L'1 de giner de 2006, Stiegler es va convertir en director del desenroll cultural en el centre Pompidou i va ser substituido per Frank Madlener.

La creació de el IRCAM va coincidir en l'apogeu de la música posmoderna. Per les associacions de el IRCAM en la música moderna, i les maneres que posen en pràctica els ideals teòrics del modernisme musical, tals com la defensa d'estils musicals influïts per la serialisació total, educació d'audiències, o finançació de les arts per part de l'Estat, l'institut ha segut durament criticat per molts artistes contraris a este vanguardismo.

Compositors

Alguns compositors que han realisat obres en el IRCAM són

Este artícul conté una traducció derivada de «Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.