Inscripció de Teodoto

La Inscripción de Teodoto és l'inscripció més antiga coneguda d'una sinagoga. Va ser trobada per Raymond Weill en 1913, en la zona de Jerusalem coneguda com Ciutat de David.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]L'inscripció es va trobar durant les excavacions de Weill, en una cisterna catalogada com "C2". La cisterna estava plena d'enrunes i restants d'un edifici.[2]
Inscripció
[editar | editar còdic]
Text grec
[editar | editar còdic]- ΘΕΟΔΟΤΟΣ ΟΥΕΤΤΗΝΟΥ ΙΕΡΕΥΣ ΚΑΙ
- ΑΡΧΙΣΥΝΑΓΩΓΟΣ ΥΙΟΣ ΑΡΧΙΣΥΝ (ΑΓΩ)
- Γ (Ο) Υ ΥΙΩΝΟΣ ΑΡΧΙΣΥΝ (Α) ΓΩΓΟΥ ΩΚΟ
- ΔΟΜΗΣΕ ΤΗΝ ΣΥΝΑΓΩΓ (Η) Ν ΕΙΣ ΑΝ (ΑΓ) ΝΩ
- Σ (ΙΝ) ΝΟΜΟΥ ΚΑΙ ΕΙΣ (Δ) ΙΔAΧ (Η) Ν ΕΝΤΟΛΩΝ
- ΤΟΝ ΞΕΝΩΝΑ ΚΑ (Ι TΑ) ΔΩΜΑΤΑ ΚΑΙ ΤΑ ΧΡΗ
- Σ (Τ) ΗΡΙΑ ΤΩΝ ΥΔΑΤΩΝ ΕΙΣ ΚΑΤΑΛΥΜΑ ΤΟΙ
- Σ (Χ) ΡΗΖΟΥΣΙΝ ΑΠΟ ΤΗΣ ΞΕ (Ν) ΗΣ ΗΝ ΕΘΕΜΕ
- Λ (ΙΩ) ΣΑΝ ΟΙ ΠΑΤΕΡΕΣ (Α) ΥΤΟΥ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΕ
- Σ (Β) ΥΤΕΡΟΙ ΚΑΙ ΣΙΜΩΝ (Ι) ΔΗΣ
Transcripció
[editar | editar còdic]Th[i]ódotos Ouettínou, ierèfs kaí | a[r]chisynágogos, yiós archisyn[agó]|g[o]i, yionós archisyn[a]gógou, oko|dómise tín synagog[í]n eis an[ágn]o||s[in] nómou kaí eis [d]idach[í]n entolón, kaí t[o]n xenóna, ka[í tá] dómata kaí tá chri|s[t]íria tón ydáton eis katályma toí|s [ch]rízousin apó tís xé[n]is, ín etheme|l[ímo]sant oi patéres [a]ytoú kaí oi pre||s[v]ýteroi kaí Simon[í]dis.
Traducció
[editar | editar còdic]Teodoto, fill de Veteno, sacerdot i cap de la sinagoga (archisynagōgos), fill de cap de sinagoga i net de cap de sinagoga, va construir la sinagoga per a la llectura de la llei i per a l'ensenyança dels manaments, aixina com el quarto de hostes, les habitacions i els depòsits d'aigua, com posada per als necessitats de l'estranger, la sinagoga que els seus pares varen fundar en els vells i Simónides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Suzanne Richard (2003). Near Eastern Archaeology: A Reader, Eisenbrauns, pp. 455–. ISBN 978-1-57506-083-5.
