Institució total

Erro al crear miniatura:

Institució total

La institució total és un concepte ideat pel sociòlec canadenc-nortamericà Erving Goffman per a designar un “lloc de residència o treball, a on un gran número d'individus en igual situació, aïllats de la societat per un periodo apreciable de temps, compartixen en la seua tancada una rutina diària, administrada formalment” (Goffman, 1961: 13). Eixemples típics d'institucions totals són les presons o els hospitals psiquiàtrics.

Característiques

La característica central de les institucions totals, segons Goffman, és la ruptura d'un ordenament social bàsic en la societat moderna: la distinció entre els espais de joc, descans i treball, en els que per lo general s'interactua en distints coparticipantes, baix autoritats diverses i sense respectar un pla administratiu molt estricte. Pel contrari, segons Goffman (1961: 19-20), les institucions totals es caracterisen per:

• Totes les dimensions de la vida es desenrollen en el mateix lloc i baix una única autoritat.
• Totes les etapes de l'activitat quotidiana de cada membre de l'institució total es porten a terme en la companyia immediata d'un gran número d'atres membres, als que es dona el mateix tracte i dels que es requerix que facen junts les mateixes coses.
• Totes les activitats quotidianes estan estrictament programades, de modo que l'activitat que es realisa en un moment determinat conduïx a la següent, i tota la seqüència d'activitats s'impon jerárquicament, per mig d'un sistema de normes formals explícites i un cos administratiu.
• Les diverses activitats obligatòries s'integren en un únic pla racional, deliberadament creat per a conseguir objectius propis de l'institució.

Orige i metodologia

Goffman presenta la noció d'institució total en Asylums (traduït a l'espanyol com Internats). Este famós ensaig va ser el resultat de l'investigació de camp que va realisar entre 1955 i 1956 en el hospital psiquiàtric St. Elizabeth, en Washington, una gran institució en més de sèt mil interns. Goffman pretenia “deprendre alguna cosa sobre el món social dels pacients hospitalisats, segons ells mateixos ho experimentaven subjetivamente” (Goffman, 1961: 9).

En el transcurs de la seua investigació Goffman va tractar de passar desapercebut presentant-se com a ajudant del director de gimnàsia, aplicant estratègies microsociológicas explícitament propenques a l'etnologia (Goffman, 1999: 105; Joseph, 1999 ). Goffman considerava que qualsevol grup estable desenrolla una conducta que, quan s'examina adequadament, resulta significativa i raonable. Creïa que la millor manera d'analisar les pautes que seguien estos grups era sometre's personalment a la rutina diària a la que estan subjectes els membres d'estos grups.

El concepte de “institució total” va tindre una enorme influència en les reformes institucionals dels anys setanta que varen afectar a presons, orfenats, hospitals o manicomios i, en particular, en el sorgiment de l'antipsiquiatría. Va ser introduït en Itàlia per Franco Bassaglia i per Robert Castel en França. Per un atre costat el tractament de Goffman de les institucions totals té importants antecedents i conexions en les investigacions de Wilhelm Reich, Max Horkheimer o Theodor Adorn sobre la personalitat autoritària. En posterioritat el concepte d'institució total s'ha utilisat per a analisar un palmito més ampli d'organisacions socials, des de parcs temàtics, resorts turístics, barcos mercants a monasteris, regiments.

Vore també

• desviació social
• Erving Goffman
• interaccionisme simbòlic
• sociologia de la desviació

Referències

• Goffman, Erving (1961), Asylums. Essays on the Social Situation of Mental Patients and Other Inmates (trad. espanyola, Internats. Ensajos sobre la situació social dels malalts mentals, Amorrortu, Buenos Aires, 1970).
• Goffman, Erving (1999), “Microsociología i història”, en Archipèlec nº 37.
• Joseph, Isaac (1999), Erving Goffman i la microsociología, Barcelona, Gedisa.