- ↑ Weill, 1920, p.98-100: "Dones nouveaux bassins découverts, l'un est unix citerne indubitable, profonde excavation rectangulaire à parois verticals, très analogue d'aspect à la citerne C1 du sud du chantier: il s'agit du bassin C2, qui s'ouvre, à unix cote assez élevée, au fond de l'angle vaig formar parle coude du chemin haut, sur li bord extrême du saillant de notre terrain à cette plau... La citerne du nord dont il était question tout à el heure, C2, est partiellement engagée sous li mur de clôture et sous li chemin, et nous n'avons pu la vider complètement. Pour autant que són exploration a été faite, elle s'esl montrée remplie de gros matériaux parlois jetés, parfois déposés avec un certain ordre, énormes moellons, nombreux blocs cubiques à parois ben taillées, quelques tronçons de colonnes: on a comblé ce trou avec els matériaux d'un édifice démoli. Plusieurs dones blocs sortis de là sont décorés, en creux dans la pierre ou en couleur sur enduit de plâtre. Unix autre pierre est un bloc rectangulaire portant unix inscription qui nous renseigne de heureuse manière, tant sur els installations balnéaires dont els vestiges subsistent aux alentours, que sur l'édifice disparu dont els débris ont rempli la citerne même. Cette inscription en langue grecque, rédigée parell un certain Theodotos, sera longuement étudiée au chapitre VI ci-après; elle émane, comme nous verrons, d'unix autorité juive locale du début de l'époque romaine, et commémore l'établissement dune installation pour els étrangers de passage, comprenant unix synagogue, unix hôtellerie et un balnéaire : ce sont, els restes mêmes de cette organisation et de ces édifices qui sont les meues à jour parell notre fouille."
Bibliografia
[editar | editar còdic]Fonts secundàries
[editar | editar còdic]- John S. Kloppenborg, “Dating Theodotus (CIJ II 1404),” Journal of Jewish Studies 51 (2000) 243-280
- John S. Kloppenborg: The Theodotos Synagogue Inscription and the Problem of First-Century Synagogue Buildings. In: James H. Charlesworth (Hrsg.): Jesus and Archaeology. Eerdmans, Grand Rapids 2006, S. 236–282.
- Jonathan J. Price: Synagogue building inscription of Theodotos in Greek, 1 c. BCE–1 c. CE. In: Hannah M. Cotton o. a. (Hrsg.): Corpus Inscriptionum Iudaeae/Palaestinae. Bd. 1: Jerusalem, Teil 1. De Gruyter, Berlín 2010, S. 53–56 (en llínea).
- Gustav Adolf Deissmann: Licht vom Osten. Dones Neue Testament und die neuentdeckten Texte der hellenistisch-römischen Welt. 4., völlig neubearbeitete Auflage. Mohr, Tübingen 1923, S. 379–380.
- Rachel Hachlili: Ancient Synagogues – Archaeology and Art: New Discoveries and Current Research (= Handbook of Oriental Studies, Section 1: Ancient Near East. Band 105). Brill, Leiden 2013, S. 523–526. (en llínea)
- Howard Clark Kee: The Transformation of the Synagogue After 70 C.E.: Its Import for Early Christianity. In: New Testament Studies. Band 36, Nr. 1, 1990, S. 1–24 (Extract).
- Howard Clark Kee: Defining the First-Century CE Synagogue: Problems and Progress. In: New Testament Studies. Band 41, Nr. 4, 1995, S. 481–500 (Extract).
- Max Küchler: Jerusalem. Ein Handbuch und Studienreiseführer zur Heiligen Stadt. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2007, ISBN 978-3-525-50170-2.
- Charles Simon Clermont-Ganneau, Unix inscription grecque sur bloc de calcaire, découverte à Jérusalem sur li mont Ophel, Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres Année 1920 64-3 pp. 187-189
- Charles Simon Clermont-Ganneau. “Découverte a Jérusalem D'unix Synagogue De L'epoque Hérodienne.” Syria, vol. 1, no. 3, 1920, pp. 190–197. JSTOR, www.jstor.org/stable/4195086
Font primària
[editar | editar còdic]- Raymond Weill: La Vaig citar de David. Campagne de 1913–1914. Geuthner, París 1920 (archive).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inscripción de Teodoto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.